Hui fa 60 anys. I a més de ser un dels dies més freds del segle passat (ma mare sempre m’ha contat que aqueix dia al poble tiraves un got d’aigua al carrer i es congelava de seguida), fou el dia que els meus pares (Carme i Àngel) es casaren. Mon pare fa 10 anys que ens deixà i ma mare, al maig, farà 90 anys.
Aquesta data sols és rellevant per a la família més arrimada. I per això la duc ací al meu bloc. I a més de recordar-la vull que siga un testimoni d’estima vers els meus pares.
Acabe l’apunt amb un poema de Rosa Rovira Sancho:
Important per vostra vida:
celebrar el casament,
i davant de tots nosaltres
en fareu consentiment.
Empreneu la nova vida
caminant junts de costat,
estimant-vos cada dia
és camí simplificat.
La tasca és ben senzilla
i l’haureu d’aconseguir!
per reviure amb avidesa
un amor cada matí.
Amb moixaines molt boniques
com ales que duu el vent,
voleiant per les altures
amb l’amor del pensament.
Vetlleu per la vostra casa,
vetlleu per vostre amor,
compartiu amb alegria
la unió dels vostres cors.
En aquesta nova vida
començada amb il.lusió,
que regni ara i sempre
lleialtat i estimació!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!