Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
300 anys de País Valencià, per Josep Lluís Bausset (Levante-EMV)
“De quan en quan, com que sóc ja més que rejubilat, m´entretinc rellegint els més de cinc mil llibres que tinc a la meua biblioteca, així com també la immensa paperassa de revistes, fotocòpies i escrits que he anat guardant. I he trobat una fotocòpia sobre un treball que el meu amic Agustí Ventura m´envià fa temps. M´estic referint a «Fr. Agustín Bella», que narra la vida del «Venerable Fra Agustín-Antonio Pascual de Guadassuar», un «facsímil a cargo de Agustín Roig Barrios, Cronista Oficial de Guadassuar, 1999». Després de descriure la vida de la comunitat durant aquell temps, a la pàgina 41 diu, referint-se al frare mencionat: «Porque no le tenía el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano».
Els que pensen que el terme País Valencià és cosa de fa quatre dies, estan completament errats, ja que aquesta expressió té més de tres segles! La postura de negar el nom de «país» per a la nostra terra és fruit d´una política que, en l´anomenada batalla de València, s´utilitzà per obtindre un rèdit polític i electoral per part de la UCD i d´AP, per desvalencianitzar el nostre país. Llevant-nos el nom, els nostres governants ja sabien què ens feien. Per què, sense nom, què som?
Però fa més de 300 anys, ja era coneguda l´expressió País Valencià que ara alguns rebutgen. Clar que amb un Govern com el que patim, i amb la televisió que paguem i que menysprea el valencià, la gent no sap que tenim una llengua pròpia o que vam tindre també una moneda pròpia i unes lleis, els Furs, que van ser anul·lats «por derecho de conquista». I la gent tampoc sap que el nom País Valencià és ben nostre. És veritat que per vertebrar el nostre país, tenim el Govern valencià en contra, i també l´Església.
El país no es fa amb Terres Mítiques, copes d´Amèrica, Ciutats de la Llum, Fórmules 1 o aeroports que no tenen avions, i que només han fet que endeutar a la Generalitat. El país es construeix amb els mestres. Sí, sort en tenim dels mestres i de les escoles. Perquè com va dir el meu bon amic Francesc de P. Burguera, la revitalització del nacionalisme serà obra de les escoles, amb «mestres nostres», com els que he conegut en les diverses Trobades d´Escoles en Valencià. Mestres com Maria Rosa Diranzo, Irene Guillén, Josep Millo, Anna Requena, Vicent Ortega, Imma Fenollar, Vicent Malonda, Toni Martí, Vicent Niclòs, Llorenç Gimeno, Gabriel Garcia Frasquet o Paco Sanz. Mestres que ensenyen als xiquets en la nostra llengua. Mestres que fan descobrir als alumnes els valors de la llibertat i l´estima per la nostra cultura i pel nostre país. Mestres que inculquen als alumnes l´honestedat, l´honradesa, la veritat.
Mestres que sembren llavors per a una societat més lliure i més valenciana. Una societat sense corrupció, sense demagògia ni manipulacions. Tinc confiança en el país, perquè tenim bons mestres. I perquè la llavor sembrada germinarà en bons fruit. Algunes voltes he pensat que la llengua i el país s´acabarien en dues generacions. Crec que estava equivocat. La llengua i el país tenen futur (malgrat la política nefasta de la Generalitat) perquè tenim bons mestres.”
I l’article acaba amb aquest mots (Levante se’ls ha menjat): Com diu el poeta Miquel Martí i Pol, “Dia vindrà que algú beurà a mans plenes, l’aigua de llum que brolle de les pedres, d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs sí, és així. L’ensenyament públic sempre ha estat un ensenyament de qualitat, i en valencià. I eixa qualitat no la donen ni els barracons ni els edificis vells. Hi ha mestres fantàstics, implicats en ensenyar la nostra llengua i l’estima per la nostra cultura, (també hi ha mestres mandrosos, Àngel, supose que com pares desagraïts i maleducats, també hi ha mestres que com menys treballen millor,… arreu hi ha de tot, no?), i és ahí, en les aules de les escoles públiques on està el futur del país, aules dirigides per mestres que revitalitzen tots eixos valors, i és per això que es volen carregar ”la pública”. És una escola no manipulada, que demana ser laica, on es practica la llibertat d’expressió i un pot anar amb la samarreta que trie, amb la de defensa de l’escola pública o amb la de ‘ens sobren xoriços’, on els xiquets aprenen a estimar la llengua i la nostra cultura, a fer país i a ser lliurepensadors. I això no agrada als actuals polítics. Ens prefereixen amb samarretes tipo “polo”, i amb les ratlletes de la bandera espanyola al voltant del coll, i amb algún escudet brodat en or, tots igualets i monísimos, pensant com dicta el règim, i en castellà. Escoles on els alumnes no protesten, ni tallen carrers de València, perquè ‘són disciplinats’. Tot està encaminat per arribar ahí. I a l’escola pública anirà el rebuig: aquells no puguen pagar la privada, i aquells que no passen el test de la concertada.
En aquest moment part d’eixa qualitat, una part molt important, s’ha perdut. ”Temporalmet”, diuen els mestres, (com les mesures del Consell: ‘temporales’). Ja no es fan excursions a les granges-escola, ni als magatzems de taronges, ni es visiten biblioteques, museus, teatres,… i no es celebra el dia del llibre, (l’any passat es va treballar la figura d’Enric Valor), ni es porten escriptors d’infantil per comentar el seu darrer llibre, ni contacontes,… A la concertada sí es fa tot el que normalment s’ha fet. I és això el que vol el Consell, escola pública sense qualitat, l’excusa perfecta per justificar la cessiò de sòl públic per a fer més escoles concertades, mentre a la pública estem en barracons i sense paper higiènic. Fins i tot, els mateixos pares, tan manipulables, que ara van a la pública i estan contents, començaran a demanar que els fills estudien en escoles concertades, amb calefacció, mestres substituts, edificis nous,…
Pares i mestres necessitem lluitar junts per eixa escola pública, de qualitat i en valencià. Perquè ahí està el futur del País Valencià. I separats perdrem tot això, i parlarem en castellà i farem ‘el futuro de Una España’.