‘Quiero a mi país como a una madre´ El humanista de l’Alcúdia, referente del valencianismo y de la lucha por la lengua, recibe a los 100 años el máximo galardón del periódico en el que lleva colaborando 69 años Bernat Clari: “Cumple todas las grandes virtudes del oficio” de periodista PACO CERDÀ VALENCIA “Que Josep
Fa uns dies vaig redactar un apunt sobre el llibre El bes de l’aigua, de l’amiga, ex-companya d’institut i novel.lista Elvira Cambrils. Però, per allò de les coses de la xarxa, em desaparegué i no l’he pogut recobrar. Com que escriga el que escriga ara no va a ser igual que el perdut,
Assabentat pel correu d’una amiga (amb qui no ens coneixem encara en viu… algun dia serà aqueix) que avui fa cent anys va nàixer el gran poeta Miguel Hernández, víctima dels de sempre. Us deixe un xicotet homenatge a l’home de les paraules castellanes.
Municipi del Camp de Túria, situat en el peu del mont que s’estén des de les muntanyes d’Alcublas i Marines fins al marge del riu Túria. En el seu paisatge toponímic es distingeixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per muntanyes, pertanyents al sistema ibèric. Des dels cims de les
Avui la ciutat de Gandia celebra el 500 aniversari del naixement de Sant Francesc de Borja. Fou canonitzat l’any 1671, quasi cent anys després de la seua mort. Us deixe un ampli reportatge de Santiago La Parra publicat diumenge a Levante-EMV. “El 28 de octubre de 1510 nacía en Gandia el primogénito
Assabentat fa uns moments de la trista desaparició de Joan Solà, vull retre un humil homenatge a aquest gran lingüista amb uns mots de la Mare Teresa de Calcuta. Si vols ser humil: -parla de tu mateix tan poc com siga possible, -ocupa’t dels teus propis assumptes i no vulgues arreglar els de
LLÍBER: Municipi de la Marina Alta, situat a la vall del riu Xaló o Gorgos. El terme presenta forma estreta i allargada de nord a sud, amb nombrosos accidents geogràfics. En la part septentrional destaquen la Penya Roja, la Muntanyeta i el riu Xaló, que discorre entre ambdues serres. La part central, al
Ací us deixe algun article de repom: “El profesor Bausset, premio importante de Levante-EMV” (Levante-Alzira), “La patronal pide cambios” (J.J. Pérez Benlloch), “Barraca Party” (Manuel S. Jardí), “La hipótesis de Dios y la política valenciana” (Manuel García Ferrando), “Póquer de ases” (Juan Goytisolo), “Gitanos: los otros europeos” (Navi Pillay) i de l’amic
Divendres, mentre feia temps per tal de dinar cap a les 14:00 amb dos ex-.companys de l’ies “Gabriel Ciscar” d’Oliva (Safor), i després d’haver fet les classes de divendres i anat a les metgesses per unes receptes, vaig visitar l’exposició “SANT FRANCESC DE BORJA ESPLENDOR”, exposició de les pintures murals de la Galeria
Un dia qualsevol en un institut qualsevol hi hagué una reunió del professor-tutor amb les mares i pares del grup d’alumnes. La reunió s’inicià puntual, com acostuma a fer aquest professor-tutor, encara que hi hagué alguna mare i pare que arribà una miqueta tard (ja sabeu allò de l’aparcament, la feina, etc.). Només
Dissabte podíem llegir a Levante-EMV la informació sobre el deute per habitant dels municipis de la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida. Com que Levante-EMV les informacions comarcals no les sol penjar en l’edició digital no us hi podrem remetre. Pero us en faig cinc cèntims. Albaida, Ontinyent, Anna i
Dimarts, 12 d’octubre, podíem llegir un article de David Trueba a les pàgines PANTALLA de David Trueba. Ací teniu l’article. David Trueba feia referència al suïcidi de Tyler Clementi arran que uns parell de companys seus de la Universitat de Rutgers penjaren a Internet unes imatges robades en què se’l veia en actitud
Municipi de la Ribera Baixa, situat al peu de la serra de Corbera. El seu terme consta de dues pertinences territorials separades pel terme de Corbera. La part nord és un pla, en què es conrea arròs. El sector sud en què es troba el nucli de població participa del pla i de la
Vaig arribar a casa (com acostume cada dilluns) després de les classes a l’institut. Vaig redactar l’apunt sobre el llibre de l’amiga i ex-companya d’institut, Elvira Cambrils, El bes de l’aigua, i quan anava a penjar-lo, se’m va blocar tot i em vaig quedar sense apunt (i amb la cara llavada i el
Demà us explicaré què m’ha passat. Bona vesprada.