Els Papers de Santa Maria de Nassiu

rossegueix el caminant buscant llocs on passejar pels camins interiors i els passos el
condueixen al riu Albaida, en el seu discórrer vorejant Manuel cap al Xúquer. Allà el pelegrí es troba davant l’entrada a l’antiga caserna de l’exèrcit espanyol, testimoni d’un passat que l’acompanyarà en el seu peregrinar a l’ermita i les salines explotades,
segons D. José Sanchis Civera, des de “temps de Carles III “.
L’entorn traspua història i ecologia: les salines (s. XVIII-XIX),campament militar (finals del s.XIX fins a 1996) i poliesportiu, des de 2006, fonent-s’hi, la indústria, les armes i l’oci. Però prossegueixi l’excursionista. I en el silenci, com ressò que brolla de la memòria s’escolta el toc de diana, mentre els pavellons, el safareig, la torre de telecomunicacions, custodien el passat i el condueixen fins a la casa de l’administrador, protegida
per una reixa metàl·lica.
Les línies del cos principal les defineixen l’espadanya amb campana, les finestres i les tres portes, cadascuna amb elements singulars: la tercera mostra en pedra llaurada l’escut del rei Felip V i sobre aquest la data 1723. La porta central és de ferro i en ella és forjar el rètol: “REGIMIENTO MIXT ENGINYERS Nº “. I en la primera sobresurt el panell ceràmic format per vint rajoles de tons blaus i verds amb la figura central de sant Antoni de Pàdua sostenint una branca d’azutzenes, el Nen Jesús i el llibre, tot ell envoltat per motius vegetals i amb aquesta llegenda: “A devoció de D. Joan de Escalona. 1767 “. Així arriba l’ermita, dedicada alternativament a aquest sant i a Sant Ferrab Rei.

Lectura: Judit 16, 1-17