Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 de maig de 2010
2 comentaris

5a INTERCOMARCAL CABOTISTA

     I ja arriba l’apunt sobre la 5a Intercomarcal Cabostista. Va tindre lloc a Benifairó de la Valldigna (aquesta vegada sí, amigues i amics) dissabte cap a les 20:00h. Eixírem de casa amb temps perquè el temps estava massa complicat (pluja i més pluja). Arribàrem cap a les 18:45h i ens hi trobàrem el lobby (femení) valldalbaidí a les portes de l’Auditori Municipal. Férem les salutacions i esperàrem la resta de l’expedició. Sergi Gómez arribà marejat però quasi al mateix temps que nosaltres. I Toni (de l’Alcúdia) no arribava. Primer, ens envià un missatge dient-nos que es trobava encalat… Però el missatge no el vérem. Després ens telefonà i ens explicà que una tal Alba (La del alba seria…) no apareixia per cap lloc. Intentava cercar altre mitjà de transport però ho tenia complicat. I al poc (cap a les 19:30h) ens digué que no podria vindre. Toni, no saps el que et vas perdre. 


     A continuació vingué l’hora de saludar Adrià (com ja és tradicional, feia de taquiller) i de seguida vingué la primera sorpresa de la vesprada: el CD de les Maedeus ja el podíem tocar, olorar, escoltar, etc. Per fi! Ha costat però finalment el tenim entre nosaltres. Després de fer un poquet més de temps i haver fet un poquet l’ase (per part meua) per no haver berenat… el sopar fou a les 0:00h del dia següent, començà la prova de so. Hi poguérem assistir. La segona sorpresa fou quan vaig escoltar el cantant dels Mariachis Fumetas que, em pensava, era d’un país llatinoamericà. I és de Granada!
Bé, i començà la 5a Intercomarcal.


     El primer artista a fer aparició a l’escenari fou Josep Enric Grau. Ens sorprengué gratament perquè el desconeixíem i ausades que ho fa bé i amb humor del bo. Si teniu ocasió de veure’l i escoltar-lo feu-ho. I ja me’n direu.  


     A continuació feren la seua aparició damunt de l’escenari les Maedeus. Amb CD inclòs. De les Maedeus, què us en diré? Si no les heu escoltat mai (ni vist), com diria Rita Barberà, no sois buenos valencianos. Així que ja sabeu què toca fer. L’actuació de les Maedeus (al meu criteri i d’altres) estigué molt millor que l’anterior que tingueren a l’Olleria. I en la seua actuació vingué la tercera (crec) sorpresa de la vesprada-nit: la Maedeu del Remei o de la Serra de Mariola.  Qui no sàpia a què em referesc que mire l’anterior apunt. Maedeu del Remei… ho feres de pm!


     A continuació vingueren els Mariachis Fumetas, que desconeixia totalment i dels quals ja m’he fet seguidor incondicional. Nasqueren els integrants del grup a Almuñecar, Terrassa i Granada. I pense de bona veritat que cal veure’ls i escoltar-los per fer-se’n una idea. Un dels temes que més em va agradar fou “Carne en salsa (soy vegeta)”.


     Abans dels Mariachis Fumetas actuaren Mi Sostingut. Els hem vist actuar ja alguna vegada i estigueren molt bé. Destaquem el tema que dediquen als dos obrers (paletes) mentre estan treballant. És boníssim. Per a quan poder tenir-lo en CD?


     Després (i perdoneu el desordre anterior), vingué Oliva Trencada (ara sí que he escrit bé el nom… perquè crec que els he anomenat de més de cinc formes). Oliva Trencada venia des de ses Illes. I també ens sorprengué gratament. Encara que sols pogué desplaçar-se un sol membre (la resta assistien a un partit de futbol… i no és conya), ho féu de meravella. Destaque el tema “Xoriguey Mayday”. Escolteu-la i veureu.


     I ja, passades les 23:00h eixiren a escena Amanida Peiot, els havíem escoltat a l’Alcúdia el passat 28 de desembre i havíem llegit una entevista a El Temps. Però en directe i amb tota la banda fou per treure’s el barret. Quina vitalitat! I així arribàrem a les 0:00 de diumenge. I d’allí anàrem a sopar amb els artistes. I el sopar fou una 5a Intercomarcal Cabotista (segona part). Perquè envoltat de gent de poble, músics i amb gana de gresca… ja us ho podeu imaginar. L’any que veu, si Déu vol, ens tornarem a veure en la 6a Intercomarcal Cabotista.


Bon dia.

GERARD VERGÉS
26.09.2008 | 12.03
GRACIASESPERANZA.ORG
20.03.2009 | 8.29

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. I Alba ja m’ha escrit disculpant-se, portem massa coses entre mans i a tot no es pot acudir, i és que, per si no ho sabeu, EM NEGUE A COMPRAR-ME UN COTXE. (Per això sol quedar-me “encalat”). Una altra vegada serà…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.