A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

28 de maig de 2019
0 comentaris

“El temps de les confessions” una pel·lícula inspirada en les vivències de François Bizot en la Cambodja dels khmers rojos

La figura del cambodjà Kiang Guek Eav, conegut com Douch, té una certa  retirada amb el cas d’Eichmann, el tinent coronel de les SS que va dur a terme “la solució final” on varen morir milions de jueus. La figura de Douch la va donar a conéixer l’antropòleg francés François Bizot al llibre, traduït al castellà, El portal .  Comente els fets en el petit assaig “Eichmann, Douch i el mal”  a El desert i altres palpitacions del nou segle. Bizot estudiava el budisme cambodjà amb dos col·laboradors, Lay i Son, quan va ser capturat en el monestir d’Oudong, a l’oest de Phnom Penh. Era  l’octubre de  1971 i una patrulla dels khmers rojos el va detenir i empresonar. El varen retenir durant tres mesos, acusat de ser un agent de la CIA. La presó estava sota les ordres de Douch (o Duch) —pronunciat dwjt.

L’antropòleg començaria llavors una peculiar relació amb el seu carceller. A mig  camí dels interrogatoris i les xarrades informals, les converses amb Douch varen permetre Bizot endinsar-se en la complexa psicologia del personatge. Un subjecte de tracte afable i cor sanguinari que disposava de dos rostres: un, amb mirada franca i directa, l’altre,  amb “uns ulls inexpressius clavats en una boca tancada”.

Mirant la destrossa humana—l’extermini— que varen dur a terme, sens dubte estaven decidits a exercir una repressió sense precedents. Cal pensar que des del 1975 al 1979, els khmers varen matar dos milions de persones. Els mitjans utilitzats no sols van incloure l’extermini d’intel·lectuals i burgesos, ans també de llauradors, monjos, xiquets…Segons Bizot, membres de totes les classes socials es convertiren en les seues víctimes.

El dia de Nadal, la vespra del seu alliberament, mantingué una conversa amb Douch d’una gran densitat; aquell professor de matemàtiques, comunista compromés i responsable era també qui flagel·lava, agredia i matava violentament. Aquell ésser dual, una mena de botxí monstre, era també un home de fe, que el mirava amb els ulls apagats i expressava una immensa soledat. “Em vaig sorprendre —diu Bizot— sentint afecte envers ell, precisament en posar-se de manifest la seua crueltat”.

Anys després d’empresonaren, el jutjaren i el comdemanaren a cadena perpètua.

La pel·lícula (es pot veure en Filmin) segueix els fets destacats i els conta amb tot el dramatisme. S’ho val.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!