Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Manel Rodríguez-Castelló

NUS CONTRA LA CORRUPCIÓ (Levante-EMV)

He esperat tota la setmana l’aparició d’un manifest, escrit de suport, declaració solidària o article de fons, algun gest a favor de la manifestació que avui convoca a la plaça de Sant Agustí de València el Col·lectiu Contra la Corrupció. Però l’esquerra valenciana -entenguem-nos, l’invisible horitzó que s’estén més enllà del PSPV- és una sopa de lletres tan aigualida que a penes val per escalfar la panxa de la legió famèlica, no d’improbables revolucions sinó d’un bocí de civilitat i democràcia. Diríem, amb un símil futbolístic, que li manca cintura quan un grup d’internautes cabrejat, ple de bones intencions i potser un pèl ingenu, la deixa amb el cul a l’aire i força un còrner, que no és poc quan el rival, malgrat tot, encara guanya per golejada. Diran que petenien una resposta unitària, que no volien xafar la guitarra a un impuls espontani, que retirar-se a temps és vèncer, que total som quatre gats i el que vostè vulga. El càlcul partidista és una teranyina que incapacita per interpretar la complexitat del país i construir alternatives solvents, però es veu que les sigles que suren damunt la sopa de l’esquerra són aficionades a la calculadora, quan el que ara cal són ulleres o prismàtics, paraules i un bon servei de megafonia. Convertit el Parlament (sic) en excusa per a la pràctica de la censura de Canal 9 i de primeríssims plans amb el rictus fòssil de Camps o el peluco del sacrificat Costa, és al carrer on s’ha de reinventar la malmesa política valenciana. Si en l’actual situació, que m’atreviria a qualificar d’emergència democràtica, l’esquerra és incapaç d’agafar la paella pel mànec acceptant el risc de cremar-s’hi, arribar a acords i liderar la protesta, és que la cosa està més que negra. No tindrem més remei, doncs, que manifestar-nos contra la corrupció, nus, tantes voltes com convinga. A més Camps ens ho ha posat a ous, ja que de despullar-se es tracta. Si no vol parlar de política sinó d’economia (en termes de diners negres o de caixa d’apotecària?), tirem-li una maneta i exigim la seua dimissió i que l’home puga dedicar-se a alguna cosa que li agrade. Ambaixador al Vaticà? Gestor de camps de golf? Amo d’una sucursal de Forever Young? Qualsevol lloc on no es parle de política, que en això ha demostrat ser un inepte.