Esperem i desitgem que Alcarràs es converteixi en un (mal sigui petit) fenomen social. De moment ja podem dir que feia anys que una pel·lícula en català no s’estrenava (el proper 29 d’abril) en tantes sales arreu del país. Aquestes bones expectatives estan comportant tanmateix el que pot esdevenir un mal precedent. I és que diverses sales de Barcelona l’estrenaran en VOSE i altres en VOSAnglès (n’hi ha, també és cert, que ho faran en VO). Per una vegada que tenim un film en català amb potencial comercial, importants exhibidors opten per subtitular-lo. I això pot ser un mal precedent. És que temen que la gent de Catalunya no l’entengui? Perquè és català occidental o perquè és català ras i curt? És que el fet que el castellà sigui tan hegemònic a les sales de cine fa pensar que una obra en català seria rebutjada? Tants clients estrangers tenen, que optin pel subtitulat en anglès (en alguns casos)?
Com a precedent, malament.
Ara bé, jo encara no l’he vist i no puc opinar al respecte del que diré tot seguit, però el cas és que amics meus que sí l’han vista en projeccions per a la premsa, em comenten que el treball amb el so directe és magnífic, si bé (com sol passar sempre) això fa que alguns diàlegs se’ns escapin (a diferència dels doblatges, en què les veus solen ser més planes i adreçades als micròfons) i, a més, el fet que els actors no siguin professionals provoca que no vocalitzin netament i encara es faci més difícil d’entendre’ls en alguns moments. Vol dir això que aquells exhibidors han vist la pel·lícula i s’han espantat? Jo, davant una certa campanya a twitter perquè la gent no la vagi a veure en versió subtitulada, he exposat aquesta dificultat puntual d’entesa i he estat contestat, sempre en el mateix sentit, dient que la subtitulin en català “per a la gent amb dificultats auditives”. No sé, a mi em semblaria un (petit, si més no) disbarat, subtitular en català una pel·lícula que ja és en català i penso que la gent lleidatana, a més a més, s’ho podrien prendre malament (ara bé, m’ha semblat entendre que hi ha la possibilitat de veure-la en VOSC, però no em consta que ningú en faci el pas, afortunadament).
Bé, que res ens distregui del que és principal i és que és important que Alcarràs es vegi a moltes sales, a quantes més millor, que hi hagi públic per a totes les versions (ja que de ser-hi, hi seran) i que no falli la gent a les sales en VO, sabent que alguna coseta se’ns escaparà, però que la veurem en estat “virginal”. Això, malgrat el mal precedent que pot estar assentant.
PS: segons Catalunya Ràdio -i d’acord amb el que ha informat la distribuïdora-, el Gremi de Cinemes de Catalunya ha informat que Alcarràs s’estrenarà a 155 sales de tot l’estat espanyol, de les quals 65 són a Catalunya. No sabem si hi compten les projeccions que en farà el Circuït Urgellenc per les comarques lleidatanes i tarragonines, ni tampoc se’ns especifiquen les sales que la faran al País Valencià, les Illes i la Franja (ni si la faran a Andorra). Tampoc es detalla el repartiment de versions (els DCP de la pel·lícula incorporen totes les versions i cada sala tria la que vol).
PD: El tema del subtitulat en VOSE a moltes sales ha generat, efectivament polèmica, perquè força gent arreu del territori se l’han trobada en aquesta versió. N’he publicat un apunt: La polèmica pel subtitulat VOSE d’ “Alcarràs” a moltes sales.
PD-2: Segons que informa Xavi Serra al diari Ara del dia 02.05.2022, a l’article Per què “Alcarràs” està subtitulada en castellà en cinemes catalans?, (..) No és la primera vegada que es projecta a Catalunya cinema català amb subtítols en castellà. Avalon confirma que el 2017 ja es van projectar a casa nostra còpies d’Estiu 1993 en VOSE. I quan el triomf als Goya va multiplicar les còpies de Pa negre també es van projectar còpies en VOSE de la pel·lícula en territori català (..) Mal assumpte, doncs, perquè el precedent ja havia estat assentat, però en una època en què les pel·lícules anaven en bobines analògiques i no en digitals DCP i, per tant, la decisió de passar-ho en una o altra versió anava pèl diferent, però sobretot era una època on no hi havia les xarxes com ara i ens n’assabentàvem com ara. En tot cas, en aquest moment, mantinc que subtitular Alcarràs assenta un mal precedent, oimés per la importància comercial que ha adquirit el film ara mateix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!