No. No penseu que se me n’ha anat el sant al cel amb la “corrupció” que hi ha estesa amb Orange Market (que ara el PP diu no saber-ne res). No. Tal dia com avui de fa 53 anys, feia moltíssim fred al PV. Segons els entesos, aqueix dia fou un del més freds del segle passat. I també ma mare i mon pare contreien matrimoni a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Benicolet, el meu poble. I des d’aquell dia fins el 20 de desembre de 2005 -quasi 50 anys- romangueren junts, estimant-se i estimant-nos. I al cap de poc temps vindria al món jo, després d’uns anys la meua germana, i així fins avui. Sols em queda recordar mon pare avui i estimar -si és possible- un poquet més ma mare.
I avui l’Església celebra la festivitat de la Mare de Déu de Lorda i sant Llàtzer. I l’any 1873 es proclamà la República.
PD: La fotografia és de la Primera Comunió d’una cosina germana en què els meus pares feien de padrins. Han passat molts anys…
per a deixar de recordar i estimar els nostres pares… la fotografia és entranyable.
L’any de la gelada del 56 va ser un bon any per alguns decidiren emigrar més enllà dels pirineus.
Sembla que l’efecte invernacle i l’augment de les temperatures han suavitzat les darreres gelades.
Àngel, redimonis, ningú no diria que no ets fill de ton pare i de ta mare… Si t’assembles a tots dos un muntó…!
Quines coses…
A vore quan és la propera ocasió de reunió?
Un 11 de febrer de fa huit anys, vaig ser mare per primera vegada. Era un dia asolellat i sense fred. Un dia preciós que recordaré sempre.
L’11 de febrer de 1939, fa setanta anys, l’aviació italiana va bombardejar el meu poble.
Mai t’havia deixat cap comentari al blog, encara que de vegades em passege per ací.
Hui, no he pogut evitar-ho. El títol de l’entrada me ho demanava.
Fins un altra