Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 de març de 2009
1 comentari

550 ANIVERSARI DE LA MORT D’AUSIÀS MARC

Tal dia com avui, fa 550 anys, moria a la ciutat de València el més gran poeta de les nostres lletres, el valencià Ausiàs Marc. Qui va ser, quina vida dugué, quins versos va escriure és una cosa sobradament coneguda (almenys per als que ens estimem el nostre país i la nostra llengua. Per tant, el millor record que podem tenir amb Ausiàs Marc és rellegir-lo. Ací us deixe un dels seus poemes:

 

COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES,… 
 

 

 

Colguen les gents ab alegria festes, 

lloant a Déu, entremesclant deports; 

places, carrers e delitables horts 

sien cercats ab recont de grans gestes, 

e vaja jo los sepulcres cercant, 

interrogant ànimes infernades, 

e respondran, car no són companyades 

d’altre que mi en son contínuu  plant.

 

 

Cascú requer e vol a son semblant, 

per ço no em plau la pràtica dels vius: 

d’imaginar mon estat són esquius; 

sí com d’hom mort, de mi prenen espant. 

Lo rei xipré, presoner d’un heretge, 

en mon esguard no és malauirat, 

car ço que vull no serà mai finat: 

de mon desig no em porà guarir metge.

 

 

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge 

e per tots temps brota la carn de nou 

e en son menjar aquell ocell mai clou, 

pus fort dolor d’aquesta em té lo setge, 

car és un verm qui romp la mia pensa, 

altre lo cor, qui mai cessen de rompre, 

e llur treball no es porà enterrompre 

sinó ab ço que d’haver se defensa.

 

 

E si la mort no em dugués tal ofensa: 

fer mi absent d’una tan plasent vista, 

no li graesc que de terra no vista 

lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa 

de perdre pus que lo imaginar 

los meus desigs no poder-se complir, 

e si em cové mon derrer jorn finir, 

seran donats térmens a ben amar.

 

 

E si en lo cel Déu me vol allogar, 

part veure a Ell, per complir mon delit 

serà mester que em sia dellai dit 

que d’esta mort vos ha plagut plorar, 

penedint vós com per poca mercé 

mor l’ignocent e per amar-vos martre, 

cell qui lo cos de l’arma vol departre 

si ferm cregués que us dolríeu de se.

 

 

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé 

que es pot bé fer hom morir per amor: 

creure de mi que só en tal dolor, 
no fareu molt que hi doneu plena fe. 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.