Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Joan Baptista Montini va néixer a Concesio el 26 de setembre de 1897, dels seus pares va rebre una sòlida formació religiosa. Alumne dels jesuïtes a Brescia, va freqüentar l’Oratori que el va posar en contacte amb l’esperit de Sant Felip Neri. Va rebre l’ordenació sacerdotal el 29 de maig de 1920. Després d’estudiar a la Universitat Gregoriana va ser alumne de l’Acadèmia de Nobles Eclesiàstics, i va entrar al servei de la Santa Seu, sent destinat a la nunciatura de Polònia en 1923. Va ser en temps del papa Pius XII prosecretari de l’Estat Vaticà. En 1954 va ser nomenat arquebisbe de Milà, on va desenvolupar una meritòria tasca pastoral. Al desembre de 1958 va ser creat cardenal per l’avui sant Joan XXIII.

Va assistir a la primera sessió del Concili Vaticà II. Elegit papa el 21 de juny de 1963, es va proposar la conclusió del Concili i la posada en pràctica de les seues decisions com a programa del seu pontificat, volent portar a l’Església, segons expressió en la seua encíclica Ecclesiam suam, a una major consciència de si mateixa, a una renovació en concordança amb l’Evangeli, i a un diàleg intern i extern, tant amb les altres religions de la Terra com amb el pensament i quefer del món modern. Conclòs en Concili que havia obert tantes noves vies en el sentiment i acció de l’Església, Pau VI, que va ser el nom triat en accedir al papat, va procurar guiar amb la seua doctrina i el seu testimoni de fidelitat absoluta a Crist i a l’Església a tota la comunitat cristiana, havent patir no poc i lliurant-se completament a la seua tasca pastoral. Amb gran audàcia va donar pas a totes les reformes i renovacions que el mateix Concili havia assenyalat, esforçant el Papa a donar sempre un sentit equilibrat que no suposés, però, fre als acords conciliars.

En aquesta tasca hi va haver oportunitat de veure les seues eximies virtuts, la seua profunda humanitat, el seu sentit pastoral prevalent i el seu amor a l’Església, així com l’obertura del seu cor paternal a tots els problemes de l‘home d’avui. El seu magisteri i el seu exemple segueix avui dia sent un far enmig de l’avanç del’Església en aquesta etapa postconciliar. Va morir santament a Castelgandolfo el 6 d’agost de 1978 i va ser beatificat el 19 d’octubre de 2014.