Ahir poguérem gaudir del concert de Raimon al Teatre Serrano de Gandia. Una hora i mitja d’emoció, de bon fer, de millor cantar, una hora i mitja de sentir-nos el que som valencianes i valencians. Això sí és ser i sentir-se valencianes i valencians i no el que fan aquests que… (ja sabeu a qui em referesc) volen passar per bons valencians perquè tenen un amic a la F1 o han dut Benet XVI a València. I a quins preus!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I no estem gens acostumats a estes sensacions, eh. Potser per això resulten tan especials. Jo també vaig tenir la sort d’assistir-hi.
El que passa és que no et conec personalment 😉
Salut,
Jordi