Es compleixen 10 anys del pontificat de Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires. El 266è papa de l’Església catòlica, el papa Francesc, el van elegir el 13 de març del 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI.

Ja en la salutació inicial i col·loquial s’intuïa la gran novetat: l’estil del seu pontificat.

“Bon vespre, germans i germanes, com sabeu, el deure del conclave és donar un bisbe a Roma, i sembla que els meus germans cardenals han anat a buscar-lo gairebé a la fi del món.”

Era el primer jesuïta a ser elegit papa, el primer papa que venia d’Amèrica i el primer papa a prendre el nom de Francesc, un nom per a ell emblemàtic, com explicava als periodistes tres dies després de l’elecció:

“Francesc d’Assís és per a mi l’home de la pobresa, l’home de la pau, l’home que estima i protegeix la natura, l’home pobre. Com m’agradaria una Església pobra i per als pobres!”

Un papa global i centrat en els problemes interns de l’Església

Si Benet XVI va ser l’últim papa eurocèntric, Francesc és el primer papa global que aborda les moltes preguntes que es fa l’Església en un món interconnectat que viu un canvi d’època. En deu anys, Francesc ha dut a terme el que li van demanar els cardenals en les reunions abans del conclave: revitalitzar l’anunci de l’Evangeli, reformar la cúria, sanejar l’economia, posar fi a la corrupció que saquejava el patrimoni de la Santa Seu, acabar amb el centralisme vaticà i destapar la pedofília del clergat.

Pels abusos de l’Església, diu Francesc, no n’hi ha prou amb demanar perdó. Calen accions concretes i les víctimes han de posar-se al centre:

“Vull expressar a les víctimes la meva tristesa, el meu dolor pels traumes que han patit. I també la meva vergonya per la massa llarga incapacitat de l’Església per posar-les al centre de les seves preocupacions.”

Altres preocupacions del papa en aquesta dècada han estat la violència bèl·lica i el comerç de les armes. Ha parlat repetidament d’una tercera guerra mundial a trossos: d’Ucraïna al Congo, de Síria i el Iemen a Birmània, sense doblegar mai la religió a la política. Sempre prenent partit a favor dels pobles.

“Quanta sang ha de córrer encara perquè entenguem que la guerra no és mai una solució, sinó una destrucció?”

El papa de les perifèries i la solidaritat social

Amb Francesc, les prioritats han canviat. En els seus 40 viatges pastorals arreu del món, el pontífex argentí ha visitat sobretot les perifèries, les petites comunitats catòliques, països majoritàriament no cristians.

D’altra banda, troben molt més espai en els seus discursos la solidaritat social, la defensa del medi ambient i l’acollida dels migrants, com recordava a l’illa grega de Lesbos.

“No deixem que el ‘mare nostrum’ es converteixi en un desolat ‘mare mortum’, que aquest lloc de trobada es converteixi en un teatre de conflictes. No deixem que aquest mar de records es transformi en un mar d’oblit. Aturem aquest naufragi de la civilització.”

Francesc ha conviscut harmoniosament al Vaticà fins fa dos mesos amb Benet XVI, el papa de la renúncia. Però Bergoglio, de moment, no té cap intenció de dimitir. Ho deia fa poc ell mateix conversant amb els jesuïtes: “Benet va tenir el coratge de renunciar perquè la seva salut no li permetia seguir, però això no vol dir que els papes renunciants s’hagin de convertir en una moda. Crec que el ministeri del papa és ad vita”, va dir Bergoglio recordant que els grans patriarques no renuncien.

El papa, vist de prop

Francesca Ambrogetti coneix Jorge Bergoglio com poques persones. Va formar part del seu cercle més proper durant molts anys quan el papa Francesc era arquebisbe de Buenos Aires. Diverses entrevistes amb el pontífex tenen forma de dos llibres; el darrer, “El pastor”, on deu anys de pontificat són analitzats després d’hores d’entrevistes al Vaticà amb un papa Francesc que, amb la seva austeritat, assegura l’autora, ha aportat grans canvis.

“Ell és auster i aquesta Església ha de reflectir el que és ell. Pel que és la història de l’Església, aquests passos cap a l’austeritat no tenen marxa enrere. Cada cop que un papa ha fet un pas per fer una Església més despullada, més propera a l’Evangeli, mai s’ha tornat enrere.”

Francesca Ambrogetti assegura que el papa Francesc es mou entre dues esglésies que lluiten per dos models.

“Ell té, en el fons, dues esglésies per escoltar: una que vol avançar ràpidament i una altra que no vol avançar en absolut, amb la qual cosa ha de mantenir un equilibri. La seva Església, duri el que duri, serà una Església en procés.”

Un papa que es preocupa per l’ecologia i el medi ambient, cosa que no passava abans, assegura l’autora.

“Ho transforma en un tema social: fins a quin punt aquests drames ecològics afecten els més pobres. Té molt a veure amb aquesta època.”

El papa ha viatjat arreu del món, però encara té una assignatura pendent: visitar el seu país, l’Argentina.