Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

20 de desembre de 2006
Sense categoria
11 comentaris

20 de desembre de 2006

Avui fa un any, cap a les 12:30 h mon pare abandonava aquest món. Havia estat, durant més de sis anys, impedit de la part esquerra del seu cos a causa d’un ictus. Aquest escrit sols vol ser un xicotet homenatge (i record) a aquesta persona que, al llarg de la seua vida, sols va fer una cosa: el bé. És cert que qui ho diu és el seu fill. Però aquelles i aquells que heu perdut un/a pare/mare sabreu entendre molt bé aquestes lletres. No vull afegir res més. Allà on estiga sé que segueix vetlant per nosaltres. I, a més a més, neva al meu poble avui. Llàstima que no haguera fet també l’any passat.
Bon dia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. El teu missatge diu molt de tu i sé que no és fàcil el primer any sense aquella persona que estimaves. Recorda’l abans de l’ictus quan segur que tenia millor qualitat de vida i pensa que aquella bona persona que cercava el bé ara és un àngel que està pendent d’aquells que s’estimà com tu. Bones Festes.

  2. una abraçada, supose que dies com els que s’acosten -de festa-, són els que et fan pensar encara molt més en les persones que estimes -perquè encara que no es troben entre nosaltres, sempre les tens al cap.

Respon a Toni Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.