4a INTERCOMARCAL CABOTISTA A L’OLLERIA

Ahir tingué lloc la 4a Intercomacarcal Cabotista. Férem cap a l’Olleria cap a les 21h00. Després de les perfectes instruccions de Gàlim per tal d’arribar al lloc de concentració d’artistes i amics, coneguts i saludats de Mr Cabota, Ca Tarsi, saludàrem Eva, Adrià, Toni (de l’Alcúdia… no confondre amb TdH, a qui també saludàrem), Mr Cabota (feliçment retrobat i retornat de l’exili cubà), etc. A poc a poc anaren arribant la resta d’amics (Mossén Carrasca, Vicent (el Rei d’Espanya), Natzari (aquesta vegada sí amb ortografia adient i correcta) i la resta d’artistes que ens anaven a “deleitar” al Cine Goya amb les seues actuacions. Després de bromes, actualitzacions del facebook (intern), salutacions a l’amiga d’Eva (d’Ai-Xàtiva també), prenguérem seient i cap a les 22h00 ens oferiren els menjars, dolços, vins, cerveses i aigües per tal de fer la nit més llarga (en el bon sentit de la paraula). Sopàrem , seguírem xarrant, ens férem els cafés i infusions i cap al Cine Goya par tal de seguir saludant amics i esperar que començara la 4a Intercomarcal. Anit fou de descobriments (hi havia artistes de qui havia sentit parlar però no mai havia escoltat ni en directe ni en cd o internet (i no és per la seua absència a la xarxa mundial). 

I després de prendre seient, acompanyat de Juli, Rafel, Sergi, Pep i d’altres, començà la nit amb la lectura d’un telegrama i carta de Mr Cabota. La lectura anà a càrrec d’Àgueda MIcó, regidora de Cultura de l’Olleria (BNV), que també ens donà la benvinguda.


I començà la nit amb els monòlegs de Marian Díez, de Monòver. Riguérem molt i escoltàrem aqueix dolç dir de la gent d’allí. Fabulosament ben fets i actualitzats. Entre d’altres referències als seus monòlegs, vull destacar la que féu a la violència que hi havia a les cançons de la canalla fa uns anys… res a veure amb el que avui canten.

La primera actuació fou de Carles Pastor, el tuno de Castellonet. Que se l’anomene tuno és pel seu origen de Montaverner i que es faça referència a Castellonet de la Conquesta (la Safor) és perquè d’allí és la seua xicota. Ens oferí uns cinc temes molt ben treballats, acústicament impecables i un cantautor a tenir en compte. 

A continuació vingué el tio Fredo, a qu havíem saludat ja només arribar a Ca Tarsis i que, de seguida, ens féu nebots. De tio Fredo sols sabíem que existia i no l’havíem escoltat mai, això que ja fa temps que corren pel youtube fragments de les seues actuacions. Destaque el blues de l’allipebre d’anguiles. Tot un descobriment. 

No cal tornar a dir que entre actuació i actuació tinguérem un monòleg de Marian Díez. A continuació vingueren Pepet i Marieta aribats d’Ulldecona i un veritable descobriment, i a la seua pàgina podem llegir: Pepet i marieta és una proposta festiva que beu de les músiques “populars” d’arreu del món per a vestir uns textos marca de la casa propers, descarats i crítics. Rumba, jota, bolero o ska, tot estil és vàlid per a aquesta banda de 8 músics sòlida i contundent que l’arma ben grossa allà on es presenten amb la seva fórmula de música, teatre i saber quotidians.” Fou tal l’acceptació que me’n vaig anar a casa amb els dos cd que tenen editats fins avui. Encara que a l’escenari sols estigué Pepet i marieta (la resta de músics es degueren perdre venint d’Ulldecona perquè en intriduir l’Olleria al GPS els dugué a un poble semblant de Terol). 

A continuació Lluís el Sifoner, amb qui hem coincidit darrerament alguna vegada, ens retornà a tants i tants moments de la nostra joventut en què a places, carrers, teatres, etc. hem gaudit, cantat i ballat amb la seua veu i música. És el Sifoner de sempre… i benvingut de nou a aquest món de la faràndula. 

I així entre monóleg, música i alguna que altra “eixida de to cabotista… i que cada u entenga el que vulga entre TdH i Lucrècia de Borja, dit amb el màxim respecte que em mereixen aquestes figures universals de la nostra cultura -i no exagere-), arribà l’actuació final de Senior i el Cor Brutal, ens presentaren cinc temes del seu cd “Experiència gratificant”, imprescindible amb la seua veu acaronadora… però no per això deixen de dir allò que pensem molts de la realitat que tenim al nostre costat. De la seua intervenció destaque dues coses: la primera que, com afirmaren a l’escenari, ni són valencians, ni catalans, ni espanyols, ni… l’única nacionalitat que reconeixen és la xona de sa mare. I una altra és un tema que podreu escoltar al seu cd i que duu per títol “València… eres una puta”. Per traure’s el barret. La podeu escoltar si aneu a l’enllaç que us he deixat. I així se’ns feren les 3h00 de la matinada. I molt bé. Qui no vinguéreu -perquè no poguéreu o per motius que no vénen al cas- us ho pedéreu. I tota la vida ho plorareu. I res. Bon dia. I llarga vida a lacabota.org

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *