Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 d'abril de 2010
0 comentaris

25 d’abril: totes i tots ens manifestarem aquesta vesprada a la ciutat de València

Avui, com cada any -i en van molts, massa si els “impresentables i incorregibles” polítics tingueren una miqueta de vergonya, com la que demanava Jaume I-, ens aproparem a la ciutat de València per tal de dir “JA N’HI HA PROU”. A la pàgina web d’ACPV podreu trobar tota la informació al voltant d’aquesta festa de les valencianes i valencians, festa que enguany el calendari ha volgut que coincidesca amb la de demà tindrà lloc a Catalunya, poble germà. 

Hi ha tants motius per dir “Ja n’hi prou” que, si els esmente, segurament me’n deixaré molts. Sols cal fer un cop d’ull a tants blocs que van per la xarxa i que denuncien (com ho fa aquest) totes i cada una de les actuacions IMPRESENTABLES I INCORREGIBLES d’aquest (des)govern PP al PV. 

Vull acabar deixant-vos un fragment de la notícia en què es presentava aquesta manifestació-concert-festa de les valencianes i valencians: 

 

“Finalment, hi ha una quarta novetat: la manifestació del 24 d’abril serà un inici. Perquè aquesta convocatòria conjunta és el principi d’un treball en xarxa en el que les diferents organitzacions ens ajudem i col·laborem mútuament per a reforçar els nostres objectius comuns i aconseguir així articular noves majories socials que facen possible guanyar nous objectius a favor de la cultura, els drets socials i el territori.”

 


I el poema de Vicent Andrés Estellés:
Assumiràs la veu d’un poble

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir;
et pariren per vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna prosperitat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
 

Me’n vaig a EUSKADI
07.08.2009 | 8.02
17 comunitats autònomes o no sé què…
27.01.2006 | 7.22
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.