Per L’Alcúdia i Benimodo

Santa Brígida i Sant Ignasi d’Antioquia

Nit de les Caixes a Bocairent.

Festes a Sant Pere d’Albaida.

A Toni de l’Hostal (l’Alcúdia) i Tonet Carmona (Benimodo)

Ahir va ser un dia d’aqueixos que t’alces, t’has compromés amb una persona i no saps massa bé si haurà pagat la pena o no ( no per la persona, sinó perquè no saps massa bé en quin “embolic” t’has clavat). Ixes de casa cap a les 11h00 per tal d’estar a l’hora a l’Alcúdia. Un cop a Xàtiva, t’equivoques de carretera i te’n vas per una de pitjor “qualitat”. Arriba un moment que penses que t’has perdut i que, en compte d’arribar a hora, faràs tard. Marques el núm. de mòbil -sort que tenim aquests aparells- i a qui telefones condueix. De seguida et contesta però, sortosament, tu ja has trobat el camí. no t’havies perdut sinó que sols havies anat per una carretera pitjor i has fet més quilòmetres dels que calia. Quan arribes a l’Alcúdia has de trobar La Casa de Cultura. Ho fas relativament bé. Aleshores aparques al costat d’on vas. I tornes a telefonar. Toni de l’Hostal es troba fent unes fotocòpies i t’indica que al bar de la Casa de Cultura en una tauleta es troba Lluís el Sifoner, un xiquet menjant-se un entrepà i més gent. Hi entres, saludes i esperes. Al cap de cinc minuts arriba Francesc Gascó, excompany de departament i institut, casat a l’Alcúdia i que també ve al que anàvem les 500 persones que ens hi vam trobar. Xerres un poquet amb ell: on fa classes ara, com li va, etc. I de seguida passem a la Casa de Cultura.

Allí Lluís el Sifoner ens explica en què consistirà la DICTADA OCCITANA, dictada que tingué lloc ahir dissabte a les 12 òras a la Casa de la Cultura, jornada uberta als estudiants e a tots los aimadors de la cultura. Férem la dictada. I tot seguit l’amic i cantautor Toni de L’Hostal ens regalà en la seua veu un recital de temes en occità: Los commandos de la nuèit, Los carbonièrs de la Sala, Lo pal, Se canta i De cap ta la immortèia. Vam gaudir de la veu i la guitarra de Toni de l’Hostal. Finalment, férem entonar alguna estrofa a Lluís el Sifoner d’algun dels seus temes més clàssics i coneguts.
Com a cloenda l’Ajuntament de l’Alcúdia tingué la deferència d’obsequiar-nos amb un lot de llibres: Fent poble, fent país. 10 anys del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia, L’edició de l’Ajuntament de l’Alcúdia de Tirant lo Blanc, versionada per Josep Palomero i illustrada per Manuel Boix  i El Rebost de la Memòria, de Santi Vallés, editat per l’Ajuntament de l’Alcúdia. Moltes gràcies a l’Ajuntament de l’Alcúdia per l’obsequi. Tot seguit férem un poc de temps fins l’hora de dinar. Al dinar ens quedàrem Lluís el Sifoner, Toni de l’Hostal i aquest que escriu. Xerràrem i discutírem sobre l’actualitat “valenciana”… I ho deixem ací. I ja quasi a la fi del dinar Lluís el Sifoner rebé una trucada de Didín Puig, veïna de Benimodo. Com que volíem conéixer-la en persona i ens digué de passar per sa casa. Així ho férem.

Agafàrem el cotxe i cap a Benimodo. Trobàrem de seguida casa de Didín. Sa casa és una meravella… és una casa de poble en què sols han fet les restauracions imprescindibles per tal de viure amb les comoditats actuals. Per tant, és com si férem un bot d’uns 60 o més anys i ens traslladàrem a una casa d’aquella època. I la companyia i atencions de Didín foren exquisites. Sols us contaré una anècdota que va protagonitzar Didín sense cercar-ho. Corrien els anys de transició. Féu un sopar el 14 d’abril: sopar commemoratiu de la República amb una colla d’amics. I se n’assabentaren a l’Ajuntament de Xàtiva. Un “funcionari” telefona a l’ajuntament de Benimodo interessant-se pel sopar. Explica què és el que sap i pregunta per Didín Puig. Aleshores qui agafa el telèfon a Benimodo li diu que Didín Puig és una institució. Aformació a la qual el “funcionari” de Xàtiva li diu: “Ah, jo em pensava que era una persona”. I ací acabà tot l’espionatge. 
 PD: A la vesprada tinguérem una reunió (cap a les 19h00) a l’Ajuntament del poble per tal de seguir elaborant un tríptic informatiu sobre Benicolet. D’aquesta “tasca” ja us n’informaré en fer-na la publicació.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *