Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Encara que mantinc el que vaig escriure en l’anterior apunt no em puc estar de penjar aquest comunicat del Grup de Rectors del Dissabte (arran els paraules de CAÑÍ-ZARES!!!!)

EL QUE SÍ HA DE CAUSAR-NOS DOLOR (davant les declaracions del Cardenal Cañizares en els desdejunis del “Fòrum Europa” del passat dia 14, els membres del Grup de Seglars i Rectors del Dissabte manifestem:

● Les seues paraules han produït escàndol i indignació en la societat en general i desorientació i gran dolor entre les persones creients, doncs semblaven allunyar-se de l’essència de la fe cristiana sobre l’acolliment a les persones estrangeres i immigrants. Per això agraïm de cor que haja demanat perdó i haja explicitat la seua opció per les empobrides de la terra i el seu compromís cristià d’estar al seu costat sempre i incondicionalment. Sense aquesta opció és impossible el seguiment de Jesús.

● Tanmateix hem d’advertir del perill que suposen algunes de les expressions utilitzades en referència a les persones refugiades, como ara “invasión” o “caballo de Troya”, doncs poden donar cabuda a la ideologia que planteja la superioritat europea sobre altres cultures i religions (de les quals caldria defendre’s tancant-se egoistament en les pròpies) i, a més, contradiuen l’esperit evangèlic, la catolicitat de l’Església i les orientacions del papa Francesc. S’oposen, també, al diàleg interreligiós i a la pluriculturalitat, la plurinacionalitat i la plurireligiositat existents a la nostra societat. Aquesta ideologia pot afavorir, d’altra banda, postures dogmàtiques, intransigents, parcials i tancades que no naixen del missatge cristià ni de la doctrina social de l’Església. Hauria estat més evangèlic expressar en eixe Fòrum que el que li causa dolor veritable és el tracte a la població refugiada i immigrant en les fronteres (com ara les “expulsions en calent”) i els CIEs. Això sí hauria de causar-nos dolor profund i dur-nos al compromís d’acollir i tractar aquestes persones com a germanes, com a filles de Déu. Sort que, en la petició de perdó, expressa clarament aquest sentiment davant eixe drama.

● Un altre aspecte de les seues declaracions que ens preocupa i que no menciona en l’escrit de clarificació, és la seua opinió sobre la unitat d’Espanya. Qualificar de “bé moral” una opció política determinada (la qual cosa suposa desqualificar la resta com a immorals) no afavoreix la comunió eclesial. Un Bisbe és, abans de tot, un pastor. El fet de centrar tant el seu magisteri episcopal en “una opció política determinada”, és quelcom que no sols ens preocupa i lamentem sinó que ho considerem causa de divisió i exclusivisme. Entra, per tant, en conflicte seriós amb la tasca pastoral.

● Una última reflexió: criticar el partit governant només per no haver il·legalitzat l’avortament, tot passant per alt els escàndols de corrupció que l’afecten i el desmantellament dels drets socials i negant la gravetat de la situació de pobresa (contradient els informes de Càritas) és, al menys, alarmant. Allò realment lamentable no és que una persona siga o no integrista, sinó que es perceba un pastor de l’Església més com animador d’opcions polítiques i faccions ideològiques (que exclouen altres persones i grups), que no com animador veritable de la comunitat eclesial per tal que aquesta s’identifique cada dia més amb Jesús. En això radica el problema vertader. Ens alegra, doncs, que vulga reafirmar-se com a pastor en l’escrit de clarificació. I per tal que siga així realment, preguem cada dia per ell. València, 17 d’octubre de 2015 Grup de Seglars i Rectors del Dissabte