Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

10 de març de 2007
Sense categoria
2 comentaris

10é ANIVERSARI DE LA MORT D?OVIDI MONTLLOR

Avui, 10
de març, fa deu anys que l?Ovidi Montllor ens deixava : se n?anava de
vacances. Anit, a Otos, un colla d?amics i coneguts, encapçalats pel seu amic
Paco Muñoz, volguérem recordar-lo amb un sopar-homenatge, unes cançons i uns
textos.
L?acte començà sobre les 22 :00 h i vingué a
acabar sobre les 3 :30 h (de la matinada). En primer lloc, degustàrem (com
ja ens té acostumats l?Assumpció de Ca les Senyoretes) uns entrants, seguits d?una
bona carn (algunes i alguns preferiren peix) i unes bones postres, seguides de
café o herbes de la serra Mariola. Les taules van ser distribuïdes per
afinitats i amistat. Aquesta vegada trovarme a faltar els germans Fenollar
Banyuls i l?amic Rafal Vilaplana.
Des d?ací
et desitge que prompte et recuperes i ens acompanyes en aquestes trobades
culturals, Rafael.  
A
continuació i als voltants de la mitjanit (perquè coincidira ja en el dia 10 de
març) començà la vetllada. Amb una breu presentació del Joan Olivares i un
record a la persona que, si no existira caldria inventar-la (Pep Albinyana) ?es
troba a l?hospital per una infecció a la cama-.
Des d?ací,
Pep, et diem que et recuperes molt prompte i pugues tornar a fer les activitats
a què ens tens acostumats amb total normalitat.

I així arribà el moment de les anècdotes
contades pel Paco, de les cançons de l?Ovidi, interpretades pel Paco, Toni de l?Hostal,
Jordi Albinyana (el que no és germà del Pep) i un altre que, des d?ací, afirme
que té una meravellosa veu però no en sé el nom. El Toni Espí també ens deleità
amb la recitació de uns quants poemes.
Tot molt
íntim i molt sensible. De veritat, Ovidi, des d?allà on estigues, et pots
sentir orgullós d?haver nascut a Alcoi i de tenir amics com els que tingueres.
Sols faré referència a un fet protagonitzat pel Joan Manuel Serrat quan l?Ovidi
ja estava arribant al moment final de la seua vida.
El Joan Manuel
es trobava ?crec- a Mèxic i li telefonà al Paco per saber com anava l?Ovidi.
Era els dies en què a Alcoi li anaven a fer un homenatge. I Paco li digué que
el veia malament. Que no duraria molt. Aleshores Joan Manuel li digué que no
tornava fins a l?abril. I Paco li contestà que no creia que l?Ovidi continuara
viu aqueixos dies. Aleshores la nit de l?homenatge aparegué el Joan Manuel
Serrat al teatre d?Alcoi, li féu un beset i se n?acomiadà. I la mateixa nit
tornava a Mèxic. Això són ?estimes?.

Per acabar, us deixe un tema de l?Ovidi
d?un dels discos millors que té, A Alcoi,
Corrandes d?exili
és el tema.

Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somnio completa.


Bon dia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a carme.laura Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.