Avui, cap a les 12:30 h ha fet dos anys que mon pare ens deixà. Abandonà aquest món després d’estar quasi set anys amb un ictus cerebral. Sé que va ser molt dolorós (sobretot per a ell) perquè era un home amb molta vitalitat, que li agradava i volia viure. Moria als 80 anys. I deixava desconsolats la seua esposa, els seus fills, les seues nétes i vull pensar que moltes persones que el van conéixer. Allà on estiga que ens ajude a seguir lluitant pels valors humans, per la pau al món, per l’amistat i totes aquelles cosetes que fan que el món siga un poquet més habitable. Sé que ja descansa en pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recordo el que escrigueres l’any passat. Em commogué, com avui. Morir tan estimat és el més bell i desitjat final . Una abraçada.