Club 7 Cinema

És molt potent, la selecció de documentals que presenta la Mostra de Venècia aquest any. I un dels que més rebombori mediàtic arrossega és Oasis: Don’t Look Back in Anger, el del retrobament d’Oasis i de la seva triomfal gira Live ’25 amb Liam i Noel Gallagher, que s’estrenarà de seguida a les pantalles de cine de pertot arreu (de la mà de Disney…, al mercat espanyol, l’ 11.09.2026; al mercat francès, el 09.09.2026 i, al mercat italià, el 10.09.2026).

«Noel Gallagher creu que el seu germà petit Liam és una persona encantadora, i que la seva relació amb els fans té un valor incalculable. Liam Gallagher s’emociona quan veu el seu germà gran Noel cantant les seves cançons en els concerts. Ho asseguren ells mateixos en el transcurs d’Oasis: Don’t Look Back in Anger. La pel·lícula acompanya els fundadors de la que va arribar a ser la banda més important del planeta –Liam, el cantant; Noel, el guitarrista i compositor– en la gira de concerts que van celebrar el 2025, 16 anys després que, després de pegar-se en un camerino abans d’una actuació a París, anunciessin la seva separació i deixessin de parlar-se de manera indefinida. Abans d’això, durant molts anys l’enemistat entre ells va ser tema de titulars. Ara, en canvi, els Gallagher utilitzen el documental per deixar clar que ja no s’emprenyen l’un amb l’altre, que es porten de meravella i que fins i tot s’envien “vídeos graciosos” l’un a l’altre. També diuen que “Oasis ha salvat la relació fraternal”, i que han fet aquesta pel·lícula “per canviar la narrativa de la banda”. Qualsevol que vegi Don’t Look Back in Anger entendrà fàcilment que, en realitat, els Gallagher li han donat llum verda amb l’única finalitat –o, com a mínim, la principal– d’erigir un onanista monument d’homenatge a si mateixos» (Nando Salvà [§]). «Una celebració rica i commovedora del gloriós i improbable retorn d’una banda estimada. Em va passar una cosa curiosa mentre mirava la nova pel·lícula Oasis: Don’t Look Back in Anger. Havia encarat l’encàrrec amb una certa recança, perquè sovint trobo tediosos els documentals musicals i, en particular, no em venia gens de gust passar dues hores veient els germans Noel i Liam Gallagher discutir i presumir de si mateixos. Així que vaig entrar al cinema força escèptic. Però, al cap de no gaire estona, se’m va escapar una llàgrima. I després, per a la meva sorpresa, pràcticament no vaig poder deixar de plorar durant la resta de la pel·lícula. No parlo de sanglots incontenibles, és clar, sinó més aviat d’aquella boira als ulls, agredolça i emocionada, que provoca la nostàlgia. Potser aquesta banda —que fa 30 anys va cremar ràpidament i amb una intensitat fulgurant al firmament— va significar molt més per a mi del que m’havia adonat» (Richard Lawson [§]). «Oasis: Don’t Look Back in Anger segueix l’evolució de la relació entre Liam i Noel i ofereix un accés inèdit al darrere de les càmeres. Entre els moments de més intensitat destaca la primera entrevista conjunta que els dos germans han concedit després de més de quinze anys de separació. Les imatges dels assajos musicals, les mirades abans de pujar a l’escenari i l’energia de les actuacions s’alternen amb material d’arxiu que recorre la seva trajectòria: des dels carrers populars de Manchester fins a la fama mundial. La cançó que dona títol al documental resumeix el cor de tota l’operació: ‘But don’t look back in anger, I heard you say’ (‘Però no miris enrere amb ràbia, et vaig sentir dir’). No és només una tornada cantada per milions de veus, sinó la promesa amb què els Gallagher han decidit enterrar la destral de guerra. De la mateixa manera, la naturalesa d’aquesta entesa recuperada es fa evident entre els versos d’Acquiesce. ‘Because we need each other, we believe in one another’ (‘Perquè ens necessitem l’un a l’altre, creiem l’un en l’altre’) expressa la naturalesa indestriable del seu vincle. Southern i Lovelace mostren com el talent d’aquesta estranya parella només funciona quan es produeix un curtcircuit mutu: la veu desafiant de Liam necessita l’escriptura precisa de Noel, i viceversa. Finalment, Live Forever sintetitza la dimensió generacional que celebra el documental. ‘Maybe I will never be all the things I wanna be, but now is not the time to cry, now’s the time to find out why’ (‘Potser mai no seré tot allò que vull ser, però ara no és moment de plorar, ara és moment d’esbrinar per què’): aquestes paraules expliquen una tenacitat que ha resistit el pas de les dècades. Oasis: Don’t Look Back in Anger defuig els tons de l’hagiografia polsegosa i es converteix no només en una alegria per als fans —que expliquen com Oasis ha forjat les seves vides—, sinó també en un himne al poder taumatúrgic de la música. Aclaparador en la seva ànima comercial» (Gian Luca Pisacane [§]). «Un retrat insòlitament educat i sentimental d’una banda i un fenomen desbocat. Rodat durant la gira de reunió de la banda mancuniana el 2025, el documental de Dylan Southern i Will Lovelace ofereix unes impressionants imatges dels concerts, interrompudes per maldestres intents de posar-hi una nota de sinceritat» (Elena Lazic [§])

De Dylan SOUTHERN i Will LOVELACE, Oasis: Don’t Look Back in Anger

Producció: Anglaterra. Durada: 2h02.

Sinopsi: Oasis: Don’t Look Back in Anger captura l’energia i l’emoció del retrobament d’Oasis i de la seva triomfal gira Live ’25 amb Liam i Noel Gallagher. A través de les seves primeres entrevistes junts després de més de 25 anys i d’imatges inèdites dels assajos, la pel·lícula explica el vincle profund entre la banda, la seva música i generacions de fans d’arreu del món.

Documental, amb: Liam Gallagher, Noel Gallagher

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies | New Trailer and Poster for “Oasis: Don’t Look Back in Anger” (SonyMusicVision,18.08.2026),  ‘Don’t Look Back In Anger’ – In Cinemas & IMAX This September (oasisnet, 18.08.2026). Premis: pendent.

Distribuïdora i estrenes. Mercat espanyol, DE: Disney, E: 11.09.2026. Mercat francès, DF: Disney, E: 09.09.2026. Mercat italià, D: Disney, E: 10.09.2026.

Ressons de Venècia 2026

Diari Ara | Diari El Periódico -crítica- | Diari El Periódico (esp) -crítica- | Micropsia | Le Polyester | Cinematografo -crítica-  | Cinematografo -article- | Cineuropa -crítica- | Variety | The Hollywood Reporter -crítica- | The Hollywood Reporter -article- | The Hollywood Reporter -article (germans Gallagher)- |

—

PORTADA: Cartell anglès del film, gentilesa de Sony Music Vision

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!