Club 7 Cinema

A la secció Fora de concurs de la Mostra de Venècia, s’hi programen ficcions, no-ficcions, sèries i projeccions especials (en podeu consultar la selecció completa, amb informació, a l’enllaç Fora de concurs). En aquest apunt em centro només amb les ficcions que s’hi projectaran.

Venècia 2024: Fora de concurs.

De Pupi AVATI, “L’orto americano“. Producció: Itàlia. Durada: 1h47. Guió: Pupi Avati, Tommaso Avati. Amb Filippo Scotti, Rita Tushingham, Mildred Gustaffsson, Roberto De Francesco, Chiara Caselli, Armando De Ceccon, Morena Gentile, Romano Reggiani, Nicola Nocella, Massimo Bonetti. Sinopsi: Explica la història d’un jove psicòpata amb aspiracions literàries que s’enamora instantàniament d’una jove infermera de l’exèrcit dels Estats Units. Estem a Bolonya a prop de l’alliberament i aquest jove problemàtic només necessita conèixer-la per a considerar-la la dona de la seva vida. Casualment, un any després, al mig oest americà anirà a viure a una casa adjacent (en realitat separada per un hort nefast) a la casa de la seva xicota. En aquesta casa viu la mare gran, desesperada per la desaparició de la seva filla, de qui no n’hi ha cap notícia des del final del conflicte, després d’haver escrit a casa que es casaria amb un italià. S’inicia així una recerca molt tensa per part del noi que li farà viure una situació molt dramàtica, que portarà a una conclusió completament inesperada a Itàlia. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

De Marco BELLOCCHIO, “Se posso permetermi. Capitolo II“. Producció: Itàlia. Durada: 0h30. Guió: Marco Bellocchio. Amb Fausto Russo Alesi, Barbara Ronchi, Rocco Papaleo, Giorgia Fasce, Filippo Timi, Pier Giorgio Bellocchio, Fabrizio Gifuni, Edoardo Leo. Sinopsi: Al llarg d’un dia, en Fausto, invencible en la seva inèrcia, observa passar una paradoxal comitiva de visitants: el mel·liflu rector de la vila; un home misteriós amb la seva absurda idea de negoci de temàtica fantasma; el capità dels Carabinieri que proposa un casament amb escopeta a la seva filla, que ha quedat embarassada d’un desconegut. Finalment, ben entrada la nit, un parell de lladres entren a casa amb la complicitat de la Bàrbara. En Fausto els sorprèn, impassible i avorrit com sempre, i els tranquil·litza: no queda res, ni or ni quadres, tot s’ha venut. Tots tres no fan més que xerrar fins que surt el sol, quan els lladres se’n van i la Bàrbara posa el cafè al foc. Nota: “Se posso permettermi – Capitolo II” és la continuació del curtmetratge homònim realitzat el 2019 a Bobbio al marc del curs d’alta formació cinematogràfica Bottega XNL – Fare Cinema . Declaracions del cineasta: “Se posso permettermi – Capitolo II” és un adéu trist i divertit (espero que sigui) d’una casa on he viscut molts anys de la meva vida (des de petit) i on he estat moltes vegades (és la casa dels “Pugni in tasca”). On torno a trobar les fotografies dels meus oncles que van morir joves. Les pastures es perfilen. Un adéu definitiu (el serà?) d’un home, en Fausto, que és una mica com jo, el meu germà Alberto, el meu germà Piergiorgio, tots els meus germans i germanes i els meus fills Pier Giorgio i Elena. No obstant això, a diferència del Fausto de Pascoli, tots hem treballat per bé o per mal i seguim treballant, tot i haver superat l’edat de jubilació. Excepte els meus fills. La pel·lícula va ser concebuda i escrita per mi, però després reelaborada i reescrita en part amb els alumnes del cicle superior de formació cinematogràfica ‘Bottega’ cada any), i interpretada generosament per actors excepcionals que van entrar magníficament en els papers en molt poc temps. Va ser un bon joc col·lectiu.| Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

De Tim BURTON, “Beetlejuice, Beetlejuice” / “Bitelchús, Bitelchús”. Producció: EUA, Anglaterra. Durada: 1h44. Guió: Alfred Gough, Miles Millar, basat en els personatges creats per Michael Mcdowell i Larry Wilson,  una història d’Alfred Gough, Miles Millar i Seth Grahame-Smith. Fotografia: Haris Zambarloukos. Música: Danny Elfman. Amb Michael Keaton, Winona Ryder, Catherine O’Hara, Justin Theroux, Monica Bellucci, Arthur Conti, Jenna Ortega, Willem Dafoe. Sinopsi: Després d’una tragèdia familiar inesperada, tres generacions de la família Deetz tornen a casa a Winter River. Encara obsessionada amb Beetlejuice, la vida de la Lydia es capgira quan la seva rebel filla adolescent, Astrid, descobreix la misteriosa maqueta de la ciutat a les golfes i s’obre accidentalment el portal del més enllà. Amb problemes a l’aguait als dos mons, és només qüestió de temps que algú digui el nom de Beetlejuice tres vegades i el dimoni entremaliat torni per provocar la seva pròpia versió del caos.| EI: 05.09.2024. EE: 06.09.2024. EF: 11.09.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies | Pel·lícula inaugural de la 81a Mostra de Cinema de Venècia.

De Francesca COMENCINI, “Il tempo che ci vuole“. Producció: Itàlia, França. Durada: 1h50. Guió: Francesca Comencini. Fotografia: Luca Bigazzi. Amb Fabrizio Gifuni, Romana Maggiora Vergano, Anna Mangiocavallo. Sinopsi: Aquesta pel·lícula és la història molt personal dels moments viscuts per la directora amb el seu pare. Una història personal que tanmateix troba la distància justa en el fet que entre el pare i la filla sempre hi ha el cinema com a passió, una elecció de vida, una manera d’estar al món. El cinema com a xarxa que fonamenta la història dels seus intercanvis, crea l’espai de la imaginació. “Amb el cinema”, diu el pare, “et pots escapar. Amb imaginació”. Les imatges parteixen dels records i com els records amplifiquen alguns signes destacats i n’esborren d’altres. Imatges escasses, en què gairebé no hi ha res més que els dos, i en què el signe que hi ha sempre té quelcom d’exagerat: si alguna cosa és gran és molt gran, si està lluny està molt lluny, si hi ha és un raig de llum que és molt brillant, si alguna cosa està a prop està molt a prop. Pel que fa als decorats, però, molta plenitud, confusió, pressa, molta gent, molt de soroll i aquí també tot s’amplifica, en aquesta il·lusió de vida col·lectiva que són els decorats: aquí els de Pinotxo, sempre creats. al mig del no-res, en terres erms. Declaracions de la cineasta: Després de tants anys fent la mateixa feina que ell intentant ser-ne diferent, volia dir-li quant li dec tot el que sóc: volia retre homenatge al meu pare, a la seva manera de fer cinema, a la seva manera de ser, a la importància que va tenir la seva obra i el seu compromís pel nostre cinema, a la importància que tenia per a mi la seva persona. Potser, em vaig dir, potser ara ja tinc prou edat, en sóc capaç, potser ara estaré a l’alçada d’aquesta història. Potser ara és el moment de donar les gràcies. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

De Kevin COSTNER, “Horizon: An American Saga – Chapter 1“. Producció: EUA (Warner, New Line, Territory). Durada: 3h01. Guió: Jon Baird, Kevin Costner. Amb Kevin Costner, Sienna Miller, Sam Worthington, Jamie Campbell Bower, Luke Wilson, Thomas Haden Church, Isabelle Fuhrman, Jean Malone, Michael Rooker, Jeff Fahey, Danny Huston, Will Patton, Kathleen Quinlan, Tom Payne. Nota sinòptica: Quinze anys d’expansió i assentament de l’oest americà abans i després de la Guerra Civil. L’expansió cap a l’Oest està plena de reptes, des d’elements naturals fins a les interaccions amb els pobles indígenes que vivien en aquestes terres, fins a la determinació despietada dels que malden per colonitzar-les. Comentari del Festival: Un fresc brillant en què múltiples destins s’entrecreuen, els somnis i les esperances s’enfronten als obstacles i la crueltat, per oferir un espectacle cinematogràfic d’una escala i una profunditat emocional extraordinàries. Vídeo: Tràiler VOSF. Informació: Kevin Costner torna a la direcció vint anys després del també western “Open Range” (2003), havent debutat amb l’impressionant i premiat “Ballant amb llops” / “Bailando con lobos” / “Danse avec les loups” / “Balla coi lupi” / “Dances with Wolves” (1990), títol al qual va seguir, set anys després, “El missatger del futur”/ “Mensajero del futuro” / “Postman” / “L’uomo del giorno dopo” / “The Postman“ (1997). Aquest seu quart film, “Horizon”, una saga ambiciosa que hauria de tenir quatre parts (amb un total de onze hores de durada), de les quals dues ja estan filmades i s’estrenaran enguany, és un projecte que ja va intentar dur a terme l’any 1988, per tornar a intentar-ho sense sort el 2003, després d’”Open Range”. A l’autor i actor li hauria agradat rodar-ne les quatre parts el més juntament possible, però la vaga d’escriptors i actors el va obligar a fer una pausa i la Warner no n’ha anunciat una 3a o 4a pel·lícula. No obstant això, Kevin Costner ha afirmar la seva intenció de posar-les en escena. Costner n’ha rodat en 52 dies les dues primeres parts i hi ha invertit 50 milions de dòlars (la meitat del pressupost) -ha hipotecat una propietat on s’havia de construir una casa-. Asseguren que aquesta epopeia durà el públic a un viatge emocional per un país en guerra amb si mateix, viscut a través del prisma de famílies, amics i enemics que intentaran descobrir què són realment els Estats Units d’Amèrica. | D: Warner. EE i EI: 28.06.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp (ang), Variety (ang), Deadline (ang).| En aquest blog: Kevin Costner estrenarà mundialment “Horizon, An American Saga” al Festival de Canes 2024 | RESSONS | Altres veus: “Horizon: An American Saga – Cap. 1” |

De Kevin COSTNER, “Horizon: An American Saga – Chapter 2“. Producció: EUA. Durada: 3h10. Guió: Jon Baird, Kevin Costner. Amb Kevin Costner, Sienna Miller, Sam Worthington, Giovanni Ribisi, Luke Wilson, Isabelle Fuhrman, Abby Lee, Will Patton, Ella Hunt. Sinopsi: Narra el naixement, la mort i el renaixement d’una colònia fluvial al territori de Nou Mèxic del segle XIX. A través de la superposició dels punts de vista sovint contradictoris de colons i soldats, magnats del ferrocarril i comerciants de bestiar, nadius americans i treballadors immigrants xinesos, la pel·lícula explica la història única, valenta i concreta de les dificultats d’una nació jove, les seves promeses i els seus pecats originals. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

De Lav DIAZ, “Phantosmia“. Producció: Filipines. Durada: 4h06. Guió, fotografia i muntatge: Lav Diaz. Amb Ronnie Lazaro, Janine Gutierrez, Paul Jake Paule, Hazel Orencio. Sinopsi: El misteriós problema olfactiu d’Hilarion Zabala ha tornat. Un consultor/psiquiatra sospita que es tracta d’un cas persistent de ‘phantosmia’, una olor fantasma, probablement causada per un trauma, una profunda fractura psicològica. Un procés radical recomanat per curar el trastorn implica que Hilarion torni a afrontar les profunditats més fosques de la seva carrera militar. Reassignat a la remota colònia penal de Pulo, també ha de fer front a les horribles realitats de la seva situació actual. Declaracions del cineasta: Els humans tenen dret a matar altres humans? Bona part de la història de Phantosmia es refereix a aquesta línia de raonament i altres preguntes sobre l’existència de l’home. Un dels principals protagonistes de la pel·lícula és un militar retirat. Tota la seva vida va servir a l’exèrcit o a la policia, i la majoria d’aquestes experiències van estar plenes de violència sancionada pel sistema. La seva educació també està marcada per la violència, per les idees del seu pare sobre com afrontar els problemes de la vida: un home ha de ser dur, mental i físicament. Recorda que cada matí, quan es despertava, les primeres paraules que sentia eren “Ets un lluitador!” i “Ets un guerrer!”; i els primers exercicis van ser sobre com lluitar i com utilitzar l’arma. Deu ser per això que esdevingué un guerrer i un autèntic lluitador: però extremadament violent, perquè aleshores creia que la violència era un atribut natural de la institució militar i policial i formava part del seu deure. Aquest tipus de condicionament ha tingut un efecte profund en el naixement dels sistemes feixistes, autoritaris, feudals i bàrbars. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

De Fabrice DU WELZ, “Maldoror“. Producció: Bèlgica, França. Durada: 2h35. Guió: Fabrice Du Welz, Domenico La Porta. Amb Anthony Bajon, Alba Gaia Bellugi, Alexis Manenti, Béatrice Dalle, Sergi López, Laurent Lucas. Nota sinòptica: Thriller criminal que segueix en Paul Chartier (Anthony Bajon), un jove policia obsessionat amb un cas relacionat amb un famós abusador de menors que va estar a punt d’atrapar. Sinopsi: Bèlgica, 1995. La preocupant desaparició de dues noies incomoda la població i desencadena una frenesia mediàtica sense precedents. En Paul Chartier, un jove gendarme idealista, s’uneix a l’operació secreta “Maldoror” dedicada a la vigilància d’un sospitós reincident. Davant les disfuncions del sistema policial, es llança sol a una caça d’home que el farà enfonsar-se en l’obsessió. Informació: El belga Fabrice Du Welz és ben conegut al Festival de Sitges, on va presentar el seu segon llargmetratge, “Vinyan” (2008) -Premi del Jurat del Carnet Jove, amb Emmanuelle Béart i Rufus Sewell, com una parella que està buscant el seu fill perdut en el tsunami, recerca que els porta a les perilloses aigües tailandeses i birmanes i després a la selva, on s’enfronten a perills tan desconeguts com horripilants- i “Adoration” (2019) -Méliès d’Argent al Millor Film Europeu, en què un nen solitari coneix la nova pacient de la clínica psiquiàtrica on treballa la seva mare, se n’enamora bojament i hi fugirà, lluny del món dels adults…- . Du Welz havia començat la carrera de cineasta amb molt bon peu, guanyant el Gran Premi de Curtmetratge al Festival Fantàstic de Gérardmer amb “Quand on est amoureux, c’est merveilleux” (1999); la seva òpera prima, “Calvaire” (2004) -amb Laurent Lucas, un film el títol del qual ja fa presagiar el que li espera al protagonista-, la hi van seleccionar a la Setmana de la Crítica de Canes; va passejar “Vinyan” (2008), a més de Sitges, per altres festivals, incloent-hi Venècia; el 2012 les coses se li van començar a complicar, amb embolics pressupostaris i amb els actors, coses que van provocar que el film “Colt 45” no s’estrenés fins el 2014, després d’ “Alleluia” (2014), segon lliurament de la seva trilogia de les Àrdenes -que havia començat amb “Calvaire” i l’acabaria amb “Adoration”-, i tot seguit va anar encadenant fracassos comercials -i fins a cert punt, també crítics-. El seu darrer treball fins ara era “Inexorable” (2021), thriller amb Benoît Poelvoorde en el rol d’un escriptor d’èxit que, amb la seva dona i una filla, se’n van a viure a cal sogre, famós editor que acaba de morir, i una noia estranya s’interposa en la vida d’aquesta família, alterant l’ordre de les coses. | VI: WTFilms. DF: The Jockers/The Bookmakers. Enllaços: IMDB, AlloCiné, Filmaffinity, MyMovies. |

De Takeshi KITANO, “Broken Rage“. Producció: Japó. Durada: 1h02. Guió: Takeshi Kitano. Muntatge: Takeshi Kitano, Yoshinori Ohta. Amb Beat Takeshi, Tadanobu Asano, Nao Ômori. Sinopsi: És una pel·lícula de dues parts. La primera meitat és una pel·lícula d’acció violenta que té lloc a l’inframón fosc de la mala vida i gira al voltant d’un sicari i la seva lluita per la supervivència quan es troba atrapat entre la policia i la ‘yakuza’. La segona segueix la mateixa història, però transformada en una comèdia, una completa paròdia escena per escena de la primera part. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

De Harmony KORINE, “Baby Invasion“. Producció: EUA. Durada: 1h20. Guió: Harmony Korine. Música: Burial. Nota sinòptica: Va sobre invasors domèstics, des del punt de vista d’un ‘jugador de videojoc de tir [‘shooter’]’ en primera persona. Sinopsi: ‘Baby Invasion’ és un nou joc de tirs en primera persona multijugador i ultra realista que segueix un grup de mercenaris que utilitzen cares de nadons com a avatars per amagar la seva identitat. Amb l’encàrrec d’entrar i netejar les vil·les dels rics i poderosos, els jugadors han d’explorar tots els túnels abans que s’acabi el temps. Informació: Rodat amb sis càmeres corporals (una portada pel mateix Korine) i les cares dels invasors han estat tractades amb tecnologia d’IA perquè apareguin com a nadons. “En certa manera, s’acosta a una pel·lícula de terror i a un videojoc de tir en primera persona, explicat principalment a través de GoPro i imatges de càmeres de seguretat”, havia dit Korine a ArtNews al novembre.(World of Reel). Per cert, l’esmentat mitjà també explica que l’anterior pel·lícula de Korine no ha trobat distribució comercial i que es projecta… en clubs de ‘striptease’. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, WorldOfReel (ang). |

De Kiyoshi KUROSAWA,”Cloud“. Producció: Japó. Durada: 2h04. Guió: Kiyoshi Kurosawa. Amb Masaki Suda, Kotone Furukawa, Daiken Okudaira, Amane Okayama, Yoshiyoshi Arakawa, Masataka Kubota. Sinopsi: En Ryōsuke Yoshii treballa en una petita fàbrica i guanya diners extra com a revenedor amb l’àlies “Ratel”. Es negocia amb material mèdic, bosses de mà, objectes… Qualsevol cosa que pugui revendre amb benefici. Compreu baix, veneu alt: això és tot. En Muraoka, que li va ensenyar els trucs de l’ofici quan eren amics de la universitat, li fa una proposta potencialment lucrativa, però ell s’hi nega i continua amb el seu negoci qüestionable. Només confia que el seu compte bancari que segueixi creixent. També rebutja categòricament un ascens i dimiteix sobtadament després de tres anys de feina. Lloga una casa al llac fora de la ciutat, tant per viure com per a traficar-hi, i comença una nova vida amb la seva xicota, l’Akiko. Amb l’ajuda d’en Sano, un jove local contractat com a ajudant, sembla que el seu negoci va bé, fins que al seu voltant comencen a produir-se episodis inquietants l’un darrere l’altre. Una espiral negativa d’animositat es converteix en una turba boja de dimensions desconegudes. L’objectiu és en Yoshii, l’existència del qual sense voler s’esmicola ràpidament…  Kiyoshi Kurosawa, que va presentar a la Berlinale d’enguany el migmetratge de terror (la seva especialitat genèrica) “Chime” -, ha tingut diverses participacions i premis al Festival de Sitges -Premi José Luís Guarner de la Crítica el 2001 per “Kairo” / “Pulse“, Premi Honorífic Màquina del Temps el 2006- i igualment a diferents seleccions i guardons al Festival de Canes -especialment a Un Certain Regard-, la seva carrera va brillar més fa uns anys, amb títols com “Cure” / “Kyua” (1997), “Kairo” / “Pulse” (2001) i “Tokyo Sonata” (2008); per bé que, cineasta prolífic de dilatada trajectòria, fa poc encara ha tingut pel·lícules programades a Locarno -“El fin de cada tiempo, el principio del mundo” / “Tabi no owari sekai no hajimari” (2019)-, Venècia -“La mujer del espía” / “Supai no tsuma” (2020), premi al Millor Director-… La seva pel·lícula “Creepy” / “Kurîpî: Itsuwari no rinjin” va ser convidada a la Berlinale Special el 2016 i “Foreboding” / “Yocho” la va estrenar a Panorama, de Berlín, el 2018. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

De Claude LELOUCH, “Finalement“. Producció: França. Durada: 2h09. Guió: Claude Lelouch, Pierre Leroux, Grégoire Lacroix, Valérie Perrin. Amb Kad Merad, Elsa Zylberstain, Michel Boujenah, Sandrine Bonnaire, Barbara Pravi, Françoise Gillard. Sinopsi: En un món cada cop més boig, Lino decideix deixar-ho tot enrere, però al final entendrà que tot el que ens passa és pel nostre bé! | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

D’Alice ROHRWACHER i JR, “Allégorie citadine“. Producció: França. Durada: 0h21. Guió: Alice Rohrwacher, JR. Amb Lyna Khoudri, Naïm El Kaldaoui, Leos Carax. Sinopsi: A l’Al·legoria de la cova, Plató reflexiona: què passaria si un dels presoners aconseguís alliberar-se de les cadenes i fugir de la cova? I si aquell presoner fos en Jay, un nen de set anys? Comentari dels cineastes: Què s’amaga darrere del moviment quotidià d’una ciutat? L’hivern passat ens vam reunir a París i vam començar a parlar de l’Al·legoria de la cova exposada per Plató a la República. El mite imagina la humanitat encadenada, que, de cara al fons d’una cova, observa les ombres que es mouen a les parets i creu que aquesta és la realitat. Tots dos treballem amb imatges, que certament poden ser il·lusions, però també esdevenir instruments de lluita i d’alliberament del pensament. Així que, a partir d’aquesta discussió, vam decidir crear un curtmetratge. Teníem unes idees fixes –la cova, el ball, la ciutat que ens envolta– i una pregunta: què passaria si tots junts poguéssim girar cap a la sortida de la cova? Potser no n’hi ha prou amb dir que les imatges són il·lusions mentre les cadenes que ens lliguen siguin reals.| Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

De Jon WATTS, “Wolfs“. Producció: EUA. Durada: 1h48. Guió: Jon Watts. Amb Brad Pitt, George Clooney, Amy Ryan, Austin Abrams, Poorna Jagannathan, Zlatko Burić, Richard Kind. Sinopsi: En aquesta comèdia d’acció, es contracta un reparador, un reparador professional, per eliminar els rastres d’un crim extremadament delicat. Però quan apareix un segon reparador i els dos llops solitaris es veuen obligats a treballar junts, es troben que la vetllada és a puntd’esdevenir incontrolable de manera totalment inesperada. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!