Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
31 d'octubre de 2008
0 comentaris
TELEFÓNICA, ABONAMENT SOCIAL I POBRESA
Que estem en crisi ja no ho discuteix ningú. Que uns estan més en crisi que altres és cosa evident. I que alguns (més dels que pensem) no saben què és això de la crisi… ja ho sabeu massa. Si no, penseu sols en personatges de la talla del moreno cartagenero, del Juan Villalonga, de l’Ansar, dels diputats i diputades (i no cal que estiguen imputats… aquests -els imputats- no viuen al nostre món), etc. Tot açò ve a propòsit de l’anomenat “abonament social”. És un abonament de “quasi” la totalitat de la despesa per disposar de línia telefònica: abonen la línia, no la resta de serveis de què facen ús. Per tal de gaudir d’aquest abonament social la suma de les RENDES de les persones que formen la unitat familiar no ha de superar els 7.236,60 € l’any 2008. Fins ací la legalitat. Però realment amb què ens trobem? Que si una persona, en aquest cas vídua, rep una pensió de 528,55 € al mes sobrepassa en 11,65€ mensuals aquesta quantitat i se li retira aquest abonament. Així és la realitat social d’aquest país democràtic i de dret. L’Estat no perd mai i Telefònica menys encara.
Aquest fet és més greu encara del que a simple vista pot semblar. Per què? A l’Estat tenim 8,5 milions de persones en situació de pobresa relativa, és a dir, amb ingressos per davall de 574€ al mes. Totes i tots els que cobren aquest tipus de pensió estan per davall del llindar de la pobresa. No són pobres de solemnitat, però sí són pobres. I això ho diu l’Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, apadrinat per Càritas.
I això no és tot: tenim un milió i mig de conciutadans que viu en “pobresa severa”, això vol dir que “viu” amb menys de 280€ al mes… Crec que no cal dir res més. I què fan els nostres polítics? Saben que realment la gran part de gent major del nostre país, si no fóra per l’ajuda dels fills, viurien en les pitjors condicions possibles. O com anaven a poder pagar la llum, el gas, el telèfon, etc. aquestes “pobres” persones després d’haver lliurat a la societat el seu treball i la seua suor?
Sé que algú/na podrà pensar que he fet demagògia amb aquest tema. Res més lluny de la meua intenció. El que no puc entendre és que l’Estat tinga els mateixos pobres després d’una dècada d’expansió ecònomica. Què han fet els vuit anys de govern Aznar i els quatre de RZapatero perquè tinguem una societat més igualitària? Pel que es veu, RES. Sols afegiré una dada significativa: Navarra, Euskadi, Múrcia i Castella-la Manxa tenen nivell de desigualtat inferiors al conjunt estatal. I on més desigualtat hi ha és a Andalusia, Canàries, Cantàbria i CAMadrid.
Comparteix això:
Relacionats
Torne a escriure a “terminis”
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!