Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Al seu terme es troben les coves del barranc de Carbonera, al costat est de la Penya del Castellet en el vessant nord de la serra del Benicadell, on es troben restes de pintures pròpies de l’Edat de Bronze. També hi ha vestigis de pintures i es troben sílex en la coveta d’Enmig de la Penya de les Coves. A més al portet de Salem, en el Badall del Pinyonet, en la Penya Roja i en el planet de Gomar hi ha restes ibèriques. El poble fou una antiga alqueria musulmana. Aquells entorns foren testimonis de las  aventures del Cid. El Cid mateix fortificà el castell àrab que allí existia en 1092 i el convertí en una inexpugnable fortalesa. Després de la fundació del Regne de València el 17 de juny de 1258 el rei Jaume I donà aquest lloc de diverses cases per heretat pròpia, franca i lliure, a Polo de Tarazona i els seus descendents. Posteriorment fou erigit en baronia, pertanyé primer al ducat de Villahermosa i després al marquesat de Milà.

Eclesiàsticament pertanyé a Ràfol de Salem fins 1535, data en què va ser desmembrada, formant amb Otos, que s’havia separat de Bélgida, una parròquia de moriscos. En 1574 es constituí com a parròquia independent amb l’advocació que té avui dia, comptava aleshores amb 50 cases de cristians recentment convertits. Al seu temple parroquial es guarden dues taules atribuïdes a Joan de Joanes. Les andes processionals duen representat el misteri de l’Encarnació amb la Mare de Déu, l’Arcàngel Sant Gabriel i l’Esperit Sant, obra de l’escultor Josep Esteve, realitzades en 1796. Celebra festes patronals a Sant Roc, el Crist del Consol i la Divina Pastora.

PD: Agraïment a ALlCh, del fullet ALELUYA.