Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
CRISI? NO, HOME, SÓN GASOS
Igual us crida l’atenció el títol del post. I si us fa una miqueta de … (poseu-hi el que calga), demane disculpes. Tot ve arran del recent nomenament com a Síndic de Greuges (prompte, si no fem valdre que som valencians, serà Síndico de Agravios) del polític José Cholbi Diego. Ací trobareu el que en diu la Wikipèdia. D’aquest senyor poc puc dir, però sí és cert que sempre l’he vist al món polític i de la política. És mestre i professional de TVE. Però prompte fou nomenat sudirector general del Ministerio de Educación de España (hem d’entendre que fou durant la dictadura). Després passarà a diputat a les nostres Corts l’any 1983 (quan tenia 45 anys). I des d’aleshores ençà ha estat en aqueix món… i no hem d’oblidar que fou vicesecretari general d’AP i del PP (després). En definitiva, ha estat un “membre” “popular” del món polític. I ara, com a reconeixement, se’l nomena Síndic de Greuges. Un dia és militant del PP i l’altre ja n’és Síndic. Ni els camaleons ho haurien fet millor. I amb l’aprovació del PSOE també. Clar que ací al PV no tenim PP ni PSOE, tenim PPOE.
Àlex Milian
El títol de portada d’aquesta setmana, li’l devem al periodista i escriptor Roberto Saviano, l’autor de Gomorra, que ha dit més d’una volta que Catalunya i les Balears, com també el sud de la Península, són coneguts pels mafiosos com la Costa Nostra. Sobta que, rarament, els experts en màfies italianes esmenten la costa valenciana. Potser perquè són les màfies eslaves les que s’hi han instal·lat des de fa anys, segons que explica el politòleg alacantí José Sanmartín en una entrevista que completa el dossier de portada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, Àngel:
Pel que veig, també comences a estar astorat amb les “cosetes” que es porten entre mans els nostres polítics. No m’ha agradat i no vull generalitzar, però quan sent allò de l'”alternança” en el poder, saps a què em recorda? A l’època aquella del principi de segle XX, quan conservadors i liberals es canviaven sense ruboritzar-se: “ara tu, ara jo”.
I açò de posar polítics i militants (o caldria dir “militars”?) al front d’institucions que, com el Síndic de Greuges, han de tractar de ser si no imparcials, un poc distants…
Del PP ja ho sabíem, però d’aquest PSOE que titubeja en aquestes qüestions, que ja vota amb el PP a Europa perquè els trauen els colors pel destrellat urbanístic, o que s’enjunta amb ells a Euskadi… Que Sant Llúcia els conserve l’oïda, perquè el que és la vista la tenen prou espatlada, encara que es pensen que poen.