Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Municipi situat al marge esquerre del riu Girona. La
superfície del terme és plana al nordoest i muntanyosa al sud. Les altures més
importants són: el Tossal de Cendra, 293 metres; Sigilo, 355; i la Llometa de la Parra, 279. Drenen el terme
el barranc dels Trullers i el de la
Cova, afluentes ambdós del riu Girona. Existeix en l’esmentat
terme la cèlebre cova de les Calaveres, anomenada així per la troballa
d’algunes en 1768, amb motiu d’una inspecció que es va fer al seus pregons
corredors, les quals procedien, sense cap mena de dubte, d’alguna altra
expedició anterior que es va fer en temps dels moros, que donà lloc a una
polèmica llegenda d’encanteris i tresors. En 1843 es féu una incursió i es
trobà un manantial d’aigua, que s’aprofita per al consum i el rec. En les excavacions
que darrerament s’han realitzat han aparegut materials del paleolític superior,
edat del bronze i època ibèrica. També una rica sèrie d’ossos d’animals que
informen sobre la fauna al paleolític superior. A la muntanya hi ha pins i
pasturatges d’hivern, que han estat utilitzats per a l’alimentació dels ramat llanar.
Hi ha una xicoteta indústria de ceràmica i s’explota una pedrera d’arena. El poble
es troba situat al vessant nordoest del mont Sigilo. La población s’ha
mantingut estable la darrera centúria. Actualment té uns 860 habitants. La
seuas parròquia té per titular la Santíssima Sang de Nostre Senyor Jesús i pertany
a l’arxiprestat del Marquesat de Dénia.

Va ser una alqueria àrab, que pertanyé, igual que altres, a
la família Cardona. Al segle XVI passà a l’almirant d’Aragó, Francesc de
Mendoza, fill del Marqués de Mondéjar. Últimament tingué el senyoriu el baró de
Santa Bàrbera. En 1609 estava habitada per 50 famílies de moriscos, i  quedà deserta en ser expulsats, es poblà després
a poc a poc.  Estigué agregada a l’ajuntament
d’Orba fins 1802, any en què aconseguí la indepèndencia municipal.

Habitat l’indret per moros, l’església es construí abans de
la seua conversió., depengué, en un principi, de Dénia, incorporant-se a Ondara
en 1535 i finalmente a Orba, de la qual se segregà en 1802. El temple és
modern, i els altars, construïts respectivament, en els anys 1818 i 1819,
ostenten imatges de bastant valor artístic. En 1857 es construíi el campanar i
el cor de l’entrada i s’amplià el temple. Se celebren festes a la Santíssima Sang
i a Santa Bàrbera i el Xiquet Jesús.