Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Reflexions en veu alta
La Diputació de València és un ens que, de veritat, no sé per a què serveix. Millor, sí que ho sé, perquè les valencianes i els valencians (de província) estiguem un poc més endeutats. I ho hem d’agrair a la bona gestió del PP.
Anem a pams: el pressupost de 2006 inclou un nou préstec de 20 milions d’euros. Això no seria notícia si no fóra que els deutes de la Diputació amb diversos bancs i caixes arriba a més de 314 milions (concretament, 314.535.191,47 euros). Per exemple, a Bancaixa (o li direm Bancaja com desitja JL Olivas) 4.122.431,96.-; a la CAM 58.728.160,42.-; a Caixa Galícia 6.742.418,56.-; etc. Amb aquest deute es veurà obligada al Pla Econòmic Financer per tal de complir amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària, cosa que l’obligarà al vist-i-plau del govern de JL Rodríguez Zapatero. Vosaltres mateixos que ja sou grandets per saber què vull dir.
L’altre dia es presentà el llibre de Biel Mesquida, Els detalls del món, Editorial Empúries. Cap novetat que es presente un llibre d’aquest mallorquí. L’acte tingué lloc en presència de la Conselleria de Cultura de la Generalitat veïna, Caterina Mieras, i vull fer-me ressò d’algunes de les coses que es digueren a l’acte.
Biel Mesquida digué: “No hem de ser gens triomfalistes, hem de ser molt lúcids. Als artistes, …, ens falten moltes coses. La cançó no va, la literatura catalana no va, això de Frankfurt no ho veig gens clar! Els artistes hem de pitjar en Maragall i na Mieras i en Zapatero i es fill de puta d’en Bush!”. Més avant digué: “Ja no puc pus d’Estatut, ja no puc pus de Menes, mos estan anestesiant, mos estant castrant, tocant es ovaris, es collons, es cervells, ses hormones, es collons de s’ànima!” Seguia dient: “Vénen temps molt difícils, sa universitat catalana està totalment plena de misèries i regnes de taifes”. I acabava l’acte dient: “Fora l’Europa dels mercaders, visca l’Europa dels pobles i de les llengües!.
Estic convençut que mou molta raó. Fins demà…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Coneguda familiarment al País Valencià pels vells, que anaven majoritariament a cobrar la pensió per “la caixa”.
En acabant és va passar anomenar al País Valencià Bancaixa per no confundir-la amb altres, però ara en volen dir solament Bancaja, que qualsevol vell d’abans pronunciaria en castellà macarronic, “valla ustet a cobrar a la caca o valla al Bancaca”.
Tant i més important que l’estabilitat presupestaria, és la estabilitat inflaccionaria, per reduir la inflacció, d’això depen realment la competitivitat de la nostra economia al món.
I si no que li ho pregunten a Montilla i SEAT, als llauradors, e infinits de sectors productius que en depenen.
Sols inflen els preus majoritariament l’Estat mitjantçant l’increment dels pressuposts desviats als seus proveïdors de les infraestructures públiques i els monopolis pirvatitzats disfressats de ol.ligopolis, principalment.
Però en Rajoy amb l’Aznar deien que “España anava bien”, privatitzant les joies de la corona.