Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No és el mateix haver de ser que ser. Aquell hauria de guiar a aquest en l’àmbit dels comportaments humans. Segurament, la més gran dificultat -a part interessos partidistes, sectaris i corporatius- per tal de cercar un Pacte Educatiu és l’existència de serioses divergències pel que fa als objectius de l’ensenyament. Algunes no s’expliciten però responen a perspectives ideològiques diferents. Transmetre coneixements i valors és un objectiu essencial. Però, amb quins volem que se socialitzen els nostres fills i adolescents? Pretenem ajudar-los a ser persones lliures, creatives i crítiques o intentem fer-ne ciutadans submissos i mà d’obra barata? Busquem que aprenguen acríticament el que des de qualsevol poder polític, econòmic, mediàtic, religiós, etc. se’ls impose? Som conscients que un sentit crític exigeix al mateix temps una formació en racionalitat científica i en humanitats? Els volem inculcar un individualisme competitiu o un sentit comunitari de virtuts cíviques participatives? Els permetem descobrir que la decisió existencial profunda d’obrir-se o no a la trascendència espiritual és responsabilitat personal intransferible?
 

L’altra pregunta de per a què serveix avui l’ensenyament obligatori pot ser demoledora si generalitzem i ens oblidem que el procés de socialització és avui en la seua major part extraescolar. Tem que estem promovent generacions de consumidors compulsius. És que es limiten a copiar-nos als adults. Coses del sistema… ja se sap. 
 

PD: M’he trobat aquest text i no m’he pogut resistir a compartir-lo (traduït a la nostra llengua). L’Església celebra avui la festivitat de Sant Abdó i Senén (Sants de la Pedra a la Pobla del Duc i Quatretonda) i Sant Pere Crisòleg.