Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 de febrer de 2012
6 comentaris

11 de febrer del 1956

     Tal dia com avui, amb un fred que pelava i, segons sempre m’han contat els meus pares si llançaves aigua al carrer als segons ja havia esdevingut gel, es casaren els meus pares. A causa d’un ictus cerebral (de mon pare) no arribaren a fer les noces d’or -per poc de temps-. Però així i tot, vull des d’aquesta humil finestra al món tindre un record a mon pare (DEP) i a ma mare (a punt de fer 86 anys) que encara segueix entre nosaltres. I si ho faig, és per molts motius. Però avui voldria destacar-ne dos: ella i ell m’ensenyaren la llengua que amb tanta estima escric, parle i hi moriré, i feren que fóra com sóc: gens amics de la corrupció, cosa que, MALAURADAMENT, tanta forrolla fa al PV des de fa temps. I clar també vull donar-los les gràcies per haver-me dut al món, haver-me “curat” -en tots els sentits del mot-, haver-me estimat, etc.

     PD: Us afig la pàgina del Llibre de Família. La fotografia de mon pare ens ha desaparegut. 

L?Espe i la riquesa al País Valencià
01.12.2006 | 2.09
A General
El P. Vicent Faus, DEP
19.04.2010 | 6.25
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. JO també estic molt contenta que els teus pares es casessin, per les mateixes raons que has esmentat i perquè em van donar un amic magnífic.
  2. Com bé dius, els pares ens ensenyaren la llengua nostra que estimem, i ens acomodaren a la nostra terra i al lloc i al pensament que fa que siguem com som. Sense aquesta transmissió directe, i de nosaltres  als nostres fills, si tot només fóra aprenentatge a l’escola, ja no existiriem com poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.