Club 7 Cinema

Em resulta especialment (molt i molt) atractiva la programació que s’oferirà Fora de Concurs a la Mostra de Venècia 2026. En tots els seus apartats. Tant pel que fa a les pel·lícules de ficció, com als potentíssims documentals que hi han seleccionat; fins i tot em criden poderosament l’atenció els seus curtmetratges i, com a cinèfil, l’espai que dediquen als films sobre cinema. I jo, que no soc home de sèries televisives, he de confessar-vos la curiositat que em desperta la que HBO Max hi presenta, en aquesta secció.

En l’àmbit de les ficcions, l’italià Gianni Amelio, que tan magistralment va parlar de l’emigració italiana a Lamerica (1994), es pregunta què ha canviat des d’aleshores en aquest seu país (i, a tot Europa), que ara reacciona com reacciona amb els immigrats que hi arriben de l’Àfrica. El singular, prolífic, multipremiat i compromès (també amb la Història del seu país i la seva gent) Lav Diaz evoca els horrors de la colonització espanyola de les Filipines. El grandiós actor Toni Servillo es posa en mans del cineasta napolità Mario Martone (autor de l’entranyable Nostalgia), per a tractar de la relació intergeneracional (entre avis i nets), avui en dia. Per la seva banda, el director Halkawt Mustafa, nascut al Kurdistan iraquià i emigrat a Noruega, ret homenatge a les dones kurdes que van decidir plantar cara a la foscor, combatent l’ISIS, lluitant no només per elles mateixes, sinó també per la llibertat dels altres. Això sí, entre altres propostes, hi ha la d’en Paul Schrader, que segueix burjant el tema de la culpa (la seva dèria autoral); la del francès Luc Besson, que ha escrit el guió i ha produït una història sobre un capellà en guerra amb la criminalitat mafiosa a Little Italy, a Manhattan, comptant amb Kiefer Sutherland, Ever Anderson, Al Pacino; la de l’hongarès multidisciplinar Kornel Mundruczó, que se n’ha anat a Austràlia per a servir-nos una ‘road movie’ de tons lleugers sobre l’amistat inesperada entre una dona gran (Ellen Burstyn) i un home madur (Taika Waititi), amb un colom missatger que els uneix. I encara, un parell de produccions franceses centrades en àmbits d’advocats (amb Laurent Lafitte, Anthony Bajon, Mélanie Laurent, Carole Bouquet) o polítics (Denis Menochet); la nova del japonès Sabu, sobre un inspector de policia en actiu que ha perdut la memòria, i, cloent tot Venècia 2026, Dio ride, amb en Pierfrancesco Favino en el paper d’un frare que, al segle XVII, planta cara al poder de l’Església i ajuda les persones que es troba pel camí (dirigida per Giovanni Veronesi i que, cosa molt “veneciana”, compta amb el suport de Netflix).

Però, centrem-nos ara en els documentals (quin gran esplet!). L’esperadíssim treball del prestigiós i oscaritzat Alex Gibney sobre Elon Musk; el viatge, de Jerusalem cap a Jericó, de l’israelià Amos Gitaï, gran defensor del Premi Nobel de la Pau i exprimer ministre del seu país Yitzhak Rabin; el testimoni audiovisual (de la mà del cineasta palestí Ahmed Hassouna) de la lluita d’un antic fotògraf artístic reconvertit en documentalista de guerra, al nord de la Franja de Gaza, que malda per protegir la seva dona i el seu nadó mentre documenta la devastació que l’envolta. La també guanyadora d’Oscar, Barbra Kopple, hi presenta el film amb què completa la trilogia sobre els drets laborals, ara centrant-se en el moviment dels treballadors del sector del repartiment, a Nova York, que s’enfronten a algunes de les corporacions més poderoses del món; mentre que el gran documentalista ucraïnès Sergey Loznitsa, a partir de material d’arxiu oblidat durant dècades, rodat entre 1970 i 1973 per cineastes italians, basteix un ric mosaic de cultures que l’Estat soviètic intentava homogeneïtzar, tot posant al descobert les dinàmiques colonials, sovint ocultes, de l’URSS i la resistència silenciosa dels seus nombrosos pobles. Sense moure’ns de l’Est europeu, el bielorús Andrei Kutsila segueix cinc compatriotes seus les vides dels quals han quedat trasbalsades per la violència d’estat i la repressió política. Per la seva banda, Julia Loktev, russa emigrada al Canadà i als Estats Units, que va dedicar el seu anterior treball a periodistes russos independents perseguits pel règim de Putin, que quan Rússia inicia una guerra a gran escala contra Ucraïna es van veure obligats a exiliar-se, ara en presenta la seqüela, seguint-los després que abandonin Rússia i anant d’un país a un altre, mentre lluiten contra la vergonya i el sentiment de responsabilitat per una guerra a la qual totes s’oposen.

Sense deixar l’apartat de documentals, però amb un ‘registre no tant polític’, hi trobem el conegudíssim actor neozelandès Russell Crowe, que molt abans de fer-se superfamòs amb el seu emperador Maximus de Gladiator (2000), ja havia treballat en notables produccions nord-americanes, com LA Confidential (1997) o The Insider (1999), i encara abans, havia forjat una progressivament sòlida carrera per Austràlia i el seu país; però ara descobrirem la importància que la vida té (i ha tingut) a la seva vida, mostrant-nos els materials, enregistraments de concerts i entrevistes que ha anat recopilant durant els darrers quinze anys i que testimonien la seva faceta com a músic. En Renzo Rosso, fundador de Diesel i del grup OTB, avui un autèntic imperi de la moda, és objecte d’un film (amb IA com a eina narrativa) amb entrevistes a amics, companys, artistes i creatius. Una mastodòntica biografia cinematogràfica d’en Jorge Luis Borges elaborada a partir d’una revisió exhaustiva dels papers que va deixar, dels llibres que va llegir i dels llocs que va visitar i que intenta desxifrar-ne una vida molt singular: la d’algú que va viure com un guerrer ocult, clandestí, la causa del qual era la literatura, concebuda com un regne i com un paisatge, la signa l’argentí Mariano Llinás. Per part del novell Theo Rollason, una reivindicació i homenatge del rol artístic i sobretot de militant queer que va tenir el director Derek Jarman. El veterà japonès Takashi Miike hi aporta una pel·lícula que retrata la determinació i el conflicte interior d’Ichikawa Danjūrō XIII mentre es troba entre «l’herència» i «la identitat individual». Els guardonats Elizabeth Chai Vasarhelyi i Jimmy Chin, que van guanyar l’Oscar a Millor Documental amb Free Solo (2018), retrat de l’aventura del grimpador Alex Honnold de convertir-se en la primera persona a escalar en solitari integral una via de l’El Capitan, al Parc Nacional de Yosemite, a Califòrnia, el juny de 2017, aar evoquen els esquiadors de muntanya de nivell mundial Jim Morrison i Hilaree Nelson i el seu somni compartit d’escalar i baixar amb esquís per la via directa de la paret nord de l’Everest, l’ascensió més perillosa de la muntanya i la línia de descens amb esquís més cobejada del món. En una nova immersió a l’univers arquitectònic, en Wim Wenders explora l’obra i la filosofia de l’arquitecte suís Peter Zumthor, guardonat amb el Premi Pritzker, en un documental immersiu dedicat al profund vincle entre les persones i els espais que visiten, on treballen o viuen. La meticulosa construcció d’un veler de 56 peus, en un remot port de Maine, amb els prop de seixanta treballadors que hi donen forma a taulons de fusta al voltant d’una estructura, fan talls precisos amb la serra i poleixen les vores per aconseguir unions perfectes, creant algunes de les embarcacions de fusta més espectaculars i cotitzades del món, fixa l’atenció del nord-americà Luke Lorentzen, que ens endinsa en la vida d’aquests homes i de la seva comunitat, molt unida; mentre, a la coproducció franco-estatunidenca  Burgundy, combinació juganera i onírica de documental i elements de ficció, s’hi explora l’exclusiva i seductora cultura del vi de Borgonya. Amb coproducció catalana, Holy Wood Dust, de Victor Kossakovsky, se’ns convida a reimaginar radicalment el regne vegetal des d’una perspectiva nova i trencadora; alhora que la coproducció basca Dust — Dust (La Deriva) — Weichen, ha permès Tsai Ming-liang du el seu Caminador per la Pinta del Vent. I, és clar, un festival com el de Venècia no ha desaprofitat l’oportunitat d’estrenar mundialment Oasis: Don’t Look Back in Anger, el documental del retrobament d’Oasis i de la seva triomfal gira Live ’25 amb Liam i Noel Gallagher, que s’estrenarà de seguida a les pantalles de cine de pertot arreu.

Per si tot això fos poc, els films sobre cinema que s’hi han programat parlen de Nino Rota, Bernardo Bertolucci, Seijun Suzuki, Yonfan, Galliano Juso, i la directora Sophie Fiennes ens du de viatge amb el filòsof Slavoj Žižek a través del cinema clàssic, la música, les xarxes socials, els materials d’arxiu i els continguts en línia.

Presidenta del Jurat Internacional del Concurs de la Mostra de Venècia d’Enguany, l’actriu i directora nord-americana Maggie Gyllenhaal estrena en aquest apartat no competitu el seu curtmetratge en què explora la història de Marilyn Monroe, intentant entendre qui era realment: la seva relació amb l’art, amb la família i els seus marits, amb els seus mestres —Stanislavski per damunt de tots—, amb el seu cos i amb la seva ment. Al repartiment, ha comptat amb Ellen Burstyn i Dakota Johnson (que encarnen etapes diferents de la vida de Marilyn Monroe) i Peter Sarsgaard. Per la seva banda, al curt Wild Asparagus — Halayon, el director Avi Mograbi i el seu professor d’àrab i amic, l’Ali Al Azhari, emprenen la recerca del que queda del poble de Saffuriya, d’on Ali va ser expulsat durant la Nakba palestina de 1948. I la premiada Laura Poitras, conjuntament amb la seva col·lega Rachel Lauren Mueller, hi presenten el també curtmetratge They’re Here, una obra de terror que narra la història d’Edén Villa (nom fictici) i d’alguns residents anònims de Minneapolis, que intenten escapar de l’ocupació paramilitar de la seva ciutat i oposar-s’hi.

De sèries, una: Peccato, el relat d’una actriu en el tram final de la seva carrera, aclaparada per les obsessions i els ressentiments, però dotada d’una dignitat insòlita.

Venècia 2026 · Fora de Concurs · Ficcions

De Gianni AMELIO, Nessun dolore — No Pain

Producció: Itàlia. Durada: 1h36.

Sinopsi: En Davide és un home de trenta anys apassionat pels llibres: no en llegeix gaires, però els ven en una plaça de Roma. La seva clienta més fidel, Elsa, també n’és còmplice: li proporciona llibres de segona mà i l’omple d’afecte i tendresa. Però un dia qualsevol, alguna cosa es trenca: a Davide li «lliuren» de sobte, al carrer, com si fos un paquet, un nen procedent del nord d’Àfrica, que ja no se’n separa i el segueix en silenci com un gosset fidel. Un accident, la cursa a l’hospital amb el petit desconegut entre la vida i la mort. I Davide, que s’endinsa en un infern personal fet de reticències, remordiments i desconcert. Al refugi prohibit de les urgències, una nit en Davide coneix l’Aminah, acabada d’arribar d’Algèria en una pastera d’immigrants. És una adolescent xopa de pluja, tremolosa, espantada i, evidentment, embarassada. En Davide no pot fer altra cosa que acollir-la a casa seva. Però això tot just és el començament. Cada vespre, quan torna de la feina, en Davide troba cada vegada més gent desconeguda al seu pis. Es rebel·la inútilment, però finalment es veu obligat a cedir, ja sigui per generositat o per feblesa. Casa seva ja no és només seva, sinó també dels qui no tenen un sostre que els protegeixi, de tots aquells que dormen sota un pont o en qualsevol racó del carrer. Mentre la denúncia dels veïns de l’edifici el porta a la presó per afavoriment de la immigració clandestina, en Davide viu fins al final una odissea que no és només personal, sinó que també trasbalsa profundament els sentiments dels altres. En diu el cineasta: «Nessun dolore neix d’una necessitat llunyana: anar més enllà del relat de l’èxode d’Lamerica, una pel·lícula meva de fa trenta anys, amb el final suspès en un vaixell enmig de l’Adriàtic. Què ha canviat des d’aleshores? Qui és «l’immigrant»? Algú a qui acollir o rebutjar? Un nou amic o un estrany perillós? Durant les darreres dècades, el nus no s’ha desfet; ben al contrari, el problema s’ha agreujat i no es veu, en perspectiva, cap solució raonable. Però potser la «solució» no existeix, o potser no la volem buscar. Potser cal trobar-la en la raó i en el cor de cadascun de nosaltres. Si no hem perdut ja, entre tantes oportunitats, la capacitat de reconèixer-nos com a éssers humans: una cosa difícil i arriscada»

Amb: Alessandro Borghi, Valeria Golino, Valerio Mastandrea, Beidja Yahiaoui, Ramzi Lafrindi, Gabriel Bovino

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, MyMovies, Filmitalia

DI: 01 Distribuzione. Vendes internacionals: Rai Cinema International*. Companyies productores: Kavac Film* (italiana), Be Water Film* (italiana), Rai Cinema* (italiana).

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

De Lav DIAZ, Let us through, dear ancestors — Makikiraan po

Producció: Filipines. Durada: 2h31.

Sinopsi: 1617. El frare espanyol pare Enciso, comanador d’una de les illes Filipines, governa amb una ferocitat implacable i una libido insaciable. «Per sotmetre aquests salvatges», proclama. Justifica la seva crueltat invocant la salvació de l’ànima a través del sofriment de Jesús. Per als indígenes malaisis, hospitalaris i acollidors, no hi ha cap via d’escapament. En Lav Diaz, director, guionista, muntador i director de producció del film explica: «Les Filipines van ser reconstruïdes per la força per l’Espanya imperial i catòlica: amb sexe a dojo (avui en diríem violació), un apetit insaciable (avui en diríem saqueig) i la promesa de la salvació (que avui anomenaríem catàstrofe). Entre la fi del segle XVI i el XVII es van construir sense treva esglésies, ports, fortaleses, palaus, assentaments, carreteres, ponts, plantacions, fàbriques i mines. Milers d’indígenes, sobretot homes, van morir a causa dels treballs forçats. Les esglésies, erigides amb una grandiositat gairebé divina —enormes blocs de pedra, murs massissos i sostres altíssims—, són monuments als horrors de la colonització»

Amb: Bart Guingona, Ronnie Lazaro, Isabel Sandoval, Yul Servo, Christian Bables, Bong Cabrera, Rafa Siguion-Reyna, Amado Arjay Babon

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Vendes internacionals: Heretic.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026. Ressons compartits, en aquest blog, a l’apunt: Lav Díaz: “Les Filipines van ser reconstruïdes per la força per l’Espanya imperial i catòlica” (Venècia 2026)

De Barthélémy GROSSMANN, Father Joe

Producció: França. Durada: 1h46.

Sinopsi: Al cor de Little Italy, a Manhattan, on els caps de la màfia imposen la seva llei i la fe trontolla, el pare Joe (Kiefer Sutherland), un excepcional home de Déu, lliura una guerra secreta. Tot sol desmantella organitzacions criminals, arrabassa ànimes a la delinqüència i converteix el món del crim en la seva pròpia parròquia. Però quan el que està en joc esdevé més important i la xarxa de poder es revela molt més extensa del que es preveia, en Joe es veu obligat a forjar aliances improbables, traspassar fronteres sagrades i portar la seva batalla més enllà dels murs de l’església, per salvar aquells que ningú més no pot salvar. Confessa. Penedeix-te. Paga. O prepara’t per a les conseqüències. «Des del principi vaig imaginar Father Joe com una faula moderna sobre la fe, la redempció i la complexitat de la naturalesa humana. Alhora, és un thriller d’acció que neix de la meva passió pel cinema de gènere, aquell amb què vaig créixer i que sempre he estimat», ha declarat el cineasta.

Amb: Kiefer Sutherland, Ever Anderson, Al Pacino

Informació: Un guió de Luc Besson, que també ha produït el film | Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, Cineuropa, AlloCiné, Unifrance| Wikipédia (fr).

DI: Eagle Pictures. Vendes internacionals: Kinology*. Companyies productores: Luc Besson Production* (francesa), EuropaCorp (francesa).

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Mario MARTONE, Scherzetto — Trick

Producció: Itàlia. Durada: 1h45.

Sinopsi: Una casa on vas viure de petit i ja no hi vius, una ciutat que vas deixar enrere, un balcó, el buit, les veus del carrer que pugen amb la seva vitalitat obscena i, després, el desafiament entre un avi i el seu net. L’avi, Daniele Mallarico (Toni Servillo), ha superat els setanta anys. És un il·lustrador reconegut que, ja vidu, viu sol a Milà. El net es diu Mario, té cinc anys i és un veritable trapella que parla com un llibre obert, ho sap tot, sap fer-ho tot i ho explica tot. Els seus pares n’estan orgullosíssims. Precisament ha estat la seva filla Betta qui ha demanat a en Daniele que torni a Nàpols, a la casa familiar, per tenir cura d’en Mario durant uns quants dies, mentre ella i el seu marit, en Saverio, són fora per assistir a un congrés. Però no podia imaginar-se… Entre quatre parets i un balcó, té lloc un autèntic duel que enfronta en Daniele amb els seus fantasmes. Explica en Mario Martone: «Em vaig enamorar de la novel·la de Domenico Starnone, “Scherzetto”, començant pel títol. Dos personatges als extrems de la vida, una situació familiar sovint còmica, un únic espai i uns quants fantasmes. Però, mentre treballava en la pel·lícula, també van aparèixer els meus propis fantasmes, difícils de mantenir a ratlla, i vaig començar a perseguir-los amb la càmera»

Amb: Toni Servillo, Lorenzo Perrotta, Serena Rossi, Leonardo Lidi, Giovanni Ludeno, Gianluca Di Gennaro

Informació: Guió de Mario Martone i la seva dona, Ippolita Di Majo, a partir de la novel·la homònima de Domenico Starnone | Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, MyMovies, Filmitalia.

DI: 01 Distribuzione.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

De Kornél MUNDRUCZÓ, Place to be

Producció: Austràlia. Durada: 1h44.

Sinopsi: «Place to Be és una ‘road movie’ de tons lleugers sobre l’amistat inesperada entre una dona gran i un home madur, que viatgen de Chicago a Nova York per retornar al seu legítim propietari Intruder, un colom missatger de competició que s’ha perdut»[§] La Brooke Graham (Ellen Burstyn), una dona afable i reservada, després de la mort del seu marit ha dedicat la vida als fills. La seva tranquil·la quotidianitat es veu trasbalsada per una presència inesperada: un colom missatger que es resisteix a abandonar casa seva. Incapaç de deixar l’animal a la seva sort, la Brooke s’embarca en una empresa quixotesca. Pel camí troba un company de viatge improbable en Nelson Green (Taika Waititi), un home de negocis que, després d’un seguit de contratemps personals i professionals, té dificultats per tornar a aixecar el cap. Units per un ocell pel qual cap dels dos hauria imaginat mai que podria arribar a sentir afecte, la Brooke i en Nelson van forjant de mica en mica una complicitat que els ajudarà a afrontar els seus penediments, a retrobar el rumb i a preguntar-se: “és mai massa tard per perseguir la vida que realment desitgem?”

Amb: Ellen Burstyn, Taika Waititi, Pamela Anderson, Murray Bartlett, David Wenham

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies | Wikipedia (ang), Etiqueta ‘Place to be’ de Varitey (ang), Ellen Burstyn & Taika Waititi Set For Kornél Mundruczó’s Feature Drama ‘Place To Be’ (Deadline, 12.03.2025).

Vendes internacionals: WME Independent.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Halkawt MUSTAFA, No paradise if you are killed by a woman

Producció: Noruega, Kurdistan iraquià. Durada: 1h50.

Sinopsi: La Vyan (Avan Jamal), una franctiradora kurda, ha sobreviscut a la guerra reprimint les seves emocions. Quan descobreix que la seva germana petita, que donava per morta durant l’ofensiva de l’ISIS del 2014, podria ser encara viva a Mossul, torna a una ciutat marcada per la mort i la destrucció. La seva recerca es transforma en una missió de rescat, però també en un dolorós enfrontament amb el trauma que durant anys ha intentat enterrar. El cineasta explica: «La meva inspiració han estat les dones kurdes que van decidir plantar cara a la foscor i combatre l’ISIS. El seu coratge m’acompanya des del 2014, quan les vaig conèixer al front: dones obligades a conviure amb la por, la pèrdua i la incertesa i, tanmateix, decidides a no rendir-se. Per a mi, aquesta pel·lícula és també un retrat de les dones kurdes que, generació rere generació, lluiten per la seva dignitat, la seva llibertat i el dret a existir. Tot i que la història transcorre en una zona de guerra, parla sobretot d’esperança, d’amor i de força. Enmig d’un conflicte brutal, també vaig veure gestos de cura, solidaritat i humanitat, i són imatges que mai no he oblidat. Aquesta pel·lícula és també profundament personal. Vaig néixer al Kurdistan iraquià i, de petit, vaig fugir a Noruega. Sé què significa perdre la pròpia llar i viure en la incertesa. A través de la història de la Vyan, vull retre homenatge a les dones que es van negar a doblegar-se davant la foscor i van decidir lluitar no només per elles mateixes, sinó també per la llibertat dels altres»

Amb: Avan Jamal, Thorbjørn Harr, Kanar Sarchl, Kader Jalal

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Vendes internacionals: True Colours. Companyia productora: Hene Films (noruega, prod. de Halkawt Mustafa)

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De SABU, Arrested Memory

Producció: Taiwan, Japó. Durada: 1h27.

Sinopsi: En Lee és un inspector de primera línia de la policia de Taipei. Després de perdre el seu equip durant una investigació, queda turmentat pel sentiment de culpa i acaba sent traslladat a una comissaria rural. Traumatitzat pel que ha passat, en Lee desenvolupa una amnèsia que està decidit a mantenir en secret. Ben aviat se li assigna un nou cas: el segrest del fill d’un influent home de negocis japonès. Mentre la seva memòria continua esvaint-se, en Lee només pot confiar en el seu instint, que, contra tot pronòstic, el conduirà fins als criminals.

Amb: Ethan Juan, Hsieh Ying Xuan, Moon Lee, Shinichi Tsutsumi, Reika Kirishima

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Vendes internacionals: Lucky Number.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

De Paul SCHRADER, The Basics of Philosophy

Producció: EUA. Durada: 1h34.

Sinopsi: «The Basics of Philosophy representa la continuació d’un relat que desenvolupo des de Taxi Driver: la figura d’un home aïllat i reflexiu, que porta la màscara de la seva professió. Aquesta vegada es tracta d’un professor de filosofia, obligat a enfrontar-se amb la seva pròpia identitat i les seves mentides. Haver comès un acte reprovable generarà profundes conseqüències. The Basics of Philosophy explora el comportament transgressor i l’arquitectura de la consciència», afirma Paul Schrader, en relació amb aquest seu nou film que gira al voltant d’en John Jorissen (Jack Huston). Ensenya filosofia en una petita universitat del mig oest dels Estats Units i està escrivint un assaig sobre Baruch Spinoza. La seva vida es divideix entre la docència, l’escriptura i el temps que passa amb la seva parella, la Becca (Sofia Boutella), també professora, i amb en Willie (Nolan Stewart), el fill adolescent d’ella. En Jorissen és brillant, sever i distant. Alguna cosa del seu passat continua turmentant-lo. Quan mor el seu pare, en Melvyn (Bill Pullman), amb qui mantenia una relació difícil, l’aparició sobtada al funeral d’un jove, Miguel Basque (Daniel Zovatto), trasbalsa en Jorissen. A través de diversos salts enrere, sobreïx un tràgic episodi del passat protagonitzat pel jove professor i en Miguel, fill del jardiner de la família: un accident que el pare d’en Jorissen va encobrir a canvi de diners i de pagar els estudis del noi. Consumit pel sentiment de culpa i convençut que el Déu de Spinoza mai no li perdonarà les accions, en Jorissen aconsegueix Nembutal, un fàrmac potencialment letal, tot i haver demanat a la Becca que es casi amb ell. Quan en Miguel li revela la veritat a la dona, en Jorissen nega qualsevol responsabilitat. Desesperat, localitza en Miguel i li confessa la intenció de suïcidar-se, però és detingut abans de poder consumar el propòsit. La pel·lícula es tanca davant l’altar: mentre en Jorissen i la Becca intercanvien els vots matrimonials, en Miguel els observa en silenci des dels bancs de l’església i el jove Willie lliura l’anell al seu nou pare.

Amb: Jack Huston, Sofia Boutella, Daniel Zovatto, Bill Pullman, Dana Delany, Shiloh Fernandez, Karl Glusman, Elizabeth Petruso, Nolan Stewart

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies | Wikipedia (ang), Paul Schrader’s ‘The Basics of Philosophy’ First Look, Martin Scorsese Boards as Executive Producer (World of Reel, 20.08.2026), Martin Scorsese Joins Paul Schrader’s Venice Drama ‘The Basics Of Philosophy’ As EP; Noora Films Boards Sales (Deadline, 20.08.2026).

Vendes internacionals: Noora Films.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026. Ressons compartits, en aquest blog, a l’apunt: Paul Schrader segueix amb personatge turmentat, la culpa, el perdó i la possibilitat de redempció (Venècia 2026)

De Tristan SÉGUÉLA, Un bon avocat — The Good Lawyer

Producció: França. Durada: 1h54.

Sinopsi: En Léonard Landry (Laurent Lafitte), prestigiós advocat penalista, pateix una sobredosi durant una vista judicial. Després d’un procés de desintoxicació, només té una setmana per salvar la seva carrera i preparar-se per al seu propi judici, amb l’ajuda a contracor d’en Noé (Anthony Bajon), un tenaç becari. Comença així una frenètica cursa contra rellotge entre escletxes legals, temptacions i girs inesperats.

Amb: Laurent Lafitte, Anthony Bajon, Mélanie Laurent, Carole Bouquet

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, AlloCiné, Unifrance | Wikipédia (fr).

Difusió al mercat francès: Netflix*.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

D’ Alexandre SMIA, Jupiter

Producció: França. Durada: 1h27.

Sinopsi: Tot just acabat de ser elegit president de la República Francesa, en Paul Archambault (Denis Menochet) ha de fer cap al búnquer antinuclear Júpiter, situat sota el palau de l’Elisi, per afrontar una crisi internacional. El president rus ha sobreviscut a un atemptat, en culpa els ucraïnesos i es prepara per respondre-hi. La tensió augmenta i la guerra nuclear sembla imminent: en Paul Archambault i els seus assessors polítics i militars es troben davant d’una decisió impossible. El destí de la humanitat està en joc.

Amb: Denis Menochet, André Dussollier, Reda Kateb, Dominique Blanc, Ella Rumpf, Frédéric Pierrot, Céline Sallette, Cédric Kahn, Jérémy Lopez

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, AlloCiné, Unifrance | Wikipédia (fr).

DE: Divisared. DF: SND.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

Dio ride | Foto, gentilesa de la Mostra de Venècia 2026

De Giovanni VERONESI, Dio ride — God laughs

Producció: Itàlia. Durada: 1h54.

Sinopsi: Al cor del segle XVII hi ha un home que parla de Déu com ningú no ho ha fet mai: és fra Leopoldo da Casamacchia. Mentre l’Església predica en llatí, fra Leopoldo explica l’Evangeli amb una alegria contagiosa que genera alleujament i esperança. Parla d’un Déu proper als homes, capaç de riure amb ells. El seu missatge es difon i conquereix el cor de milers de persones, que comencen a seguir-lo arreu, mentre les esglésies es buiden. L’eco d’aquella veu arriba a Roma i resulta perillós per a aquells que governen a través de la por; el papa decideix confiar el cas al cardenal Maculani, l’inquisidor més autoritzat del seu temps. El que comença com un procés es transforma en un enfrontament inesperat que posa en qüestió conviccions inamovibles. Mentre el destí de Leopoldo sembla decidit, per a Maculani i per a aquells que es deixen endur pel dubte s’obren camins insospitats. Perquè es pot fer callar una veu, però no allò que ha deixat en els altres.

Amb: Pierfrancesco Favino, Silvio Orlando, Alma Noce, Francesco Gheghi, Maurizio Lombardi, Paolo Rossi, Carlo Cecchi

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs ·Film de Cloenda de la Mostra 2026 | Imdb, MyMovies, Filmitalia | Dio ride di Giovanni Veronesi è il film di chiusura della Biennale Cinema 2026.

DI: Piper Film. Vendes internacionals: Piper Play*.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

Venècia 2026 · Fora de Concurs · No ficcions

De Francesco CARROZZINI, Be Brave

Producció: Itàlia. Durada: 1h30.

Sinopsi: El 1996, Diesel desembarca oficialment als Estats Units, la pàtria del denim per excel·lència, i desafia Levi’s en el seu propi camp de batalla: Lexington Avenue. Així és com comença Be Brave, el documental sobre en Renzo Rosso, fundador de Diesel i del grup OTB, avui un autèntic imperi de la moda. Per explicar-ne la història, el cineasta emprèn un viatge en què entrevista amics, companys, artistes i creatius. Tots coincideixen en una mateixa cosa: conèixer en Renzo és sentir-se vist per primera vegada. Però en Renzo Rosso no és només un empresari i un dissenyador; també és un geni de la comunicació, un home que sempre ha portat al límit el llenguatge, la provocació i la ironia. D’aquí neix la decisió d’utilitzar la IA com a eina narrativa. Un joc amb l’espectador, una aposta. Un intent d’estimular el debat sobre el progrés tecnològic assolit amb la IA i sobre la veritable creativitat, que només pot néixer de la meravellosa estupidesa humana.

Documental amb: Renzo Rosso, Arianna Alessi, Imran Amed, Lorenzo Cherubini (Jovanotti), John Galliano, Adriano Goldschmied, Johan Lindeberg, Luigino Lionello, Glenn Martens, Maurizio Marchiori, Andrea Rosso, Giuseppe Rosso, Sidonia Rosso, Stefano Rosso, Anna Wintour

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, MyMovies, Filmitalia.

DI i Vendes internacionals i Producció: Our Films.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

De Russell CROWE, What Love Builds

Producció: Austràlia. Durada: 1h39.

Sinopsi: El conegudíssim actor Russell Crowe explica: «Qualsevol cosa que faci en la meva vida creativa neix amb la música. Durant els darrers quinze anys he anat recopilant materials, enregistraments de concerts i entrevistes que testimonien la meva faceta menys coneguda com a músic. És una pel·lícula sobre la narrativa, la performance, la integritat artística, la determinació i l’alegria». El 1970 passen dues coses: En Russell Crowe trepitja per primera vegada un plató de cinema i rep la seva primera guitarra. «Tot comença amb la música. Qualsevol cosa que faci en la meva vida creativa neix, en realitat, amb la música». A What Love Builds, Crowe es lliura a un monòleg marcat pel ritme de les seves composicions i mostra com la música i la interpretació són dimensions viscerals i interconnectades, capaces de fusionar narrativa i performance. What Love Builds ofereix una mirada poc habitual i profunda a les fonts d’inspiració que han forjat aquest artista llegendari i enigmàtic. A través de material d’arxiu i fotografies inèdites, la pel·lícula ressegueix un itinerari que va des de les actuacions al carrer i als pubs fins als escenaris teatrals. «El cinema és extraordinari, és una aventura cerebral. Construeixes la interpretació al saló de casa, vas al plató a fer la teva feina i després, un any, un any i mig més tard, en veus el resultat: aquella sèrie de punts de connexió emocionals que havies projectat i la capacitat —o no— d’arrossegar el públic amb tu. El rock and roll, en canvi, passa tot allà mateix, en aquell instant precís. Té una immediatesa absoluta, i això és el que el fa tan excitant». Més enllà de l’èxit i dels premis, la seva passió per la música i la seva confiança en el poder de les històries es mantenen intactes, malgrat qualsevol obstacle o crítica. La creativitat de Crowe és una convergència perfecta en què la música i la interpretació actuen a l’uníson al llarg dels alts i baixos d’una carrera que va començar durant la infantesa. El veiem créixer i alliberar-se a poc a poc de les seves inseguretats —com una figura que emergeix de la pedra sota el cisell de l’escultor— fins a convertir-se en el gran narrador que coneixem avui. Aquest diàleg íntim pren vida als escenaris de tot el món: amb una franquesa commovedora i un marcat sentit de l’autoironia, What Love Builds crea un vincle profund amb l’artista i amb les persones. És una d’aquelles experiències que no saps que desitges fins que les vius, i que et deixen una empremta inesborrable.

Documental amb: Russell Crowe

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

De Michael DWECK i Gregory KERSHAW, Burgundy

Producció: França, EUA. Durada: 1h30.

Sinopsi: «La combinació juganera i onírica de documental i elements de ficció explora l’exclusiva i seductora cultura del vi de Borgonya, on la tradició heretada perdura en apassionats rituals de luxe i plaer» [§]

Documental, amb elements de ficció.

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Michael Dweck→ Burgundy, Imdb, AlloCiné | Wikipedia (ang) | Sobre Michael Dweck: Web oficial, Wikipedia (ang).

Vendes internacionals: Charades.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

D’ Alex GIBNEY, Musk

Producció: EUA. Durada: 3h45 + 10′ de mitja part.

Sinopsi: Una mirada incisiva darrere de la llegenda d’Elon Musk, l’«inventor-empresari» més aclamat del món, que exerceix una enorme influència sobre el món en què tots vivim. «Una anàlisi exhaustiva i imparcial d’Elon Musk, el multimilionari del sector tecnològic que és director executiu de Tesla, SpaceX i Twitter» [§]

Documental

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Vendes internacionals: Black Bear.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026

D’ Amos GITAÏ, The road to Jericho

Producció: França, Anglaterra, Israel. Durada: 1h16.

Sinopsi: Un viatge des de Jerusalem cap a Jericó, tenint present que el primer acord que va signar Yitzhak Rabin tractava precisament sobre Gaza i Jericó. Hi trobem un petit llogarret format per algunes tendes de beduïns, anomenat Khan al-Ahmar. És una petita comunitat d’unes 300 persones. Però, recentment, ha rebut amenaces de ser destruïda, cosa que probablement no hauria agradat gaire a Rabin. «Un viatge musical i visual, un poema en imatges entre el documental i la ficció, que entrellaça imatges d’arxiu extretes de films anteriors —acompanyades, entre d’altres, de les veus de Samuel Fuller, Jeanne Moreau, Arthur Miller i Yitzhak Rabin— amb la realitat contemporània dels beduïns de Khan al-Ahmar, avui amenaçats de ser expulsats per colons en aquesta carretera que porta a Jericó. Una reflexió punyent i sensible sobre els destins humans en aquesta terra desèrtica, impregnada d’història» [§]

Entre documental i ficció, amb la intervenció d’Irène Jacob.

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, AlloCiné, Unifrance. Dossier de premsa: en anglès.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026. Ressons compartits, en aquest blog, amb l’apunt: Amos Gitaï evoca Yitzhak Rabin i fa una crida a la pau, a ‘The road to Jericho’

D’ Ahmed HASSOUNA, Citizen Osama — Al mowaten Osama

Producció: Palestina, França. Durada: 1h09.

Sinopsi: A la Gaza del nord assetjada, l’Osama, antic fotògraf artístic reconvertit en documentalista de guerra, lluita per protegir la seva dona i el seu nadó mentre documenta la devastació que l’envolta. Enmig de la fam, la pèrdua i el trauma, persevera, mogut pel sentit del deure i l’esperança, i ofereix un retrat cru i íntim de la resiliència i la humanitat en temps de guerra. «Al nord de la Franja de Gaza assetjada, sense accés a cap mena d’ajuda ni a serveis mèdics, l’Osama viu amb la seva dona i el seu nadó. El seu fill va néixer durant el vuitè mes d’aquesta guerra interminable, en un hospital desbordat per la mort i mancat dels recursos necessaris per assistir el part. Antigament aspirant a convertir-se en fotògraf artístic, l’Osama, de 33 anys, es va trobar, contra tot pronòstic, convertit en fotògraf de guerra. Vestit amb una armilla antibales i un casc de periodista, recorre les zones devastades, documentant-ne la destrucció mentre intenta ajudar els altres. La vida quotidiana de l’Osama gira al voltant de la lluita per sobreviure: trobar menjar, aigua i un lloc segur per a la seva família. La càrrega emocional és immensa, sobretot quan immortalitza la mort i els funerals de companys periodistes, amics i éssers estimats. Malgrat la pressió psicològica, l’Osama considera que ha de continuar documentant la guerra i protegint la seva família. Espera que s’acabi la violència o, almenys, que s’assoleixi un alto el foc que alleugi el patiment de la població civil. Citizen Osama és una pel·lícula que retrata la seva vida. Una finestra a la resiliència, la por i la humanitat d’aquells que es troben atrapats en un dels conflictes més violents del món»

Documental

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, AlloCiné, Unifrance. Dossiers de premsa: en francès | en anglès.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Barbara KOPPLE, Union Town

Producció: EUA. Durada: 1h46.

Sinopsi: Union Town completa la trilogia de Barbara Kopple sobre els drets laborals, després dels seus documentals de referència, guanyadors de l’Oscar, Harlan County USA i American Dream, dues obres cabdals del cinema verité. Ambientada a la ciutat de Nova York, la pel·lícula segueix treballadors del sector del repartiment que s’enfronten a algunes de les corporacions més poderoses del món, i revela els reptes, la passió i la dimensió humana que hi ha al cor d’aquest moviment sindical en plena expansió.

Documental

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb. Vendes internacionals: Autlook Filmsales.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Victor KOSSAKOVSKY, Holy Wood Dust

Producció: Itàlia, Catalunya, Alemanya. Durada: 1h40.

Sinopsi: «Des de boscos alpins devastats fins a destinacions urbanes on els arbres serveixen de mercaderia nadalenca, descobrim com les plantes han desenvolupat una sensibilitat extraordinària i sofisticades estratègies de supervivència: poden percebre i respondre, aprendre i comunicar-se, i fins i tot poden recordar. Holy Wood Dust és una invitació a reimaginar radicalment el regne vegetal des d’una perspectiva nova i trencadora» [¶] «És Nadal. Un avet sobrevola Roma en direcció a la plaça de Sant Pere del Vaticà, suspès d’un helicòpter. Tot seguint aquest viatge des del bosc fins al cor del ritual nadalenc, Victor Kossakovsky revela la paradoxa d’una tradició que celebra la vida tot i estar construïda sobre la mort dels arbres. Entre la ironia, la fascinació i una sensació creixent d’urgència ecològica, la pel·lícula s’endinsa en el món vegetal per convidar-nos a descobrir la intel·ligència i la resiliència d’uns éssers extraordinaris que poques vegades reconeixem com a tals» [§]

Documental, amb Stefano Mancuso

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | CatalanFilms, Imdb, MyMovies, Filmitalia. Dossier de premsa: en espanyol. Vendes internacionals: Rai Cinema International Distribution. Companyies productores: Be Water Film (italiana), Solaria Film* (italiana), RAI Cinema* (italiana), Oceanika* (catalana, productora d’Alba Sotorra, Marta Figueras, Belén Sánchez, Laura Álvarez), Allegra Films (catalana, productora de Mayca Sanz L-Higueras), Doppelplusultra FilmProduktion GmbH* (alemanya).

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

D’ Andrei KUTSILA, Letters from the Silenced Country — Listy

Producció: Polònia, Alemanya, Lituània. Durada: 1h15.

Sinopsi: «Documental creatiu que segueix cinc bielorussos les vides dels quals han quedat trasbalsades per la violència d’estat i la repressió política. A través de cartes personals escrites des de la presó, l’exili i la clandestinitat, la pel·lícula revela històries de protesta, captivitat, fugida i resistència moral, alhora que planteja la inquietant pregunta de fins a quin punt cal sacrificar-se per aconseguir la llibertat d’una nació. Combinant cinema observacional, metratge recuperat, materials d’arxiu i animació basada en dibuixos creats durant el confinament, Letters from a Silenced Country dona veu a aquells a qui el règim va voler silenciar. Una història no només de dolor, sinó també de dignitat, solidaritat, amor i lluita per preservar la humanitat» [§]

Documental

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | DokWeb, Polish Docs, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa | Belarus documentary bound for Venice Film Festival (DW, 24.08.2026). Premis: Golden Globes Impact Prize for Docu at Venice 2026 (web d’aquests guardons)

Vendes internacionals: Filmotor.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Mariano LLINÁS, Biografía de Jorge Luis Borges — Life of Jorge Luis Borges

Producció: Argentina. Durada: Part I: 2h10 / Part II: 1h30 / Part III: 1h44

Sinopsi: «Una biografia d’en Jorge Luis Borges elaborada a partir d’una revisió exhaustiva dels papers que va deixar, dels llibres que va llegir i dels llocs que va visitar. Amb tot plegat, el film intenta desxifrar una vida molt singular: la d’algú que va viure com un guerrer ocult, clandestí, la causa del qual era la literatura, concebuda com un regne i com un paisatge. Si els espies de la Guerra Freda lluitaven des dels seus despatxos o des d’una casa deshabitada per defensar la seva meitat del món, en Borges lluitava des d’una biblioteca per engrandir i eixamplar els territoris de la seva pròpia tribu: la d’aquells per als quals la part més important de l’univers són els llibres, les trames i les paraules. A aquest pelegrí secret —manllevant l’expressió de Le Carré, el rei de tots els espies— està dedicat aquest film» [§]

Documental, amb: Mariano Llinás, Ernesto Montequín, Laura Paredes, Nicolás Helft, Pablo Dacal, Milva Leonardi

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Vendes internacionals: Luxbox.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Julia LOKTEV, My Undesirable Friends: Part II – Exile

Producció: EUA. Durada: Capítols 1-2-3: 3h12 / Capítols 4-5: 2h44

Sinopsi: «Segueix periodistes russos de [la cadena] TV Rain que van fugir del seu país després que el règim de Putin els qualifiqués d’«agents estrangers». Ara, dispersos per Europa i altres indrets, continuen informant sobre Ucraïna malgrat les acusacions d’espionatge» [§]  Es tracta d’una seqüela del treball anterior de Julia Loktev:  «A My Undesirable Friends: Part I – Last Air in Moscow, el que comença com un retrat íntim de periodistes russos independents perseguits pel règim de Putin fa un gir dràstic quan Rússia inicia una guerra a gran escala contra Ucraïna i tots els periodistes es veuen obligats a exiliar-se. (..) La pel·lícula ofereix un seient de primera fila per observar com l’autoritarisme afecta la vida d’aquells que s’hi resisteixen, una qüestió que cada dia adquireix més rellevància a escala mundial. (..) El documental segueix Alesya Marokhovskaya, Anna Nemzer, Elena Kostyuchenko, Irina Dolinina, Ksenia Mironova, Olga Churakova i Sonya Groysman. My Undesirable Friends: Part II — Exile reprèn la història just després que abandonin Rússia i les segueix d’un país a un altre, mentre lluiten contra la vergonya i el sentiment de responsabilitat per una guerra a la qual totes s’oposen» [¶]

Documental

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | New York Film Festival 2026 | Imdb.| Wikipedia (ang), Mubi Acquires Oscar-Shortlisted Documentary ‘My Undesirable Friends’ And Upcoming Sequel (Deadline, 28.01.2026).

Companyia productora: Marminchilla (prod. de Julia Loktev)

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Luke LORENTZEN, Boatbuilders

Producció: EUA. Durada: 1h43.

Sinopsi: En un remot port de Maine, els prop de seixanta treballadors de Brooklin Boat Yard donen forma a taulons de fusta al voltant d’una estructura, fan talls precisos amb la serra i poleixen les vores per aconseguir unions perfectes, i així creen algunes de les embarcacions de fusta més espectaculars i cotitzades del món. Al llarg de quatre estacions plenes de vida, el director Luke Lorentzen segueix la meticulosa construcció d’un veler de 56 peus, alhora que ens endinsa en la vida d’aquests homes i de la seva comunitat, molt unida. Entrellaçant els ritmes de la drassana amb els del món natural, «Boatbuilders és una meditació sobre els plaers que recompensa l’atenció sostinguda i sobre la possibilitat de trobar sentit implicant-nos profundament en allò que fem i en el lloc on som» [§]

Documental

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Vendes internacionals: MetFilm Sales.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Sergei LOZNITSA, Imperium

Producció: Alemanya, Itàlia, França, Lituània. Durada: 2h55.

Sinopsi: «Imperium és un impactant viatge visual per la immensa extensió de la Unió Soviètica, construït íntegrament a partir de material d’arxiu oblidat durant dècades, rodat entre 1970 i 1973 per cineastes italians. Des de les costes de l’Àrtic fins als deserts de l’Àsia Central, dels Carpats al Pacífic, la pel·lícula revela un ric mosaic de cultures que l’Estat soviètic intentava homogeneïtzar. El film parteix de Moscou i s’endinsa gradualment en pobles remots on encara pervivien tradicions centenàries, posant de manifest el pes decreixent del poder centralitzat. Sense veu en off ni comentaris, les mateixes imatges revelen una profunda paradoxa: un imperi que projectava una imatge d’unitat mentre governava mons profundament heterogenis. A través d’aquestes rares i nítides escenes de la vida quotidiana, Imperium posa al descobert les dinàmiques colonials, sovint ocultes, de l’URSS i la resistència silenciosa dels seus nombrosos pobles. Més que un document històric, la pel·lícula es converteix en una lent a través de la qual es pot comprendre les fractures i tensions geopolítiques que encara avui ressonen arreu de l’espai postsoviètic» [§] Al respecte, en Sergei Losnitza ha declarat: «No pretenc simplement descobrir arxius històrics; l’objectiu és crear una experiència cinematogràfica capaç de transmetre la magnitud d’un món desaparegut i permetre una millor comprensió dels mecanismes de poder, identitat i resistència que encara avui ens defineixen»

Documental

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, AlloCiné, Unifrance, MyMovies, Filmitalia.

Vendes internacionals: Coproduction Office.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Takashi MIIKE, Shumei: The living legacy of Kabuki — Shumei

Producció: Japó. Durada: 1h37.

Sinopsi: «Aquesta obra ofereix una mirada directa i sense embuts a «la cerimònia de successió d’Ichikawa Danjūrō XIII», la fita més important de la distingida família Ichikawa de la tradició del kabuki japonès. A través d’aquest moment històric, que finalment es va poder celebrar després d’un ajornament de dos anys i mig causat per la pandèmia de la COVID-19, la pel·lícula retrata la determinació i el conflicte interior d’Ichikawa Danjūrō XIII mentre es troba entre «l’herència» i «la identitat individual».

Documental, amb Ichikawa Ebizo XI

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Tmdb, Imdb, Letterboxd.

Companyies productores: K2 Pictures (japonesa), altres.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Theo ROLLASON, Queer Edward II

Producció: Anglaterra. Durada: 1h37.

Sinopsi: Primavera de 1991: la comunitat queer torna a ser atacada a la Gran Bretanya, i el director Derek Jarman transforma Edward II de Christopher Marlowe en una obra de protesta radical. A partir de materials d’arxiu inèdits, filmats per Seamus McGarvey al plató de Jarman, Queer Edward II explica el rebuig a separar l’art de la vida, la política del plaer. En Theo Rollason explica: «Quan em van proposar per primera vegada visionar unes filmacions inèdites rodades al plató d’Edward II —que havien romàs tancades en un armari durant més de trenta anys—, esperava que hi hagués prou material per fer un curtmetratge. Amb gran sorpresa, em vaig trobar davant d’una documentació completa del singular mètode de treball de Jarman, que ho immortalitzava tot: des dels assajos fins a les converses íntimes, passant per les dinàmiques quotidianes de la producció. El que més em va impressionar, però, va ser la manera com el plató va fer seu el clima polític dels anys noranta, especialment pel que fa als drets gais. Que Derek Jarman fos un artista polític ja és evident en les seves pel·lícules. El que em resultava menys conegut era la seva militància activa en el moviment: la decisió de convertir-se en la primera figura pública del Regne Unit a fer pública la seva seropositivitat, i la seva vinculació, en particular, amb el grup OutRage!. Com a persona queer nascuda poc després de la mort de Jarman, vaig veure una oportunitat valuosa en utilitzar el rodatge d’Edward II com a punt de partida per reflexionar sobre allò que m’hauria agradat saber: fins a quin punt eren importants les coses que estaven en joc per a la comunitat en aquell moment històric, i fins a quin punt Jarman va ser una figura central en les lluites que van venir després. La meva perspectiva parteix de la convicció que la història queer massa sovint és desposseïda de la seva dimensió política i reduïda a relats edulcorats de progrés, en lloc de ser explicada a través dels moviments complexos i conflictius que van fer possible aquest progrés. En un moment en què la retòrica transfòbica i els atacs contra els drets queer tornen a intensificar-se, espero que la pel·lícula pugui servir no només com a testimoni d’una època, sinó també com un avís sobre les formes que pot adoptar la resistència col·lectiva i sobre el paper que l’art està cridat a exercir»

Documental, amb Derek Jarman

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Web oficial, Imdb. Premis: Queer Lion (ex-aequo amb “London” -de la Setmana de la Crítica).

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026. Apunt, en aquest blog: El Queer Lion 2026, repartit entre l’evocació de Derek Jarman i un film radicalment queer.

De Dylan SOUTHERN i Will LOVELACE, Oasis: Don’t Look Back in Anger

Producció: Anglaterra. Durada: 2h02.

Sinopsi: Oasis: Don’t Look Back in Anger captura l’energia i l’emoció del retrobament d’Oasis i de la seva triomfal gira Live ’25 amb Liam i Noel Gallagher. A través de les seves primeres entrevistes junts després de més de 25 anys i d’imatges inèdites dels assajos, la pel·lícula explica el vincle profund entre la banda, la seva música i generacions de fans d’arreu del món.

Documental, amb: Liam Gallagher, Noel Gallagher

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies |  ‘Don’t Look Back In Anger’ – In Cinemas & IMAX This September.

Distribuïdora i estrenes. Mercat espanyol, DE: Disney, E: 11.09.2026. Mercat francès, DF: Disney, E: 09.09.2026. Mercat italià, D: Disney, E: 10.09.2026.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026. Ressons compartits, en aquest blog, a l’apunt: Venècia estrena mundialment ‘Oasis: Don’t Look Back in Anger’, documental de la gira-retrobament dels germans Gallagher

 

De TSAI Ming-liang, Dust — Dust (La Deriva) — Weichen

Producció: Taiwan, País Basc. Durada: 1h20.

Sinopsi: L’onzè film de la sèrie «Walker» segueix el Caminant per Sant Sebastià, al País Basc. Es mou al voltant de la Pinta del Vent, on el mar s’aixeca i trenca contra la costa. Pel camí, es troba amb un antic caseriu basc, un home que roman en silenci, una dona que beu aigua, una altra que fuma, un grup de punks reunits en un local de rock i persones de totes les edats al nucli antic quan cau el sol. El Sutra del diamant parla de tots els éssers vius amb aquestes paraules: «Els grans de pols no són reals, sinó que simplement s’anomenen grans de pols». El Caminant continua el seu camí i es creua amb el d’Anong. En Tsai Ming-liang en diu: «El Caminant ha arribat a Sant Sebastià, a Espanya. Aquesta vegada, en el seu món apareixen algunes cares noves. Anong continua formant part d’aquest univers i sembla que de mica en mica també es converteix en un Caminant. Després hi ha una figura realment especial: un pagès de vuitanta anys que vaig conèixer per casualitat. Davant de la càmera és extraordinari. Hsiao-kang ha assolit una dimensió gairebé transcendent en la seva manera de caminar. Ara, cada pas sembla natural, sense esforç, com si el seu cos hagués trobat el seu propi ritme. Aquesta és l’onzena pel·lícula de la sèrie «Walker». No ha estat fàcil. El més difícil és trobar cada vegada alguna cosa nova»

Amb: Lee Kang-sheng

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies.

Mercat espanyol, estrena prevista a Filmin. Companyies productores: Homegreen Films* (taiwanesa), Vitrine Films* (basca).

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

D’ Elizabeth Chai VASARHELYI i Jimmy CHIN, Everest: The Other Side

Producció: EUA, Xina, Nepal. Durada: 1h55.

Sinopsi: Els esquiadors de muntanya de nivell mundial Jim Morrison i Hilaree Nelson es van enamorar mentre arribaven al cim del seu esport. La seva complicitat es va transformar en un somni compartit: escalar i baixar amb esquís per la via directa de la paret nord de l’Everest, l’ascensió més perillosa de la muntanya i la línia de descens amb esquís més cobejada del món. Milers de persones han arribat al cim per la carena sud-est del Nepal, però molt poques han seguit aquesta via, i ningú no ha aconseguit mai baixar-la amb esquís. Ha manifestat la cineasta Elizabeth Chai Vasarhelyi: «Vam voler fer aquesta pel·lícula no només per la força de la història de Jim Morrison i Hilaree Nelson, sinó perquè Hilaree era una figura irrepetible. Després de la tragèdia, en Jim decideix amb determinació portar a terme el seu somni compartit, transformant el seu propi camí en una reflexió sobre com afrontar el dol. Fruit de set anys de feina, la pel·lícula explica una expedició gairebé impossible en un dels indrets més remots del planeta». I el codirector Jimmy Chin (escalador i exmarit d’Elizabeth Chai, amb qui va guanyar un Oscar per Free Solo) hi afegeix: «La Hilaree Nelson va ser la meva companya de cordada durant vint anys, i amb en Jim Morrison he escalat durant molt de temps. A Everest: The Other Side em trobo a la paret amb companys i amics, amb la càmera a la mà, en un lloc on un sol error pot ser fatal. La pel·lícula parla d’amor, pèrdua i coratge. Volia mostrar l’Everest com mai abans no s’havia vist, immortalitzant una de les vies més traïdores i explicant un amor capaç de sobreviure a la pèrdua. Espero que l’espectador es pregunti sobre les formes de l’amor, sobre allò que realment importa i sobre fins on es pot arribar per esdevenir plenament un mateix»

Documental, amb Jim Morrison, Hilaree Nelson

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb. Un film de National Geographic Documentary Films*, distribuït per Disney.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Wim WENDERS, From Inside Out – The Architecture of Peter Zumthor

Producció: Alemanya, Suïssa. Durada: 1h54.

Sinopsi: «Wim Wenders explora l’obra i la filosofia de l’arquitecte suís Peter Zumthor, guardonat amb el Premi Pritzker, en un documental immersiu dedicat al profund vincle entre les persones i els espais que visiten, on treballen o viuen. Rodat al llarg de més de catorze anys i realitzat amb tècniques de filmació 3D d’avantguarda, el film convida l’espectador a experimentar les creacions de Zumthor a través dels ulls de visitants, usuaris, habitants i artesans, i li permet recórrer aquests espais en primera persona. Des de la intimitat d’habitatges privats fins a les noves i monumentals David Geffen Galleries del LACMA de Los Angeles, From Inside Out revela l’afecció de Zumthor per l’artesania i la matèria, unida a una profunda sensibilitat envers els espais. Wenders demostra que l’arquitectura té a veure amb la manera com els edificis desperten en nosaltres emocions, records i una comprensió del món. L’espectador acabarà la pel·lícula amb una nova consciència del que els edificis poden arribar a representar per a cadascun de nosaltres» [§]

Documental, amb Peter Zumthor i Anna Trauffer, Carin Caduff, Tarek Atoui, Karl Schlögel, Suzanne Ziellenbach, David Regehr, Aoi Yamada, Siri Hustvedt, Michael Govan, Pedro Reyes, Reiko Sudo, Mark Bradford, Ava DuVernay, Mariana Castillo Deball, Mark Oliver Everett, Ever Anderson, Tallulah Jane Jones Keeler, Lena e Werner Herzog, Sophie Hunger.

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

Venècia 2026 · Fora de Concurs · Films sobre cinema

De Karen Di PORTO, Juso per ferie

Producció: Itàlia. Durada: 1h33.

Sinopsi: Segueix el recorregut personal i cinematogràfic de Galliano Juso, un productor poc convencional, incansable caçador d’històries, descobridor de talents i pioner del cinema de gènere italià.

Documental, amb Giuseppe Tornatore, Giovanni Veronesi, Leonardo Pieraccioni, Marco Giusti, Giuliana Gamba, Daniele Ciprì, Rocco Siffredi, Lino Banfi, Massimo Gaudioso, Luc Merenda, Jerry Calà, Antonio Rezza, Maurizio Amati, Sandra Cardini, Antonio Monda, Giuseppe Gagliardi, Marco Lodoli

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, MyMovies, Filmitalia.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Walter FASANO, Nino – Un film su Nino Rota

Producció: Itàlia. Durada: 1h55.

Sinopsi: «Nino Rota, primer compositor italià a guanyar l’Oscar a la millor banda sonora: prolífic, refinat i, alhora, capaç d’establir una profunda sintonia emocional amb el públic d’arreu del món. Rota va escriure temes memorables per a Francis Ford Coppola (El padrí, parts I i II), Luchino Visconti (El guepard, Rocco i els seus germans), King Vidor (Guerra i pau), Franco Zeffirelli (Romeu i Julieta) i, naturalment, Federico Fellini. El xeic blanc, Els inútils, La strada, Les nits de Cabíria, La dolce vita, 8 ½, Giulietta degli Spiriti, Satyricon, Roma, Amarcord, El Casanova, Assaig d’orquestra: esmentar aquests títols significa recordar-ne immediatament la melodia. Més enllà de la seva extraordinària contribució al cinema —va musicar 150 pel·lícules—, Rota també va compondre òperes, ballets i desenes d’altres obres orquestrals, corals i de cambra, fet que el situa entre els grans compositors italians del segle XX. A més de ser un retrat polièdric i poètic de la seva personalitat única, la pel·lícula és també un viatge per alguns dels moments més icònics de la història del cinema, en què la banda sonora es converteix en una part essencial del relat. El film transita entre suggestius materials d’arxiu i entrevistes apassionants amb persones que van treballar amb ell o que n’han estat profundament influïdes, entre elles el director Park Chan-wook, el compositor guanyador de l’Oscar Alexandre Desplat i el director d’orquestra i arranjador Vince Mendoza, guanyador de set premis Grammy i director de l’Orquestra del Conservatori de Bari, que el mateix Rota va dirigir durant 40 anys. Els assajos i el concert constitueixen la columna vertebral de la pel·lícula» [§]

Documental, amb Vince Mendoza, Alexandre Desplat, Caterina D’Amico, Mino Gabriele, Joe Lovano, Park Chan-wook, Michele Marvulli, Rita Pavone, Nino Rota

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, MyMovies, Filmitalia | Nino Rota, Who Wrote Music for ‘The Godfather’ and Most Federico Fellini Films, Being Portrayed in High Profile Doc Directed by Walter Fasano (Variety, 30.04.2025).

Companyies productores: Be Water Film i altres.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Sophie FIENNES, The Pervert’s Guide to Utopias

Producció: Irlanda, Anglaterra, Eslovènia, Països Baixos, Noruega. Durada: 2h13.

Sinopsi: «El filòsof Slavoj Žižek ens acompanya en un viatge a través del cinema clàssic, la música, les xarxes socials, els materials d’arxiu i els continguts en línia. Amb desviacions imprevisibles i sorprenents salts de perspectiva, dibuixa el mapa de les il·lusions utòpiques del nostre temps. Entre associacions paradoxals i intuïcions fulgurants, acabem reconeixent el nostre destí. I, després, canviant-lo. «Si uns extraterrestres visitessin la nostra Terra i, per casualitat, em preguntessin: “Ens podries explicar què és la humanitat?”, no els respondria: “Aneu voltant i feu-hi una ullada”, sinó que cridaria: “Mireu aquestes pel·lícules, aquestes i aquestes altres, i entendreu qui som”.» The Pervert’s Guide to Utopias conclou una col·laboració de vint anys entre Sophie Fiennes i Slavoj Žižek, i completa la trilogia iniciada amb The Pervert’s Guide to Cinema (2006) i continuada amb The Pervert’s Guide to Ideology (2012)» [§] Explica Sophie Fiennes: «Crec que tot el cinema —de ficció o documental— és, en essència, antropologia: un conjunt de traces de la cultura i de la civilització humanes. (..) Slavoj ens recorda amb fermesa el deure de pensar. Com diu a la pel·lícula: «La nostra tasca és veure les coses tal com són. I per fer-ho necessitem el cinema». Durant aquests vuit anys de treball, el repte ha estat trobar un fil conductor en un material extraordinàriament heterogeni i explosiu, com si es tractés d’una col·lecció de proves: en el fons, aquest és l’ofici del documentalista»

Documental, amb Slavoj Žižek

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Luca GUADAGNINO, Joie de vivre. Appunti, pensieri, parole, riflessioni, volti, visioni su Bernardo Bertolucci e la cinefilia del 20° secolo che non esiste più — Joie de vivre

Producció: Itàlia. Durada: 7h15.

Sinopsi: «’Joie de vivre’ era una expressió que li agradava especialment a en Bernardo Bertolucci, que la feia servir sovint per evocar tant la lleugeresa que fa bella la vida com l’encant i la bellesa de fer cinema. El documental parteix del meu vincle personal amb en Bernardo i amb la seva obra, per després obrir-se al diàleg amb alguns dels seus col·laboradors més propers i dels seus admiradors més apassionats. Junts explorarem el llegat del cinema d’en Bertolucci: com les seves pel·lícules són capaces de revolucionar la mateixa idea del setè art —especialment per a aquells que encara les han de descobrir— i per què certes interpretacions crítiques consolidades amb el temps s’han revelat profundament miops i, en última instància, desencertades. És un llarg viatge que fa parada en diversos indrets del món per trobar-nos amb el productor històric de Bertolucci, en Jeremy Thomas, i amb cineastes, estudiosos i cinèfils excepcionals que comparteixen la mateixa aspiració del mestre: el coratge de concebre el cinema no com un fenomen circumscrit a una escala local o nacional, sinó com un llenguatge cosmopolita i sense fronteres» (Luca Guadagnino [§])

Documental, amb Martin Scorsese, Jeremy Thomas, James Gray, David Cronenberg, Alfonso Cuaron, Catherine Breillat, Debra Winger, Francesca Manieri, Carlo Antonelli

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, MyMovies, Filmitalia | Al regista Luca Guadagnino il premio Cartier Glory to the Filmmaker 2026.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

D’ Yves MONTMAYEUR, Twist & Shoot Mister Suzuki

Producció: França. Durada: 1h33.

Sinopsi: «En Seijun Suzuki és una llegenda del cinema: una explosió de creativitat pop i irreverent, l’audàcia artística de la qual, forjada al Japó dels anys seixanta, continua deixant empremta en el cinema contemporani. De Hong Kong a Hollywood, cineastes de la talla de John Woo, Jim Jarmusch, Quentin Tarantino i Wong Kar-wai li reten homenatge en les seves obres. I al Japó, tota una generació d’artistes —procedents del món del manga, de les arts visuals i de l’escena tecnopop— venera aquest mestre capaç de subvertir les regles del cinema policíac i del melodrama. Twist & Shoot Mister Suzuki ressegueix els trets distintius de l’estètica de Suzuki i, alhora, desafia les convencions narratives: en aquest cas, les del mateix cinema documental» [§] Explica Yves Montmayeur: «A començaments dels anys 2000 vaig tenir la sort d’entrevistar i filmar en Seijun Suzuki en diverses ocasions, juntament amb alguns dels seus col·laboradors, tant a Europa com al Japó. Més de vint anys després, he volgut retre homenatge a la frenètica dimensió surrealista de la seva cinematografia amb una obra dedicada a ell: un documental anticonvencional que juga amb el mateix esperit desvergonyit i imprevisible d’en Suzuki, intercalant seqüències de ficció entre fragments de les seves pel·lícules i reunint directors i creadors d’altres disciplines —des de la dansa fins a la música i el manga—, tots ells impregnats d’aquella estètica pop i rebel que ha elevat en Suzuki a la categoria de gran mestre del setè art»

Documental, amb Seijun Suzuki, Joe Shishido, Annu Mari, Akira Kobayashi, Akaji Maro, Atsushi Kaneko, David Peace, John Woo

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb, AlloCiné, Unifrance.

DF: Carlotta Films*. Vendes internacionals: Nikkatsu Corporation, Brilliant Pictures*

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De YONFAN, Intermission

Producció: Hong Kong SAR. Durada: 3h45.

Sinopsi: «Yonfan repassa gairebé seixanta anys de la seva trajectòria en la música, la dansa, la fotografia i l’escriptura a través de les quinze pel·lícules que componen Intermission. Aquest fascinant viatge cinematogràfic es presenta com un testimoni de l’essència d’un món en transformació constant» [§] S’atribueix al mateix Yonfan, aquest comentari: «Publicat per Oxford University Press el 2012, Intermission pren forma a la gran pantalla de la mà del mateix Yonfan, en una obra de 225 minuts. La pel·lícula reconstrueix la seva trajectòria humana i artística: des de la descoberta fulgurant de la música i la literatura el 1964, passant per la seva reeixida carrera com a fotògraf durant els anys setanta, fins al seu debut com a cineasta als anys vuitanta. Entrellaçant temes com l’art, la història, l’estètica i la mortalitat, aquesta obra experimental i immersiva conté seixanta anys d’evolució cultural. Lluny tant del realisme cru com de les evocacions del surrealisme pur, la pel·lícula es revela delicadament com una aparició onírica, i dibuixa una fita hipnòtica i inèdita en la història del cinema»

Documental, amb Chow Yun Fat, Maggie Cheung, Daniel Wu, Rie Miyazawa, Sylvia Chang

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

Venècia 2026 · Fora de Concurs · Curtmetratges

De Maggie GYLLENHAAL, Flesh Impact

Producció: EUA. Durada: 0h22.

Sinopsi: «Dedicada a Marilyn Monroe en el centenari del seu naixement, Flesh Impact ofereix una altra interpretació extraordinària d’Ellen Burstyn, posant en relleu el seu rar talent com a actriu. Al repartiment també hi figuren Dakota Johnson, Peter Sarsgaard i Sepideh Moafi. Johnson interpreta Marilyn Monroe en el punt àlgid de la seva fama, mentre que Burstyn dona vida a una versió de Marilyn que el món mai no ha conegut. El títol Flesh Impact recupera una expressió que en el seu moment es feia servir per descriure l’aura de Marilyn Monroe: a la pantalla semblava tan real i lluminosa que transmetia als espectadors la sensació que la podien tocar» [§]. La presidenta del Jurat Internacional de Venècia 2026, l’actriu i directora Maggie Gyllenhaal, explica: «Quan em van proposar de fer una pel·lícula pel centenari del naixement de Marilyn Monroe, em vaig adonar que en sabia ben poc. I, tanmateix, des de sempre m’havien fascinat les seves interpretacions, tan insòlites i imprevisibles, tant a la pantalla com a la vida. Vaig començar, doncs, a explorar-ne la història, intentant entendre qui era realment: la seva relació amb l’art, amb la família i els seus marits, amb els seus mestres —Stanislavski per damunt de tots—, amb el seu cos i amb la seva ment. De mica en mica, Flesh Impact es va convertir en una pel·lícula sobre què significa ser artista sota la mirada del públic. O, més precisament, sobre què significa ser actriu. És un homenatge a Marilyn, però també a Ellen, a Dakota i, en el fons, també a mi mateixa»

Amb: Ellen Burstyn (Marilyn Monroe), Dakota Johnson (Marilyn Monroe), Peter Sarsgaard, Sepideh Moafi

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs · Curtmetratges | Imdb | Maggie Gyllenhaal Presidente della Giuria internazionale Venezia 83, Ellen Burstyn Leone d’oro alla carriera.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

D’ Avi MOGRABI, Wild Asparagus — Halayon

Producció: Portugal, França. Durada: 0h24.

Sinopsi: «El director Avi Mograbi i el seu professor d’àrab i amic, l’Ali Al Azhari, emprenen la recerca del que queda del poble de Saffuriya, d’on Ali va ser expulsat durant la Nakba palestina de 1948. En lloc de les ruïnes, hi troben Halayon, espàrrecs silvestres» [§]. «No he fet aquesta pel·lícula, l’he trobada. Mentre treballava en la meva instal·lació de vídeo per a la Biennal d’Art 2026 (a l’Arsenale), nascuda de la meva pel·lícula del 2012, Nichnasti pa’am lagan, vaig retrobar unes imatges que només s’havien utilitzat de manera marginal en aquella pel·lícula. L’Ali Al Azhari i jo anem a la recerca de les traces de la catàstrofe del 1948, la Nakba. Però, allà on mirem, trobem les traces d’una vida que no ha deixat mai d’existir. Quinze anys després, enmig d’una altra catàstrofe, aquestes imatges no parlen només d’allò que s’ha perdut, sinó també d’allò que resisteix: la memòria, la consciència i la vida mateixa» (Avi Mograbi [§])

Amb: Ali Al Azhari

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs · Curtmetratges | Imdb, AlloCiné, Unifrance. Del director: Web oficial.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

De Laura POITRAS i Rachel Lauren MUELLER, They’re Here

Producció: EUA, França. Durada: 0h25.

Sinopsi: «They’re Here és una obra de terror que narra la història d’Edén Villa (nom fictici) i d’alguns residents anònims de Minneapolis, que intenten escapar de l’ocupació paramilitar de la seva ciutat i oposar-s’hi. Seguint la tradició del cinema distòpic, They’re Here transcorre en un escenari hivernal en què agents emmascarats segresten infants, els residents es veuen obligats a viatjar amagats als maleters dels cotxes, presoners encadenats són carregats en avions davant dels ulls dels turistes i ciclistes controlen els moviments d’una força invasora» [§]. S’expliquen, les cineastes: «El nostre enfocament cinematogràfic neix d’un vídeo de deu segons trobat a la xarxa: una escena hivernal idíl·lica, amb arbres coberts de neu, acompanyada del so de crits: «Quedeu-vos a dins! Tanqueu les portes! Són aquí!». Els monstres no es veuen, però les veus evoquen tot el terror: és alhora una obra de terror i un documental esfereïdor. Amb la nostra pel·lícula volíem transmetre una sensació semblant. Com a periodistes, assistim horroritzades a la normalització de la violència d’estat. Als Estats Units, ja és habitual que la policia de fronteres, amb el rostre cobert, segresti infants i faci execucions a plena llum del dia. Creiem que el cinema pot trencar aquesta sensació d’inevitabilitat. Les imatges de resistència i de recuperació mostren que la història no està escrita per endavant i que la violència no sempre acaba imposant-se»

Amb: Edén Villa (pseudònim), observadors anònims

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs · Curtmetratges | Imdb, AlloCiné, Unifrance. Sobre les directores: Web de Rachel Lauren Mueller, UC Berkeley Rachel L. Mueller, Laura Poitras – Praxis Films, Laura Poitras – Wikipedia (ang),

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

Venècia 2026 · Fora de Concurs · Sèries

De Valerio VESTOSO, Peccato

Producció: Itàlia. Durada: 3h00.

Sinopsi: «Peccato és una sèrie de fals documental (mockumentary) còmica, composta per sis episodis d’uns 30 minuts, ambientats en un futur proper. Un what if irònic que repassa la tumultuosa trajectòria professional i la vida d’Emanuela Fanelli. Any 2049. Emanuela Fanelli té seixanta-tres anys i viu reclosa en un poblet perdut de la Vall d’Aosta. Ja no actua, ni es deixa fotografiar ni entrevistar pels objectius i les plomes de la premsa del cor. Objectius i plomes que, tot s’ha de dir, tampoc ja no la busquen, vist l’oblit en què ha caigut el seu nom després d’anys d’inactivitat. Però per què? Quin escàndol l’ha obligada a retirar-se?» [§] Amb guió de Emanuela Fanelli, Giulio Somazzi i el mateix director, Valerio Vestoso, aquest explica que: «Des del mateix moment en què vam començar a escriure aquesta història, ens va semblar inevitable plasmar-la en la forma agosarada del mockumentary, l’única capaç de fer-la esclatar en tota la seva irreverència. Al llarg dels sis episodis s’alternen estils, llenguatges, èpoques i universos molt allunyats entre si, units per l’ambició de fer riure l’espectador, desconcertar-lo i, de tant en tant, sembrar-li el dubte sobre l’autenticitat del relat. I el relat és el d’una actriu en el tram final de la seva carrera, aclaparada per les obsessions i els ressentiments, però dotada d’una dignitat insòlita»

Amb: Emanuela Fanelli, Francesca Archibugi, Caterina Balivo, Anna Bonaiuto, Alessandro Borghi, Geppi Cucciari, Massimo De Lorenzo, Fabio Fazio, Sabrina Ferilli, Giovanni Floris, Gabibbo, Paolo Genovese, Martufello, Gigi Marzullo, Valerio Mastandrea, Angela Melillo, Stefania Orlando, Ferzan Özpetek, Malcolm Pagani, Tullio Solenghi, Paolo Virzì, Tommaso Zorzi, i amb Paola Cortellesi

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs · Sèries | Imdb, MyMovies.

Companyia productora: Be Water Film (italiana).

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

—

PORTADA: Musk | Foto, gentilesa de la Mostra de Venècia 2026

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!