Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Nascut en el si d’una família cristiana, als setze anys comença a sentir la crida del Senyor, ingressant en 1918 en el Seminari de Logronyo per preparar-se al sacerdoci. Posteriorment passa al seminari metropolità de Saragossa, on estudia teologia i alhora es matriculava a la Facultat de Dret de la mateixa ciutat. Ordenat sacerdot el 28 de març de 1925, va passar a Madrid per tal de doctorar-se en Dret, mentre realitza un ampli apostolat a la capital d’Espanya.

El 2 d’octubre de 1928 fundar el que anava ser l’obra de la seua vida, l’Opus Dei. Es proposava facilitar la santificació de tota classe de persones a l’exercici dels seus deures quotidians. Aquesta obra la va completar amb la fundació de la secció femenina en 1934 i en 1943 amb la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, a la qual des 1950 poden adherir-se els sacerdots diocesans sense deixar el seu ministeri habitual en els seues respectives diòcesis. Va lliurar santament la seva ànima al Creador el 26 de juny de 1975 a Roma a la seua habitació de treball, amb la mateixa senzillesa que va caracteritzar la seua vida.

Grans van ser els llaços que van unir a sant Josep Maria Escrivà amb València. A mitjans d’abril de 1936 va realitzar el seu primer viatge a València, on va col·locar l’Obra sota la protecció maternal de la Mare de Déu dels Desemparats. en plena guerra civil, l’octubre de 1937, va passar per València, entrevistant-se amb alguns membres de  l’Opus Dei de la primera hora. Normalitzada la situació política va tornar a València en 1939 per dirigir els exercicis espirituals a sacerdots i universitaris.

En aquest mateix any es va publicar a la mateixa ciutat de València la primera edició de Camino que ha vingut a ser obra mestra de l’espiritualitat cristiana. Al setembre d’aquest any va beneir la seu del primer centre de València. Amb la seua presència l’Obra de  l’Opus Dei va començar a consolidar-se en terres valencianes. De l’afecte i predilecció per València ho va manifestar anys després en més d’una ocasió.