Club 7 Cinema

Els productors que volen tenir pel·lícula a l’anomenada ‘temporada de premis’ (tardor-hivern), solen optar per dur-la als festivals de Venècia i/o Toronto, que són a cavall de final d’agost – començament de setembre. Això fa que hi hagi determinats títols que potser podrien ser a Canes (Festival, Quinzena o Setmana) el mes de maig però que finalment hi fan el salt per anar als certàmens posteriors. I és així que ara mateix, la rumorologia del que podria ser seleccionat a Canes 2025 apunti ja que alguns films concrets tenen més números de ser a la llacuna veneciana que no pas al passeig de la Croisette. En aquest apunt, els he enllistat.

Ara bé, l’altaveu cinematogràfic de Canes és molt més potent que el dels altres festivals i enguany, amb el triomf d’Anora als Oscar 2025 i en importants guardons dels que s’han lliurat a la temporada de premis, havent guanyat el maig passat la Palma d’Or de Canes, s’ha reforçat molt la vàlua del festival francès per a promocionar, a mesos vista, les produccions amb possibilitat de triomfar-hi. Dit d’una altra manera: n’hi ha molts que preferirien ser a Canes!

Esclar, no tot és qüestió de voluntat (i que els seleccionadors francesos et vulguin i t’ofereixin ser programat en una secció que t’interessi), també cal que la pel·lícula en qüestió estigui llesta el mes de maig. Hi ha algun cineasta absolutament habitual de la Croisette que ho té pèl magre, molt just com perquè n’acabi la post-producció; però estic convençut que farà mans i mànigues per ser-hi.

I després hi ha els que són molt habituals de Venècia, on més han projectat els seus films, on han triomfat… i que costaria veure’ls a Canes; però la temptació de provar-hi sort els ha de ser molt forta!

Per això la pregunta és ‘Vols dir que no seran a Canes 2025?‘

De Derek CIANFRANCE, “Roofman“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: pel·lícula biogràfica del fugitiu, excèntric i encantador, amable i poc donat a la violència Jeffrey Manchester, un antic oficial de la Reserva de l’Exèrcit dels Estats Units, conegut col·loquialment com a Roofman per la seva propensió a robar als establiments de McDonald’s després d’entrar-hi pel terrat i esquivar la captura de la policia amagant-se a un altre terrat, el de la botiga Toys “R” Us; un lloc on ningú no el buscaria, un indret d’entreteniment que tanmateix se li acaba convertint en presó de solitud i on tanmateix hi troba l’única cosa que pot impedir que n’acabi fugint: l’amor. Sinopsi: pendent.

Amb: Channing Tatum (Jeffrey Manchester), Kirsten Dunst, Ben Mendelsohn, Peter Dinklage, Uzo Aduba, Juno Temple, Emory Cohen, LaKeith Stanfield.

Guió: Derek Cianfrance, Kirt Gunn. Fotografia: Andrij Parekh.

Informació: Rodada entre octubre i desembre de 2024.

Sobre el rumor: El fet que Paramount l’estreni comercialment l’octubre de 2025 fa pensar molt que sigui seleccionada per Venècia i Toronto (a començament de setembre).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline-1, Deadline-2, IonCinema. D: Paramount. E-EUA: 03.10.2025.

Director: En 15 anys, Derek Cianfrance s’ha destacat per tres pel·lícules, les dolorosament romàntiques i estimables Blue Valenine (2010, amb Ryan Gosling i Michelle Williams) i La llum entre els oceans (2016, amb Michael Fassbender, Rachel Weisz i Alicia Vikander) i el thriller tràgic The place beyond the pines (2012, amb Ryan Gosling, Bradley Cooper i Eva Mendes). Sobre Derek Cianfrance: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Mona FASTVOLD, “Ann Lee“.

Producció: EUA, Anglaterra, Hongria, Suècia, Xipre. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Drama històric musical. Nota sinòptica: Una faula èpica, inspirada en fets reals, ambientada al segle XVIII, sobre la líder religiosa Ann Lee, la líder fundadora del moviment Shaker, que va ser proclamada pels seus seguidors com el Crist femení i va arribar a construir una de les societats utòpiques més grans de la història dels Estats Units. Lee fou una de les rares caps religioses femenines de l’època i els seus seguidors la van adorar mitjançant cançons i danses exuberants. Sinopsi: pendent.

Amb: Amanda Seyfried (Ann Lee), Thomasin McKenzie, Lewis Pullman, Christopher Abbott, Tim Blake Nelson, Stacy Martin, Matthew Beard, Scott Handy, Viola Prettejohn, David Cale, Jamie Bogyo.

Guió: Mona Fastvold, Brady Corbet. Fotografia: William Rexer. Música: Daniel Blumberg (The Brutalist). Coreografia: Celia Rowlson-Hall.

Informació: Sembla ser que el rodatge, enllestit a final de 2024, s’ha fet de manera discreta, durant la faramalla mediàtica al voltant de The Brutalist.

Sobre el rumor: Els rumoròlegs apunten que aquesta pel·lícula anirà a Venècia 2025, basant-se en l’èxit que hi va tenir l’any passat The Brutalist i amb l’historial que tant ella com en Brady Corbet tenen a la mostra veneciana. Però ara mateix, la cineasta és un nom de l’actualitat i tant ella com la pel·lícula (si està bé) poden resultar prou atractives per als seleccionadors de Canes, que a més a més, aquest any compten amb l’aval de l’èxit d’Anora als Oscar per fer valer el seu festival en la cursa per a la temporada de premis. I tampoc fóra el mateix que es tractés d’una pel·lícula dirigida per Corbet.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, World of Reel.

Directora: D’actualitat com a coguionista de The Brutalist, amb el seu home, Brady Corbet, la noruega Mona Fastvold (també actriu) ha dirigit les pel·lícules dramàtiques The Sleepwalker (2014) i The World to Come (2020), i vídeos musicals per a diversos músics, sobretot del seu exmarit Sondre Lerche. En el camp de les sèries de TV, ha dirigit 3 episodis de The Cowded Room (2023) i 1 de Long Bright River (2025) -totes dues protagonitzades per Amanda Seyfried-. Com a coguionista d’en Corbet, ha signat els textos de The Childhood of a Leader (2015), Vox Lux (2018) i, evidentment, The Brutalist (2024). Sobre Mona Fastvold: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes:NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Romain GAVRAS, “Sacrifice“.

Producció: EUA, Anglaterra, Grècia. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Una sàtira sobre l’elegant i superficial món de les estrelles, famosos i multimilionaris i el seu egoisme respecte la resta de la gent. Sinopsi: La història segueix en Mike Tyler, una estrella de cinema en crisi que vol tornar a ser el centre d’atenció. Pretén aprofitar la seva aparició pública en una gala benèfica que es desenvolupa en una illa volcànica, però tot es capgira quan un grup de terroristes radicals, liderats per la Joan, els segresten a ell, a en Braken (l’home més ric del món) i a la Katie (una noia inocent).​ Aquestes víctimes són part d’un pla que busca el sacrifici de tres persones amb la finalitat de complir una antiga profecia, encara que en Tyler, sota la seva percepció alterada de la realitat, hi veu l’oportunitat perfecta de convertir-se en un heroi i redimirse cara el públic.

Amb: Anya Taylor-Joy (Joan), Chris Evans (Mike Tyler), Salma Hayek, Vincent Cassel (Braken), Ambika Mod (Katie), Sam Richardson, Charli XCX, John Malkovich.

Guió: Romain Gavras i Will Arbery.

Informació: Primer llargmetratge de Romain Gavras rodat en anglès i sense producció francesa. A la producció executiva, entre d’altres, els protagonistes Anya Taylor-Joy i Chris Evans.

Sobre el rumor: Perquè sembla que entronca prou amb pel·lícules triomfadores a Canes com El triangle de la tristesa, de Ruben Ostlund, i Anora, de Sean Baker, el vigorós Romain Gavras podria certament provar sort a la Croisette, oimés comptant amb estrelles d’interès mediàtic. El seu film anterior va anar a Venècia (on sembla que no va anar gaire bé). I “Sacrifice” té prevista l’estrena per finals de 2025, cosa que també la fa bona candidata per a la mostra veneciana.

Enllaços: Wikipedia Esp,  Wikipédia, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa.

Director: Cineasta francès d’arrels gregues, fill d’en Costa-Gavras i de la productora Michelle Ray-Gavras, autor de vídeos musicals controvertits per la seva energia/violència i amb “Sacrifice” signa la seva quarta ficció. Sobre Romain Gavras: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Quinzena dels Realitzadors 2018: Le monde est à toi; a la Mostra de Venècia 2022 – Competició: Athena. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

D’ Alex GIBNEY, “Musk“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Una anàlisi exhaustiva i sense vernís d’Elon Musk, el multimilionari tecnològic que exerceix de CEO de Tesla, SpaceX i X (antic Twitter) -actualment assessor del president Donald Trump i líder de l’anomenat Department of Government Efficiency –

Documental, amb Elon Musk.

Guió: Alex Gibney.

Informació: El març de 2023, Alex Gibney va manifestar que ja portava mesos treballant-hi.

Sobre el rumor: Si, ja de per si, la complexa i discutida figura d’Elon Musk en fa interessant un documental que li dedica Alex Gibney, no hi ha cap mena de dubte que l’actualitat de la política nord-americana i dels efectes ideològics perversos d’en Musk a les xarxes socials, en converteixen la pel·lícula en un reclam irrenunciable de tots els grans festivals. Justament, el dubte de si Gibney hi està tractant els esdeveniments de darrera hora és el que més fa pensar que “Musk” podria no estar llesta el mes de maig, per a Canes.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Collider, Deadline, The Wrap. D-Internacional: Universal Content Group.

Director: Premiat, agosarat i altament considerat documentalista nord-americà, Alex Gibney ha signat films com Steve Jobs: The Man in the Machine (2015), Going Clear: Scientology and the Prison of Belief (2015), The Armstrong Lie (2013), We Steal Secrets: The Story of WikiLeaks (2013), Taxi to the Dark Side (2007 -Oscar al Millor Documental), Enron: The Smartest Guys in the Room (2005). Sobre Alex Gibney: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Luca GUADAGNINO, “After The Hunt“.

Producció: EUA, Itàlia. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: El descriuen com un apassionant drama psicològic. Sinopsi: Una professora universitària es troba en una cruïlla personal i professional quan una alumna estrella acusa un dels seus col·legues i un secret fosc del seu propi passat pot sortir a la llum.

Amb: Julia Roberts (Alma Olsson), Ayo Edebiri (Maggie Price), Andrew Garfield (Henrik Gibson), Michael Stuhlbarg (Frederik Olsson), Chloë Sevigny (Kim), Will Price.

Guió: Nora Garrett. Muntatge: Marco Costa. Fotografia: Malik Hassan Sayeed. Música: Trent Reznor, Atticus Ross.

Informació: Tracta dels abusos sexuals professor-alumna, s’inscriu al marc del #Me Too. De resulta d’una projecció ‘test’ que s’ha fet de la pel·lícula, es parla remarcadament de la interpretació de Julia Roberts i allò tan tòpic de tenir oberta la cursa dels propers Oscar. A la producció, entre d’altres, Brian Grazer.

Sobre el rumor: Tot apunta que és una producció molt enfocada a la temporada de premis (tardor de 2025 – hivern de 2026) i, si bé enguany Canes ha reforçat el seu valor de promoció dels films cara a aquests guardons, sembla que costaria veure Guadagnino fora de la Mostra de Venècia, de la que n’és un habitual (tot i que la seva premiada i exitosa “Call Me by Your Name” va a anar a Berlín). Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, all Me by Your Name va a anar a Berlín). Sens dubte, Canes hi podria estar interessat a poder-la seleccionar, tant perquè Guadagnino, que ara té un nom, hi debutés, com per la temàtica i pel repartiment, que a més a més els permetria tenir Julia Roberts especialment enguany que ha rebut el César d’Honor a la festa anual de l’acadèmia francesa del cinema.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, Variety, Deadline, The Hollywood Reporter. D: Amazon MGM Studios*. E-EUA: 10.10.2025.

Director: a Viquipèdia, a Wikipèdia It., a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; és habitual de la Mostra de Venècia. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Yorgos LANTHIMOS, “Bugonia“.

Producció: EUA, Anglaterra, Irlanda, Corea del Sud. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia fantacientífica. Nota sinòptica: Dos homes obsessionats en la conspiració segresten una important directora general d’una empresa farmacèutica, convençuts que és una extraterrestre que té la intenció de destruir la Terra. Sinopsi: pendent.

Amb: Jesse Plemons (Teddy, el segrestador apicultor), Emma Stone (Michelle, la important directora general), Alicia Silverstone (la mare d’en Teddy), Stavros Halkias.

Guió: Will Tracy, basat en el de Save the Green Planet (Jang Joon-hwan, 2003) -en el qual en Byeong-gu és un home infantil que creu que els extraterrestres d’Andròmeda PK 45 són a punt d’atacar la Terra, està segur que és l’únic que ho pot evitar. Amb la seva xicota també prou infantil, artista de circ, Su-ni, segresta un poderós executiu farmacèutic, Kang Man-shik, a qui creu que és un extraterrestre de primer nivell capaç de contactar amb el príncep andròmedà durant el proper eclipsi-. Muntatge: Yorgos Mavropsaridis. Fotografia: Robbie Ryan. Música: Jerskin Fendrix.

Informació: A la producció, entre d’altres, Ari Aster, a qui se li atribueix el fitxatge del guionista Will Tracy i que, respecte a l’original sud-coreà, s’hagi canviat el gènere del protagonista, essent una dona ara. Tot primer havia de dirigir aquesta nova versió de Save the Green Planet (Jang Joon-hwan, 2003) el mateix Jang, però finalment va ser substituït per Lanthimos, que hi va part el seu equip habitual. Rodada en anglès.

Sobre el rumor: Sense acabar de descartar-la per a Canes, es pot dir que tots els rumors apunten que serà seleccionada per Venècia i Toronto 2025. I podem estar segurs que passarà per Sitges 2025.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, Variety, The Hollywood Reporter, altres. D: Universal. EE: 07.11.2025. EF: 05.11.2025. EI: 06.11.2025.

Director: a la web oficial, a Viquipèdia,  a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Premi Millor Actor 2024 per Kinds of Kindness, Premi Millor Guió 2017 per El sacrifici d’un cèrvol sagrat, Premi del Jurat 2015 per The Lobster, Premi Un Certain Regard 2009 per Kinodontas), a la Mostra de Venècia (Lleó d’Or 2023 per Poor Things, Gran Premi del Jurat 2018 per La Favorita, Millor Guió 2011 per Alps), a la Berlinale-Forum 2006: Kinetta. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Sebastián LELIO , “La ola” / “The Wave“.

Producció: Xile, EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Drama musical. Sinopsi: La Julia (Daniela López), bona estudiant de música, s’implica en el creixent moviment feminista al seu campus universitari: una iniciativa grupal en què les dones agafen força per cridar l’atenció sobre l’assetjament i els abusos generalitzats que pateixen moltes de les seves companyes. Enmig de l’emoció de les marxes de protesta, la Julia s’uneix als seus amics per ballar i cantar i revisa les seves pròpies experiències de maltractament. A mesura que reuneix el coratge per compartir la seva història, esdevé inesperadament una figura central del moviment, un paper que no havia previst, la qual cosa l’obliga a abordar la seva identitat com a supervivent en una societat que promet canvis però que s’hi resisteix.

Amb: Daniela López, Avril Aurora, Thiare Ruz, Lola Bravo, Paulina Cortés, Amparo Noguera, Florencia Berner, Renata González Spralja, Amalia Kassai, Néstor Cantillana, Enzo Ferrada Rosati.

Guió: Sebastián Lelio, Josefina Fernández, Manuela Infante, Paloma Salas. Fotografía: Benjamín Echazarreta. Música: Matthew Herbert, Camila Moreno, Javiera Parra, Anita Tijoux. Coreografia: Ryan Heffington.

Informació: Inspirada en les manifestacions feministes a Xile de 2018. El rodatge de la pel·lícula es va acabar l’abril de 2024. Deadline ha recollit unes declaracions de Sebastián Lelio en què diu: Em fascina la idea d’utilitzar el gènere musical amb la seva aura de romàntic i esplendor per parlar de l’inspirador moviment feminista jove a Xile, el consentiment mutu en l’era post #MeToo i el potencial polític de la veu individual o col·lectiva (..) “La ola” explora la col·lisió entre la urgència de canvi i l’statu quo a través del poder embriagador de la dansa, la música i… una banda de dones emmascarades que estan decidides a canviar el món. La coguionista Manuela Infante era professora en una universitat en què unes 100 estudiants van assetjar-ne l’edifici principal durant les protestes del 2018 i ha manifestat: Vaig estar molt a prop d’elles i vaig aprendre’n molt. De fet, les seves experiències i històries formen part dels fonaments d’aquesta pel·lícula sobre el que ve després de l’aixecament feminista (Deadline).

Enllaços: Web oficial, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, La Tercera, Deadline, IndieWire.

Director: Sebastián Lelio, guanyador de l’Oscar Internacional i del Premi al Millor Guió de la Berlinale per La mujer fantástica (2017) torna tres anys després d’ El Prodigi / The Wonder i ja té en marxa un altre projecte -si més no-, Voyagers (en què Daisy Edgar-Jones i Andrew Garfield reviuen la ‘còsmica història d’amor’ entre Carl Sagan i la seva dona, Ann Druyan), que podria anar a Venècia 2025. Sobre Sebastián Lelio: a Viquipèdia, a Wikipedia-Esp, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De David LOWERY, “Mother Mary“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Un melodrama pop èpic que segueix una músic de ficció (Anne Hathaway) i la seva relació amb una famosa dissenyadora de moda (Michaela Coel). Sinopsi: pendent.

Amb: Anne Hathaway (Mother Mary), Michaela Coel (Sam), Hunter Schafer (Hilda), Jessica Brown Findlay (Tessa), Sian Clifford (Jade), FKA Twigs.

Guió: David Lowery. Fotografia: Andrew Droz Palermo, Rina Yang. Música: Daniel Hart. Cançons: Jack Antonoff, Charli XCX. Coreografia: Dani Vitale. Vestuari: Bina Daigeler.

Informació: David Lowery i A24 van enllestir la producció de “Mother Mary” el juliol de 2024. Va començar-ne el rodatge el maig de 2023! El mes passat, A24 em va dir que la producció s’havia interromput durant aquests darrers 14 mesos a causa de la necessitat de Lowery de filmar “escenes i llocs específics” (World of Reel). La producció va ser autoritzada a tirar endavant durant la vaga d’actors. Passa per ser la pel·lícula creativament més ambiciosa d’en David Lowery, qui tanmateix l’ha descrita com a estranya, estranya, salvatge i que, essent fidel al que en volia fer, està convençut que provocarà reaccions fortes (IndieWire).

Enllaços: Viquipèdia, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, World of Reel, IndieWire, The Playlist. D-EUA: A24.

Director: Polifacètic de mena (actor, director, productor, productor executiu, guionista, fotògraf, muntador), aquest cineasta nord-americà té, entre el que ha dirigit, les menors però estimables Ain’t Them Bodies Saints (2013) -amb Rooney Mara i Casey Affleck- i The Old Man and The Gun (2018) -amb Robert Redford i Casey Affleck-. Se’n destaquen també A Ghost Story (2017) -amb Casey Affleck i Rooney Mara- i The Green Knight (2021) -amb Dev Patel, Alicia Vikander i Joel Edgerton-. En dues ocasions ha signat films d’acció real per a Disney: Pete’s Dragon (2016) i Peter Pan & Wendy (2023).  Sobre David Lowery: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De PARK Chan-wook, “No Other Choice” / “어쩔수가없다”.

Producció: Corea del Sud. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Man-soo, un aturat de llarga durada elimina sistemàticament tots els que li poden prendre el lloc de feina a què aspira. Sinopsi: pendent.

Amb: Lee Byung-hun (Man-soo), Son Ye-jin (Mi-ri), Park Hee-soon (Choi Seon-chul), Lee Sung-min, Yeom Hye-ran, Cha Seung-won, Yoo Yeon-seok.

Guió: Park Chan-wook, Don McKellar, Lee Kyoung-mi i  Lee Ja-hye, basat en la novel·la The Ax, de Donald Westlake (ja adaptada anteriorment a Le couperet, de Costa-Gavras -2005-). Muntatge: Kim Sang-bum. Fotografia: Kim Woo-hyung. Música: Jo Yeong-wook.

Informació: Park Chan-wook ha declarat que va llegir la novel·la primigènia (i interessar-s’hi) abans de veure’n l’adaptació de Costa-Gavras: aquesta és un projecte que li ronda pel cap de fa temps i el mateix Costa-Gavras li ha donat suport a tirar-lo endavant. A la producció només consta el mateix Park Chan-wook.

Sobre el rumor: El rodatge es va acabar el gener de 2025 i no és clar que la tingui enllestida el maig per ser a Canes; malgrat que el cineasta és molt ‘cannoise’ (i segons World of Reel, en Park té “esperança” que sigui a Canes al maig, però segons les seves paraules, dependria de si pot acabar la postproducció a temps. Té menys de quatre mesos per arribar al termini de presentació)

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, Variety, Deadline.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Millor Direcció 2022, per Decision to Leave; Premi del Jurat 2009, per Thirst; Grand Prix 2004, per Old Boy). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Benny SAFDIE, “The smashing machine“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: pel·lícula biogràfica. Sinopsi: El lluitador d’ MMA (Mixed Martial Arts) Mark Kerr brega amb l’addicció, la victòria i l’amor durant la seva època màxima a la UFC (Ultimate Fighting Championship).

Amb: Dwayne Johnson (Mark Kerr), Emily Blunt (Dawn Staples, la dona d’en Kerr), Whitney Moore (Jacqueline).

Guió: Benny Safdie, amb l’assessorament del lluitador Mark Kerr. Muntatge: Benny Safdie, Ronald Bronstein. Fotografia: Maceo Bishop. Música: Nala Sinephro.

Informació: El 2002, John Hyams va centrar el documental homònim, The smashing machine, en la història de Mark Kerr i la seva sèrie de sorprenents victòries al ring. En Dwayne Johnson, conegut amb el sobrenom The Rock, és lluitador professional amb llarga carrera a la TV i al  cinema (on va debutar el 2001, amb The Mummy Returns) i, entre una gran quantitat de noves pel·lícules en què participa, hi ha Jungle Cruise 2, de Jaume Collet-Serra, en què novament comparteix repartiment amb la nominada a l’Oscar, per Oppenheimer, la britànica Emiliy Blunt.

Sobre el rumor: A part del fet que Benny Safdie té una trajectòria d’interès al costat de son germà i que ara tots dos han començat camins en paral·lel, signants respectius films biogràfics, no s’acaba de veure res ‘a priori’ en aquesta pel·lícula que faci pensar en una selecció en cap dels grans festivals de cinema (llevat que vulguin jugar la carta dels ‘noms’). Tanmateix, el que s’està comentant és que, mentre en Josh Safdie podria presentar la seva a Canes, en Benny ho faria a Venècia i Toronto… (potser fora de competició, encara…)

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, Variety, The Hollywood Reporter. D-EUA: A24. DI: I Wonder Pictures.

Director: Actor, guionista, muntador, productor, i director que, fins ara ha signat els treballs conjuntament amb son germà Josh Safdie, s’estrena ara en solitari com a director. Sobre en Benny Safdie: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Pablo TRAPERO, “& Sons“.

Producció: Argentina, Anglaterra, Canadà, EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Un escriptor vol refer les relacions amb els seus fills. Sinopsi (probable): L’Andrew és un novel·lista d’èxit, conegut com a A.N. Dyer. Va escriure el seu primer llibre quan tenia 27 anys i es va convertir instantàniament en un clàssic, venent 45 milions de còpies i creant un culte entorn del seu esquiu autor. L’Andrew es desperta un matí convençut que és a punt de morir. Necessita arreglar les relacions més importants de la seva vida i per això cita els seus fills, perquè estiguin amb ell. Han passat gairebé 20 anys des que un ‘incident’ va destrossar la casa dels Dyer. No obstant això, quan arriben els seus fills, carregats dels seus propis problemes, l’Andrew no en busca el perdó, com n’esperaven, sinó que els explica una cosa tan forassenyada que no podria ser cert. O podria ser-ho?

Amb: Bill Nighy (Andrew), Noah Jupe, George MacKay, Johnny Flynn, Imelda Staunton, Dominic West, Arthur Conti, Anna Geislerová.

Guió: Sarah Polley, basat en la novel·la homònima de David Gilbert. Fotografia: Diego Dussuel.

Informació: Primer pel·lícula que Pablo Trapero roda en anglès.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, GPS Audiovisual. VI: Bankside Films*. DE: Divisa Red.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia-Esp, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; a la Mostra de Veècia 2015, Millor Director per El clan. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Chloé ZHAO, “Hamnet“.

Producció: Anglaterra, EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: L’Agnes, dona de William Shakespeare, plora la mort del seu fill d’11 anys, Hamnet. Sinopsi: pendent.

Amb: Jessie Buckley (Agnes Shakespeare), Paul Mescal (William Shakespeare), Joe Alwyn (Bartholomew), Emily Watson (Mary), Jacobi Jupe (Hamnet Shakespeare), Jack Shalloo (Marcellus).

Guió: Chloé Zhao i Maggie O’Farrell, basat en la novel·la Hamnet, de Maggie O’Farrell (novel·la premiada que tracta de les conseqüències emocionals, familiars i artístiques de la pèrdua del fill, en Hamnet, donant peu a una història commovedora com a teló de fons per a la creació de ‘Hamlet’). Fotografia: Lukasz Zal (La zona d’interès, Cold War, Ida)).

Informació: A la producció, entre d’altres, Steven Spielberg i Sam Mendes.

Sobre el rumor: Amb el rodatge acabat el setembre de 2024, la pel·lícula es troba ara mateix en post-producció. Per l’equip artístic (i també el de producció), sembla un títol que hauria de significar el debut de Chloé Zhao al Festival de Canes, per bé que ha estat habitual de la Quinzena. I no s’ha d’oblidar que Nomadland, abans de guanyar els Oscar, va triomfar a Venècia.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Fotogramas, Cineuropa, Variety, World of Reel. D-EUA: Focus. D-arreu: Universal.

Directora: Amb una carrera d’arrel al cinema independent, que no tan sols va interessar, sinó que acabà sent ben premiada, va fer darrerament una marrada a l’univers Marvel, amb Eternals (2021), ara torna amb aquest drama històric, de la mà de Spielberg i Sam Mendes, mentre té en preproducció la sèrie de TV Untitled Buffy the Vampire Slayer Reboot Project. Sobre Chloé Zhao: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Quinzena dels Relitzadors 2017, The Rider i a la Quinzena dels Realitzadors 2015, Songs My Brothers Taught Me; a la Mostra de Venècia 2020, Lleó d’Or per Nomadland, guanyadora de diversos Oscar, entre els quals els de Millor Pel·lícula i Millor Direcció. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

***

Fonts: World of Reel 18.10.2024 | Variety 04.02.2025 | Deadline 17.02.2025 | Variety 17.02.2025 | Première 18.02.2025 | The Film Stage, a X | The Film Stage, a X |

Referències: Ara – Films del 2025 | The Film Stage – Films 2025 1a part | The Film Stage – Films 2025 2a part | MyMovies – Film 2025 | Filmaffinity – Films 2025 |

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!