Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El seu origen fou un raval àrab, en unes prospeccions arqueològiques realitzades fa uns pocs anys aparagué material de l’època musulmana datat al segle X. El rei Jaume I, en 1238, donà l’esmentada alqueria a les gents de Montpellier que l’ajudaren en la conquesta de la ciutat de València; una donació, feta en 1270, es diu que les cases de Babot, es troben en l’esmentada alqueria. En 1351 adquirí la jurisdicció Giner de Rabasa, pertanyent a la família dels marquesos de Dos Aigües. Al segle XIV construí un castell, que va ser enderrocat en 1650, i s’alçà sobre el seu solar un palau senyorial, que va ser tombat totalment en 1934.

El 23 de juny de 1450 Giner de Perellós i Rabasa disposà en el seu testament que els seus hereus construïren una capella al castell de Benetússer, amb un altar dedicat a la Verge Maria. A finals del segle XVI el senyor del lloc elevà les oportunes peticions a Roma per tal de desvincular-lo de la parròquia d’Alfafar, essent concedida el 17 de juliol de 1574 amb la facultat d’erigir església i campanar. El primer tren valencià arribà a Benetússer el 1852.

Celebra festes a la Verge dels Socors a finals de setembre i al Corpus Christi el seu dia. La Setmana Santa es commemora amb escenificacions de la Passió del Senyor a través dels carrers, essent representats els personatges per veïns del poble, hi participen diverses confraries.