Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

1 de juny de 2022
0 comentaris

“Wendy & Lucy”, de Kelly Reichardt

Wendy & Lucy. Any: 2008. Directora: Kelly Reichardt. Guió: Jonathan Raymond i Kelly Reichardt, basat en una història de Jonatahn Raymond. Repartiment: Michelle Williams (Wendy), Lucy (Lucy, el gos), Wally Dalton (guarda de seguretat), Will Patton (el mecànic), Roger D. Faires (reciclador en cadira de rodes). Durada: 1h20. Vista el dia 31.05.2022, en VOSE, per Filmin.

Sinopsi: Amb la seva gossa Lucy i a cavall del seu atrotinat cotxe Honda Accord dels vuitanta, la Wendy va cap a Alaska. És a l’estat d’Oregon quan el cotxe se li espatlla. Curta de calés, en un supermercat, intenta robar una llauna de menjar per a gossos, però l’enxampen i l’entreguen a la policia. Al cap d’unes hores queda en llibertat i es troba que la Lucy,  a qui havia deixat lligada a l’entrada del supermercat, ha desaparegut. La busca. El cotxe li han d’arreglar en un taller que és a la vora, però la reparació seria molt cara. La Wendy busca la Lucy, passant també per la gossera. El guarda de seguretat que l’ha fet fora d’on tenia el vehicle aparcat, a l’estació de ferrocarril, un home ja granat, l’ajuda. La Wendy passa els dies com pot, dorm on pot, es renta al lavabo d’una betzinera, busca la Lucy.

La Wendy viu al marge de la societat. No pas contra la societat. Ella va de camí. Però no pot dormir al cotxe perquè no està permès i ho veuen com una raresa uns vianants; no pot tenir el cotxe aparcat a l’estació ferroviària perquè va contra les normes; al supermercat la posen en mans de la policia perquè, malgrat que només hagi robat una llauna de menjar per a gossos, hi ha una normativa que no es poden saltar; no té adreça ni telèfon propis per donar a la policia ni a la gossera… Ella, que va cap a Alaska, és com aquell que troba en un foc de camp, que n’ha fugit per haver comès una gamberrada molt cara a la feina que hi tenia. La societat està molt organitzada, amb normes, guardes de seguretat, empleats fidels de supermercat, comissaria de policia, gossera, taller mecànic, família -la família del seu cunyat i la seva germana-… però ella n’està al marge i hi ha de moure-s’hi com pot, sense prou calés, un domicili o un telèfon propi per a encaixar-hi. No és que la gent sigui dolenta, tot i que diu que a Alaska hi ha poca gent: el guarda de seguretat l’ajuda deixant-la telefonar, recollint-li encàrrecs si és el cas; el mecànic no li vol fotre els diners, però és que el cotxe el té de debò atrotinat; a la gossera no passen d’ella; el cunyat l’atén al telèfon… El que sí tenia la Wendy és la Lucy, la seva gossa; però li ha desaparegut i la busca, la busca, la busca durant la gran part del metratge de la pel·lícula…

La dramatúrgia és minúscula, el conflicte se circumscriu pràcticament en la pèrdua de la gossa -molt més que no pas en el cotxe avariat- i la narrativa se centra en la recerca de Lucy. Ben poca cosa. I tanmateix, a través del personatge de la Wendy, ens reflecteix la societat sobretot en contraposició a una ànima lliure, fins a cert punt innocent, candorosa, bona per naturalesa, que aguanta els destrets en què es va trobant i no esclata fins que no pot més…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!