Club 7 Cinema

Dilluns es va estrenar mundialment, a la secció Cannes Première del Festival de Canes, “Cerrar los ojos“, el film que Víctor Erice ha fet tres dècades després del seu anterior, el magnífic “El sol del membrillo”. Com ja es va explicar, s’havia esperat que la pel·lícula aniria a Competició, però finalment els seleccionadors del festival ho van desestimar i la van col·locar a ‘Cannes Première’. Això va passar a mitjans abril i va disparar els rumors que el problema era la pel·lícula, que no estava bé. Rumors que van quedar totalment desmentits quan dilluns, en veure el film, la premsa especialitzada en va destacar els altíssims valors cinematogràfics, creatius i personals. Automàticament van saltar els crítics espanyols irats, talment com si estiguessin defensant Madrid de la invasió napoleònica, disparant a les xarxes i a les cròniques contra el francès Thierry Frémaux, el delegat general del festival, i el seu equip, amb frases nacionalistes de baixa estofa de la mena ‘no entèn res del cinema espanyol, fora d’Almodóvar’ (com si la nacionalitat fos un condicionant o requisit per a valorar una obra) o ‘la competició de Canes no estima Espanya’. El cert és que els seleccionadors de Canes, aquesta mena d'”errors” en la ubicació de les obres els solen fer: recordem per exemple la relliscada que van tenir en no posar a concurs “La mort de Lluís XIV“, d’Albert Serra, i projectant-la com a ‘Sessió Especial’. Però no en tenen l’exclusiva, les produccions hispanes, d’aquesta mena d’equivocacions festivaleres: al llarg dels 76 anys d’història, n’hi ha ple d’exemples de films (de pertot arreu)  mal ubicats en seccions que no es mereixien.

Tanmateix, va sobtar que Víctor Erice no acompanyés personalment la presentació del film. Aquesta absència feia pensar que podia estar empipat perquè no l’havien posat a concurs; tot i que també podia ser deguda a l’entotsolament habitual del cineasta o potser a algun motiu ‘insalvable’. Avui, a través de les xarxes (perquè ni lllegeixo aquest diari, ni estic al cas del que publiquen), m’he assabentat que el diari espanyol ‘El País’, publica una carta oberta d’Erice en què n’explica el motiu.

Diu que la pel·lícula va estar acabada a temps, prou com perquè els la seleccionessin, i que, de fet, si la tenien llesta per a ‘Cannes Première’, bé que ho estava també per a la ‘Competició’. Explica com, mentre esperava la decisió dels seleccionadors del Festival, la Quinzena dels Cineastes li va oferir inaugurar-la, en una sessió especial, per la qual cosa va intentar parlar amb Thierry Frémaux, ja que si no se la quedaven, hi havia altres opcions (a més de la Quinzena, els festivals de Venècia o Locarno); però no ho va aconseguir. De manera que va arribar el dia que els de la Quinzena ja no es podien esperar més. El súmmum del mal comportament de Frémaux, segons la carta, és que Erice es va assabentar el dia de la roda de premsa, el 13 d’abril, que “Cerrar los ojos” no anava a concurs i que la hi havien col·locada a l’altra secció. I és així que el dia 28 d’abril ja va fer arribar al delegat general del Festival que ell no seria a Canes acompanyant la pel·lícula. El que em va moure llavors -manifesta- poc té a veure amb una reacció de protesta o rebuig en no haver estat inclosa la meva pel·lícula a la Competició. Res més lluny de les meves intencions de reclamar, com una cosa obligada, un lloc en aquesta selecció. Entre altres coses perquè cap dins del possible que el Comitè hagi considerat que no reunia els mèrits suficients per figurar-hi. Els meus motius per no ser present al festival han estat d’una altra naturalesa. I els explica: A l’hora de decidir la première mundial de “Cerrar los ojos”, entre dos interlocutors com Thierry Frémaux i jo (director i coproductor d’aquesta pel·lícula), que ens coneixíem des de fa ja algun temps, allò natural hauria estat el diàleg i la consulta. És a dir, la consideració de l’altre. És justament el que he trobat a faltar en la seva relació amb mi. I no perquè em concedís un favor o un privilegi, sinó perquè em donés l’oportunitat de valorar i triar entre les altres alternatives que “Cerrar los ojos” tenia.

Francament, si tot va anar com diu Erice, em sembla deplorable el comportament del Festival amb un cineasta que els ha presentat una obra, oimés si és de la talla històrica del director de ‘El  sur’; però tampoc sé si és gaire coherent el que diu Erice, que no està empipat per no anar a concurs, però que volia valorar on acabava anant la seva pel·lícula: no crec que el Festival solgui entrar en aquestes consideracions, en aquesta mena de diàlegs, un cop se’ls ha sotmès a consideració una producció i, per tant, em temo que Erice sí volia un favor o un privilegi (qüestió a part és si no se’ls mereixia, el favor i el privilegi).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!