Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

12 de febrer de 2015
2 comentaris

“Vergine giurata”, de Laura Bispuri (Berlín 2015)

Fitxa de Vergine giurata (Vergine giurata | Sworn Virgin)

Direcció: Laura Bispuri. Guió: Francesca Manieri i Laura Bispuri, adaptació de la novel·la epònima d’ Elvira Dones. Producció: Vivo Film (Roma, Itàlia). Coproducció: Colorado Film Productions (Roma, Itàlia), Bord Cadre (Ginebra, Suïssa),  Match Factory Production (Colònia, Alemanya), Era Film (Tirana, Albània i Pristina, Kosovo). Durada: 1h30.

Repartiment: Alba Rohrwacher (Mark/Hana), Flonja Kodheli (Lila), Lars Eidinger (Bernhard), Luan Jaha (Stjefen), Bruno Shllaku (Gjergj), Ilire Celaj (Katrina), Drenica Selimaj (Hana als Kind), Dajana Selimaj (Lila als Kind), Emily Ferratello (Jonida).

Sinopsi: La Hana Doda, encara una nena, s’escapa del seu destí de ser dona i criada, el futur que s’imposa a les dones en un poble arraconat d’Albània. Amb l’ajut del seu oncle, apel·la l’antiga i tradicional llei Kanun, per la qual jura virginitat eterna davant 12 vells de l’indret, agafa un nom d’home i es vesteix de mascle, passant a ser lliure com els homes, a condició que compleixi el jurament, negant la sexualitat i l’amor, restant verge per sempre més. És així que per a la gent d’aquell poble, la Hana esdevé en Mark, una “verge jurada”. Tanmateix, alguna cosa es remou d’inquietud al dessota d’aquests vestits d’home. Anys més tard, la immensitat de les muntanyes albaneses i l’opció que va prendre li semblen una presó. En Mark, doncs, decideix fer un viatge, massa temps ajornat. Se’n va a Itàlia, travessant diverses fronteres:  la d’Albània i Itàlia; la del passat i el present; la del masculí i femení. De mica en mica, en Mark comença a sentir el vertígen de descobrir el propi cos, tocant-ne d’altres. S’obre a una inesperada oportunitat d’estimar, que la llei Kanun li havia negat. I és així que en Mark redescobreix la Hana, podent finalment ajuntar les dues ànimes que durant anys han viscut dins del seu cos, i reneix com una persona nova, lliure i completa.

https://www.youtube.com/watch?v=HHG6eiCDLEc

Vendes internacionals: The Match Factory*. Distribuïdores: pendent. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, dd.mm.aaaa. Més informació: Imdb| Filmitalia | MyMovies.

Festival de Berlín 2015

Competició

Vergine giurata

Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Premis i nominacions.

Apunts en aquest blog: pendent.

LauraBispuri@ColoradoFilmDirectoraLaura Bispuri (Roma, 1977). Vinculada al cinema per família (el seu avi havia treballat en l’atrezzo en pel·lícules italianes molt importants, amb directors com Rossellini, Scola o Bertolucci, i el seu pare és un estudiós crític cinematogràfic), es graduà en Cinema a La Sapienza, universitat de Roma. Va passar un any a Espanya, on va realitzar el seu primer curtmetrage. El 2003, va aconseguir d’incorporar-se al Fandango Lab Workshop per a formar-se durant dos anys en Direcció i Producció. Hi va tenir de mestres gent com Garrone, Sorrentino, Crialese, Muccino, Chiesa, Vicari i Ken Loach. Aquell taller comportà ser als rodatges de diversos films, així com la producció de curtmetratges de la Fandango i Sky. Va realitzar uns quants LauraBispuricurts i un documental fins al 2010, en què, amb Passing Time, guanya el David di Donatello al Millor Curtmetratge i féu un notable circuit internacional, incloent-hi la selecció com un dels vuit millors curts del món per part de l’Acadèmia dels César, a París. El mateix any presentà Salve Regina al Festival de Roma i el 2011, amb Biondina , guanya el Nastro d’Argento que concedeixen els crítics italians com el talent revelació d’aquell any. Debuta en els llargmetratges de ficció amb Vergine giurata, el projecte del qual va ser seleccionat per L’Atelier de la Cinéfondation del Festival de Canes 2013, així com pel taller del New Cinema Network del Festival de Roma, per Les Ateliers d’Angers de Jeanne Moreau i pel “Gap Financing” de la Mostra de Venècia.

Foto de capçalera: Alba Rohrwacher. Gentilesa del Festival de Berlín. Fotos de la directora: 1) Colorado Film , 2) Laura Bispuri.

  1. Xavi Serra, diari ARA:

    (..) Laura Bispuri narra la lenta recuperació de la identitat amb una mirada tan distant i crua que de vegades sembla impostada

    (Crònica de Berlín, 13.02.2015: “L’home que no va matar Hitler”)

  2. Nando Salvà, diari El Periódico:

    (..) Un cop més, la narrativa està trossejada i desordenada; novament, no hi ha motius per a això perquè passat i present no dialoguen més que de la manera més superficial, i perquè Laura Bisputi no es molesta a explorar assumptes com la tradició, la identitat i la sexualitat. Com a resultat, una pregunta: ¿per què ens hauria d’importar?

    (Crònica de Berlín, 13.02.2015: “Hitler torna a Berlín a ’13 minutos'”)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!