Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de juliol de 2009
0 comentaris

L?aranya i el porc (Conte Bangui)

Un dia l’Aranya demanà a la seua dona que li fera el
menjar, però la dona li contestà: El poc que queda li ho he donat als xiquets
i ja no queda res.

Amb l’estómac buit, l’Aranya es va gitar, però la fam no la
deixava dormir. En la negra nit, divisà la silueta d’algú que s’apropava:

-Qui és?

-Sóc jo, el teu cosí Tortuga.

-On va a aquestes hores de la nit?

-Fa tres dies que faig voltes pel bosc buscant alguna cosa
de menjar; però no he trobat res.

-No em parles de fam! Jo tampoc no tinc res que menjar.

-Vaja! Mentre uns es moren de fam altres tenen el rebost ple.

-Qui són el que guarden menjar a casa?

-No has escoltat que el Porc té molta carn i que menja dia i
nit?

-Espera’m un moment, vaig a arreplegar el meu sac i anem
a anar  tots dos a casa d’aqueix Porc.

-I ens donarà de menjar?

-No et preocupes: tinc una idea.

 

L’Aranya i la Tortuga es posaren en camí cap a la casa del Porc.
Un poc abans d’arribar, l’Aranya clava al sac la Tortuga i li diu tot el que ha de
fer. L’Aranya s’apropa a ca del Porc.

-Germà Porc, és negra nit i no puc tornar al poble, fes-me
un lloquet a ta casa per tal de dormir i demà al matí me n’aniré.

-Clar, Aranya! Passa. La meua dona està preparant el
sopar, seu i menja amb nosaltres.

L’Aranya es menjà huit trossos de carn dels deu que havia
preparat l’esposa del Porc, i en guardà un 
al sac dient que era per al seu fill. Després l’Aranya li digué al Porc que
guardara el seu sac ja que li duia a la seua muller una pedra de molí i per
això pesava tant. Durant la nit la Tortuga isqué del sac, menjà al rebost i
isqué de la casa. Al matí següent l’Aranya demanà a la dona del Porc que li
tornara el seu sac per anar-se’n.

-Com és possible que ahir pesara tant i avui siga tan lleuger? On està la meua pedra?

El Porc i la seua dona buscaren per tots els llocs sense
trobar res. Aleshores el Porc digué a l’Aranya:

-Com no hem trobat res t’oferesc una plàtera plena de
carn, perquè estaves a ma casa i em sent responsable.

-Bo, ho accepte.

L’Aranya agafà la plàtera i se n’anà. Però quatre dies
després tornà amb el rostre seriós i li digué al Porc.

-La meua dona està molt enfadada, perquè diu que una
simple plàtera de carn no pot substituir una pedra de molí. Així que si no
apareix la pedra m’hauràs de donar una altra plàtera. L’Aranya agafà una altra
plàtera de carn i li l’entregà. Cada dia arribava amb el mateix discurs, fins
que a ca del Porc no quedà res:

-La meua dona l’únic que vol és la seua pedra de molí. Les
deus plàteres no són suficients, dóna-me’n una altra.

El Porc es posà a gemir i a plorar:

-No em queda més menjar, què puc fer?

-Porc, què vols que et diga? La meua dona m’atosiga amb la
història de la pedra.

-Està bé. Com no tinc menjar per a oferir-te, la meua
dona, els meus fills i jo mateix eixirem a cercar la pedra i no pararem fins
trobar-la.

Per això, quan veges un Porc olorar i remoure la terra amb
el seu morro, recorda que està buscant la pedra de molí de l’Aranya.

 

PD: És un conte Conte Bangui (República Centreafricana). L’he traduït a la nostra llengua.

 

Dia d’institut
16.06.2006 | 7.16
A Sense categoria
Ja s’acosta el referéndum
07.06.2006 | 7.15
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.