Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquest dia faltava ma mare. Ahir feia dos anys del fet i res no ompli el seu buit. Tenia 91 anys. I en feia quasi dotze que havia faltat mon pare, el seu marit. Per molt de temps que passe sempre la trobarem a faltar… ja sé que és llei de vida però el buit que deixa una mare o un pare no s’omplin amb res. Com a recordatori redacte estes breus paraules i us deixe amb un fragment que diu així:

“No ploreu perquè me’n vagi, certament sóc de les que penso que la mort no és la fi de res, perquè  la gent només mor quan l’obliden, i estic convençuda que això no passarà mai i per tant sempre romandré d’una forma o una altra amb vosaltres.” -Edithsme-