Hui fa un any prenia possessió de l’acta de regidor de Compromís per Benicolet (Compromís) al meu Ajuntament. i en el mateix ple la nostra candidata a alcaldessa (Llúcia Gregori i Català) era elegida com a tal amb els  tres vots de Compromís i el del PSOE. Ha estat un any ple de feina i dedicació plena per diversos motius. En destacaré un: com que els tres regidors de Compromís era la primera volta que accedíem en un ajuntament, hem hagut de “posar-nos al dia” en molts àmbits del dia a dia de la Casa del Poble. El temps ha passat volant… com sol dir-se. I des d’ací felicite les meues companyes (Llúcia i Rosa Ma) per la tasca duta a cap al front de les seues responsabilitats. Nosaltres tenim clar per quin motiu hem estat elegits (hui fa un any): per aconseguir un poble millor, més democràtic, més igualitari, més…

I deveu haver-se estranyat de la resta del títol: I UN DIA “DOLORÓS”. Com també deveu saber, ahir va passar allò que no hauria de passar mai: una massacre de 50 persones en un tiroteig en un club gai d’Orlando, un acte de “terror i odi”. Lametem el fet i des d’ací ens unim a la repulsa per aquests tipus d’actes d’odi i terror”. Us deixe la notícia:

DIUMENGE, 12 DE JUNY DEL 2016 – 22:41 CEST

IDOIA NOAÍN (EL PERIÒDICO)

ORLANDO POLICE HANDOUT

La pitjor massacre en un tiroteig massiu als Estats Units i el més letal atemptat al país des de l’11-S es van produir ahir a la matinada al Pulse, un club gai d’Orlando (Florida). Omar Mateen, un nord-americà musulmà de 29 anys que en una trucada a les autoritats havia declarat la seva fidelitat a l’Estat Islàmic (EI), va entrar cap a les dues de la matinada a l’establiment amb un rifle d’assalt i una pistola i, després d’obrir foc i mantenir ostatges durant tres hores, havia matat 50 persones i ferit 53 més abans que nou agents de les forces especials irrompessin al club i l’abatessin després d’un enfrontament.

SUPOSAT VINCLE AMB L’EI

Encara que l’FBI investiga aquesta massacre com un acte de terrorisme («apropiadament», segons va dir Obama) i el president ha ordenat «no escatimar cap esforç per determinar quina inspiració o associació hauria pogut tenir aquest assassí amb grups terroristes», en la seva breu declaració de poc més de cinc minuts el president va evitar ahir fer menció de l’expressió «terrorisme islàmic». Tampoc va anomenar específicament l’Estat Islàmic, malgrat que en un comunicat difós per l’AMAQ, a la que es considera l’agència de notícies de l’organització terrorista, aquesta va reivindicar Mateen com un dels seus combatents.

Una atribució semblant es va fer el mes de desembre passat, quan una parella que també havia declarat públicament la seva fidelitat a l’Estat Islàmic va cometre a San Bernardino (Califòrnia) un atemptat que va causar un total de 14 morts, però les investigacions de les autoritats nord-americanes no han trobat de moment cap relació directa d’aquests terroristes amb el grup.

EN PRECAMPANYA ELECTORAL

Aquest fet i la cautela d’Obama no van evitar que el tema del terrorisme islàmic cobrés immediatament un lloc dominant en la conversa política, social i mediàtica als Estats Units. I ja es pot aventurar que ho seguirà fent: el país està sumit en una intensa campanya per a la successió d’Obama a la Casa Blanca, i el virtual candidat republicà, Donald Trump, fa mesos que efectua incendiàries declaracions i propostes com el veto a l’entrada de musulmans, que han atiat la islamofòbia. Ahir mateix, amb diversos tuits, Trump va demostrar que pensa seguir convertint-lo en tema central fins al 8 de novembre.

Obama va preferir posar el focus en altres dels horrors que representa la massacre. Mateen –que treballava des del 2007 en una empresa de seguretat privada que té contractes amb el Govern per protegir instal·lacions federals, i que va ser investigat i entrevistat el 2013 i el 2014 per l’FBI per unes declaracions suposadament inflamatòries i per suposats vincles amb Moner Mohammad Abushala, un terrorista suïcida nord-americà que va cometre un atemptat a Síria– va comprar legalment fa uns dies dues armes: una pistola i un AR-15, un rifle d’assalt que és la variant civil del rifle militar M-16.

ARMA POTENT

Aquesta potent arma, de carregadors amb capacitat per a 30 bales, s’ha fet servir en molts dels més letals tirotejos massius dels últims anys als Estats Units, i Obama va assegurar ahir que el que va passar a Orlando és «un altre recordatori de com és de fàcil per a algú aconseguir una arma que li deixa disparar a la gent en una escola, o en un lloc d’oració, o en un cine, o en un club». «Hem de decidir si aquesta és la mena de país que volem ser, i no fer res activament és també una decisió», va afegir, amb to melangiós però al mateix temps amb un aire de resignació més gran que en intervencions anteriors després d’altres tirotejos.

Que l’atemptat s’hagi produït en un local d’entreteniment destinat al públic homosexual, i just en el mes dedicat a celebrar l’orgull gai, també ha sacsejat els fantasmes de l’homofòbia als Estats Units. Mentre s’intensificaven les mesures de seguretat en diverses desfilades que tenien lloc ahir mateix a una colla de ciutats del país, des de Los Angeles s’informava de la detenció a la matinada d’un home que portava al seu cotxe armes i materials explosius i que va confessar a les autoritats que la desfilada gai era el seu objectiu.

«NO SUCUMBIREM A LA POR»

«Davant l’odi i la violència, ens estimarem els uns als altres», va dir Obama en la seva declaració. «No sucumbirem a la por ni ens girarem els uns contra els altres. En canvi, ens mantindrem units com a americans per protegir la nostra gent, la nostra nació, i emprendre accions contra els que ens amenacen», va concloure el president, que va ordenar que fins dijous que ve onegin a mig pal totes les banderes als edificis que depenen del Govern, tant als Estats Units com a l’estranger.