Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

28 de novembre de 2022
0 comentaris

“Z, la ciutat perduda”, de James Gray

Z, la ciutat perduda. Títol original: The Lost City of Z. Any: 2016. Director: James Gray. Guió: Gray, basat en el llibre de David Grann. Fotografia: Darius Khondji. Repartiment: Charlie Hunnam (Percy Fawcett), Sienna Miller (Nina Fawcett, la dona), Tom Holland (Jack Fawcett, el fill gran i company de la darrera expedició), Robert Pattinson (Henry Costin, company de les primeres expedicions), Edward Ashley (Arthur Manley, company d’expedició), Angus Macfadyen (James Murray). Vista fa anys al cine i revisada el dia 27.11.2022, en VOSC, per FilminCat (atenció, la hi tenen fins el 10.12.2022).

Referència a la sinopsi -FilminCat-: Durant segles, els europeus van discutir l’existència d’una antiga civilització a la selva de l’Amazones. A principis del segle XX, el britànic Percy Fawcett va participar en una expedició rere l’altre, convençut de poder trobar aquesta llegendària ciutat en la recerca de la qual han mort centenars d’homes. El 1925, en el seu viatge més ambiciós i obsessiu, Fawcett va desaparèixer, de la mateixa manera que totes les expedicions que han seguit el seu rastre.

Sinopsi -amb espòilers-: A començaments del segle XX, envien Percy Fawcett, militar de carrera, a la selva amazònica perquè en cartografiï una proposa de frontera entre Brasil i Colòmbia, seguint els interessos del govern britànic en aquella zona, pel negoci de cautxú. És així com Fawcett esdevé explorador. Emprèn un viatge llarg i perillós en què s’endinsarà per la selva amazònica ja colonitzada i anirà més enllà, als territoris inexplorats, amb un grup d’homes de confiança. Durant el trajecte, sent parlar d’una mítica i antiga ciutat tota d’or que es trobaria en els confins selvàtics i acaba trobant restes arqueològiques que apunten l’existència d’alguna civilització en aquells paratges que creien habitat només per tribus salvatges. Obligat a tornar a Anglaterra i donar per acabada aquella primera missió, li queda la recança de no haver pogut endinsar-s’hi més. La seva dona troba uns documents dels descobridors en què es parla d’una ciutat antiga en aquells indrets i ell passa a anomenar-la “Z”. Aleshores, novament amb l’ajut de la societat geogràfica i l’impuls de James Murray, un home ric i poderós, explorador gras, delerós de trobar la mítica ciutat, Fawcett se’n torna a la selva, anant més enllà, confraternitzant amb els indis i veient-hi nous vestigis… però al fons de la jungla topen amb nadius que els ataquen i l’explorador gras, que els acompanya, no només està ferit i no vol saber res de confraternitzar amb les tribus, sinó que, rabiüt, els malmet les existències quan el fan tornar sol, dalt del darrer cavall que els queda… De manera que han de donar per acabada l’expedició. En Fawcett cada cop ha quedat més convençut que hi ha civilització antiga allà on es dona per fet que només hi ha salvatgia; però no ha trobat Z i, a Londres, quan hi arriba sa i estalvi en Murray, aquest l’acusa d’haver-lo abandonat i d’estar pels indis.  Ha esclatat la primera guerra mundial i en Fawcett se n’ha d’anar al front, acompanyat també pels homes de confiança de les expedicions, on acaba ferit en una batalla menada amb especial coratge, cosa que li val l’ascens a tinent coronel. Amb totes aquestes anades i vingudes, els anys han anat passant, la seva dona ha anat tinguent criatures, els fills han crescut i fins i tot ha arribat el moment que en Jack, el fill gran, li ha retret que, com a pare, ha estat més per les seves aventures que no pas per la família. Ara, però, en Jack el veu greument ferit de guerra al llit i plorant perquè no podrà tornar a la selva, si no se li cura la vista, com diuen els metges. Al cap d’un temps, en Jack ja té una edat, ha comprès el pare i el seu neguit i fa per maneres que la premsa nord-americana, interessada amb el tema de les ciutats perdudes de l’Amazones, rescati en Percy Fawcett del retir en què s’estava. Recuperat de la vista, en Jack li proposa anar a descobrir Z i l’empenta del noi el fa decidir, troba el suport d’en Rockefeller i, amb molta expectació mediàtica, se n’hi en va…

Comentari.

Vaig veure aquesta pel·lícula, ja fa uns anys, al cine, i no en tenia pas un record especialment bo. Ara que l’he revisada -i he gaudit molt per com està feta-, entenc que em desplagués al seu dia. Tot  i ser una viatge al cor de les tenebres per part d’un admirador de Coppola -i el seu “Apocalypse Now”, entre d’altres-, el guió té una quants nyaps, que te’n fan distanciar. Per exemple, els indis els ataquen amb fletxes abundants, tots es llencen al riu per a protegir-se i en Fawcett s’acaba aixecant en so de pau, amb tot de fletxes que li passen pel costat, però a ell ni el freguen… Per exemple, ran de la primera missió, la dona li diu que el fill amb qui Fawcett jugava potser no el reconeixerà quan torni i li fa saber que està embarassada; doncs, quan en torna, efectivament, el noiet no el reconeix, però la nova criatura, que ja ha nascut, encara és un nadó que no té gairebé ni un any d’edat: amb tant poc temps passat, el gran ja no el reconeix? I així unes quantes més…

D’altra banda, és i vol ser una pel·lícula d’aventures i com a peça de gènere, em perd interès.

Ara bé, és un plaer veure com està filmada. Un autèntic recital d’enquadraments preciosos, sense caure en esteticismes. D’un classicisme i una elegància formals que no se li giren mai en contra, ben al contrari. Per res, no és una obra vella o envellida.

Temàticament, l’encert d’en Gray -i segurament del llibre que adapta- en enfocar-ho com l’acceptació que l’home blanc no és “la” civilització i la resta és salvatgia, trobant en Fawcett no pas un rapinyaire de tresors ocults, sinó un humanista delerós de traspassar fronteres, un home enderiat a convertir la vida en un descobriment, fins al punt que no lamenta la probable dissort que seguirà també el fill, encara jove, satisfet que hagi compartit aquest viatge cap al més enllà del que era conegut.

La qüestió de la família, omnipresent al cinema de Gray, aquí apareix contrapuntant l’acció aventurera o bèl·lica. La família és el redós, el punt de referència que no es perd, mal que t’endinsis en el desconegut. També  l’àmbit on es fa present la discriminació de la dona en aquella societat, condemnada a seguir el rol que té marcat. I el punt de contradicció personal en voler seguir els propis anhels, tenint responsabilitats envers d’altres. Però també acaba sent la força final per a seguir endavant.

En definitiva diria que és una obra acceptable, d’un cineasta inquiet, capaç de fer qualsevol tipus de ficció, sempre amatent a interessants qüestions de fons, dotat per a bastir-ho formalment de manera excel·lent; però que peca de mancances en diverses ocasions en la seva tasca guionística –vegeu el comentari que vaig escriure de la posterior “Ad Astra”-.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!