Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui fa dos anys que Josep Miquel Bausset OSB ens comunicava la defunció de son pare, en Josep Lluís Bausset. A part de la tristesa que tota pèrdua humana provoca, almenys, en aquells que senten una admiració per la persona que ens deixa, en aquest cas també la sentírem per tot el que havia (i encara avui representa) representat per la nostra llengua, cultura i poble. 

A l’endemà podíem acomiadar-nos-en i acompanyar la família i moltíssimes persones que l’admiràvem, el respectàvem i sentíem la seua absència.

Avui, com solament mor allò que s’oblida, duc al meu bloc aquesta data per tal de tenir-lo ben present i, sobretot, que el seu exemple ens servisca per tal d’avançar en la nostra valencianització (no cal dir que encara hi ha àmbits en què aquesta és quasi totalment absent). Segur que Josep Lluís ens ho agrairà i veurà que la seua lliuta ha tingut continuació. Moltes gràcies, Sr. Bausset.