Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

8 de juliol de 2010
1 comentari

6 de juliol del 1985: LLUÍS LLACH OMPLÍ EL CAMP NOU

Encara que han passat 25 anys d’aquells inoblidable nit al Camp Nou, no em vull estar de fer-ne un record i cinc cèntims. Aquell dia era dissabte (si no m’han enganyat aquestes pàgines de calcular quin dia de la setmana era), eixírem de Benicolet cap a les 9h00. Les mares ens havien preparat diverses menges per al camí (però sobretot ens vingueren molt bé abans del concert). Del poble anàrem tres persones (JJCM, ACC i JCC -DEP-). Aleshores, com avui, si volíem tenir un viatge una miqueta tranquil.let havíem d’agafar l’autopista de la Mediterrània (sí, aqueixa en què paguem…), i així a poc a poc i sense presses anàrem cap a la ciutat de Barcelona. Arribàrem cap a les 14h00. Arreplegàrem (crec recordar que fou a Barna) un ex-alumne meu de BUP i COU (RSS), que cursava filologia catalana a la UAB. D’allí i per tal de descansar i dinar ens desplaçàrem al pis de Cerdanyola del Vallés (llogat durant aqueix estiu per mi per tal de no haver de dur-m’ho tot cap al poble), ciutat on vaig viure i des d’on em desplaçava, el primer curs amb RENFE i el segon amb cotxe propi, a fer classes de llengua i literatura catalanes a l’IES Ferran Casablancas de Sabadell (Vallés Occidental). Anàrem a dinar en un bar dels de menús casolans (recorde que feia moltíssima calor aquell dia).

Després de dinar ja férem cap al pis i allí descansàrem fins l’hora de tornar a agafar el cotxe per tal de desplaçar-nos al Camp Nou. Arribàrem sobre les 20h30 als voltants on poguérem aparcar i menjar un poquet. Penseu que era dissabte de juliol i el Camp Nou es troba a la zona residencial de Pedralbes. I així a poc a poc ens anàrem unint amb la resta de persones vingudes de qualsevol part del món al concert. Havíem aconseguit entrades per a la zona de gespa. Ara no sé dir quin n’havia estat el preu. Però sí puc dir que foren uns del diners més ben emprats d’aquell estiu. 

Entràrem al Camp Nou. Es feren les 22h30 i al cap de poquets minuts feia l’aparició damunt de l’escenari Lluís Llach. Han passat 25 anys. No recorde molt bé si encetà el concert amb Venim del nord, venim del sud o amb un altre tema. Però sí recorde que les dues hores llargues de concert foren uns moments d’aqueixos que sempre recordarem. Com que han passat 25 anys no cal dir que molta de la música que ha fet després aqueixa nit no ens la va poder oferir. Però així i tot, fou inoblidable. I el moment en què entonà El cant de l’enyor, juntament amb Marina Rossell i Maria del Mar Bonet (duta, com si d’un cap d’estat es tractara, des de l’altra part de Barcelona on actuava aqueixa nit) i que hagué de tallar (per a mi fruit de l’emoció) i reprendre, fou un d’aqueixos moments que cada u sent allò que no saps com explicar però sí sents. Haig de dir que em vingueren les llàgrimes als ulls. I així anà transcorrent la resta del conert… amb molts aplaudiments, moltes emocions, moltes llàgrimes també, moltes fotos -en aquell moment no hi havia els mòbils ni la possibilitat d’artilugis com avui-, etc.

Després. mentre abandonàvem el Camp Nou -fou la primera i única vegada que en vaig trepitjar la gespa- no m’eixien els mots… 

Aqueixa nit la passàrem a Cerdanyola del Vallés. Al dia següent ens esperaven a Ponts (Noguera) a ca l’ex-alumne per tal de dinar i fer una escapadeta a Andorra. Però això ja és una altra història.

PD: Aquest apunt l’he fet a petició d’Adrià Garcia Martínez, de Banyeres de Mariola, poble on vaig escoltar en viu per darrera vegada Lluís Llach. Per tant al poble i als amics de Banyeres de Mariola els dec que ens poguérem acomiadar com cal del Lluís Llach de damunt els escenaris. Ací trobareu un xicoteta referència a aquest dia.

 

DE BEATS…
12.11.2007 | 7.01
Em feu fàstic!
21.02.2012 | 9.28

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. És de les coses que més enveja em fa!.Jo era massa jove per anar-hi, però si que vaig anar al concert que va fer en el Teatre Serrano de Gandia el 8 d’octubre del 2006, on va parlar, entre altres temes, del nou Estatut català. La cançó “A poc a poc” la va escriure pensant en eixe nou Estatut. Té una lletra preciosa amb frases com “a poc a poc m’arriba el temps d’obrir les ales…” o “a poc a poc la llibertat obra les tanques…”. I ja en aquell moment Lluís Llach reconeixia que, d’aquesta cançó, només havia encertat el títol. Almenys teniem això. 
    M’agradaria saber que és el que reconeix ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.