Segons podíem llegir diumenge a Levante-EMV, el 7 d’abril del 1261 fou la primera convocatòria de Corts Valencianes, dia en què Jaume I jurava els Furs i els estenia a tot el Regne de València. Aquests fets vingueren a significar que el nou Estat començava a caminar. Per tant avui fa 750 anys que realment existeix el Regne de València, fundat amb la voluntat de ser INDEPENDENT per Jaume I. I quina tristor produeix la situació en què ens trobem en l’actualitat com a valencianes i valencians. Amb uns partits (PP i PSOE) que han clauditat (millor dit, mai no ho han estat) de ser valencians en el ple sentit del mot. En aquest enllaç trobareu el reportatge que signa Paco Cerdà. En la mateixa informació podreu trobar una entrevista a Vicent Franch, promotor del Grup d’Estudis Forals.
I com que les coses mai no vénen soles, avui fa uns quants anys que ma mare em dugué al món. Era diumenge, i naixia al voltant de la mitja nit. Encara que mon pare ens deixà fa cinc anys, ho celebraré amb moltíssima alegria amb la resta de la família.
Felicitats a tu pels anys (pocs encara…) i al nostre disortat país. Si Jaume I alçara el cap. Cavallers, cavallers, vergonya.
Enric
felicitats!!
Ahir em van dir aquesta frase “res és una utopia”. M’ha semblat bonica, i utòpica. Crec que m’ha pillat ja major, (i amb el pessimisme que implica el fet d’anar adquirint informació). Ahí la deixe per si li aprofita a algun jovenot.
Es poden complir anys sense deixar de ser jove; només cal mantindre la innocència i la il.lusió.
Felicitats, Àngel!
He estat uns dies sense entrar a internet i no havia vist aquest apunt.
Felicitats, altra volta!
🙂