Tal dia com avui de fa dos anys posava en marxa aquest bloc. Com passa el temps! Qui m’anava a dir a mi que, al llarg de més de 730 dies estaria (quasi cada dia) amb vosaltres. Així ha estat. I hem quedat molta "marxa" encara. Així que avise. A part d’exposar idees, sentiments, referències de llibres i/o pel.lícules vistes, opinions polítiques, anècdotes, recordar persones que ens han deixat ja, etc. he pogut fer molts amics "virtuals", cosa que no es paga amb tots els diners del món.
I vull afegir que, si no fóra per vosaltres, em llegiu "quasi" cada dia (sé que tots els dies no pots fer el que vols i/o t’abelleix), aquest bloc no tindria cap sentit. Per tant si alguna cosa em toca fer és donar-vos 65.675 (a les 18:42 h) de gràcies per la paciència que heu tingut per llegir-me i "aguantyar-me". Sé que tinc alguns temes que toque sempre. Però és que és la meua vida: la cultura, la llengua i la terra. Sense ells no seria res. I això és tot.
Si en voleu mé, us penge el que diu la pàgina d’Estadístiques del meu bloc. No sé quina "fiabilitat" tindrà açò però sols per curiositat…
PD: Il.lustre el post d’avui amb una fotografia de Kira quan era més xicoteta.
General
- Posts: 933
- Comentaris: 1928
Visites al llistat principal
- Avui: 151 visites
- Aquesta setmana: 498 visites
- Aquest mes: 2736 visites
- Des de l’inici: 67695 visites
Entrades més visitades avui
Entrades més visitades aquesta setmana
Entrades més visitades aquest mes
Entrades més visitades des de l’inici
Àngel, per molts anys.
I enhorabona pel treball fet.
jo també faré 2 anys en poques setmanes. això vol dir que ja fa quasi dos anys que ens coneixem!! com passa el temps….
continuarem llegint-nos, comentant-nos i, també, en poder, juntant-nos!
salut !!
I quins nombres !. 933 apunts!
PS: no ho digues a ningú. El dia 18 hi faig jo els dos anys també. Jo sols 218 apunts….esnif….esnif…..
Ja passaré pel "Nuevo de Ochobre"…quant entres en milloria. Alerta; telefona’m, que allà, llancen els malalts, al carrer Vall de la BALLESTERA, directament !
Una abraçada
És tota una alegria el remirar per les vesprades que hi ha de nou pel món mundial aquest que ens toca patir, i saber segur que prompte llegirem, cada dia i ja fa dos anys, que es cou a l’altra banda d’una mateixa Vall en paraules d’una persona que se l’estima tant o més com ha arribat a voler-la un servidor, i l’estima a la mateixa terra blanca és estima a una llengua, un paisatge i un paisanatge, unes maneres de desfer volent fer…
Bo, una abraçada des de l’exili de Vilaweb, per si no ens llegim, que vaja bé l’operació i prepara’t, que venen un fum de festetes i històries i lectures i vivències…
I que conste que si el bloc va avant és per vosaltres (de veritat de la bona).
PS: A Josep Blesa, ho tinc en compte… un cop haja eixit del quiròfan i em trobe bé, et telefonaré (però, si no pots passar, tranquil que sols vaig a estar una nit a l’Hospital i espere que no em llencen per la finestra…
Àngel
Xe, felicitats, que vaja bé… i ja mos la vôrem en passar tot açò!