Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

25 de gener de 2009
0 comentaris

BÉTERA

Santa Elvira i la Conversió de Sant Pau

Porrat i processó a l’Ermiteta d’Ontinyent

Situat al vessant sud de la serra Calderona a la zona
limítrof amb l’horta de València.
  La
superfície del terme és plana, amb lleugeres ondulacions. El barranc de
Carraixet travessa el terme de nordest a sudoest., i rep les aportacions del
Cirer i del Nàquera. La vila està sobre una xicoteta lloma al marge dret del
barranc de Carraixet.. Durant el segle XX la població s’ha incrementat
notablement, en part per la immigració, actualmente té prop de 20.000
habitants.

 

Segons una notícia antiga procedeix de Bètera una espasa de
bronze de 48 centímetres de llarg, conservada al Museu Arqueològic Nacional de
Madrid, considerada com a proto-etrusca del segle VIII abans de Crist, que
representa una de les dades més antigues sobre les relacions ente les penínsules
ibèrica i itàlica. També han aparegut ceràmiques romanes a les Coves de
la Llobatera. Bétera
era una alqueria musulmana, protegida pel seu castell. En abril de 1237 es va
rendir voluntàriament al rei Jaume I, amb la condició que es respectara la seua
religió i béns, a la qual cosa el monarca magnànimament accedí. Pertanyé des
del principi a l’Orde de Calatrava per donació el 13 de juliol de 1237. Es
formà una comenda a què s’agregaren altres pobles. El 12 de desembre de 1392,
el rei Joan I donà a la família Boïl tots els drets que tenia sobre l’indret,
convenint-se l’esmentada família amb l’Orde de Calatrava, el 18 de setembre de
1426, respecte a certs drets, mitjançant el pagament d’una quantitat. El 25
d’abril de 1437 la família Boïl rebé la donació perpètua de tots els drets,
previ lliurament d’una quantitat estipulada a l’esmentat Orde, que, malgrat
tot, continuà sempre conservant certa autoritat. Més tard passà a la familia
Rocafull i posteriorment al marqués de Dues Aigües, Ginés Rabasa de Perellós.

La parròquia data del segle XV, en temps de l’Arquebisbe
Sant Joan de Ribera ja existia amb el títol de
la Santíssima Creu,
l’habitaven 140 famíilies de cristians nous. Actualment està dedicada a
la Immaculada Concepció,
el temple és d’ordre compost. Davant el notable increment de població
experimentat en aquests darrers anys, el 4 de desembre de 1969, es va crear una
nova parròquia, a l’eixample de la població amb el títol,de
la Mare de Déu dels
Desemperats.
  Existeix un calvari, amb una
ermita dedicada a
la Divina Aurora,
construïda en el segle XVIII. Celebra les festes patronals a l’Assumpció de
la Mare de Déu i a Sant Roc els
dies 15 i 16 d’agost, amb la tradicinal Festa de les Alfàbegues.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.