Club 7 Cinema

Himizu (Himizu)

Aquesta és la història d’un noi i una xicota que topen amb una terrible realitat personal al context de la devastació que enguany hi ha hagut al Japó de resultes del terratrèmol i consegüent tsunami. Abans de començar la producció del film —explica Sion Sono— van tenir lloc el terratrèmol i els incidents a les centrals nuclears i vaig haver de canviar el guió que en aquell moment estava escrivint. Vaig sentir que tenia el deure de reproduir aquella realitat a la pel·lícula, d’una o altra manera. Per mi ha estat una experiència molt dura i intensa, dirigir un film i lligar-lo al món real que tenia davant dels ulls en aquell mateix moment. Considerat com un apologeta del cinema extrem, Sion Sono adapta en aquesta ocasió l’obra homònima del mangaka Furuya Minoru. De Sono s’ha pogut veure Cold Fish a Sitges 2010 i al D’A 2011.

Himizu (Himizu)

Director Sion Sono. Guió Sion Sono, basat en el còmic Himizu, de Furuya Minoru. Producció GAGA Corporation (Tòquio, Japó). Durada 2h09.

Repartiment Shôta Sometani (Yuichi Sumida), Fumi Nikaldô (Keiko Chazawa), Tetsu Watanabe, Mitsuru Fukikoshi

Sinopsi En Yuichi Sumida té 14 anys i només té un desig: ésser un home normal i corrent. No té cap mena d’ambició i tan sols vol viure sense empipar ningú. Certament, mena una existència tranquil·la, treballant en el negoci familiar de lloguer de barques, amb la mare, que en passa completament. En canvi, la Keiko Chazawa, companya de classe, es deleix per passar la resta de la vida al costat d’una persona estimada. La noia se sent tremendament atreta per en Sumida i està ben feliç d’haver-lo conegut, malgrat que ell la vegi com una nosa. El pare d’en Sumida només corre per casa de tant en tant: quan va borratxo i curt de butxaca. I cada vegada sotmet el fill a tota mena de violències físiques i verbals. La mare encara ho empitjora fugint amb l’amant i deixant el noi sol. La Chazawa malda desesperadament per animar en Sumida, que sembla que estigui llançant la tovallola, renunciant a viure. I en certa manera, sembla com si la situació es traquil·litzés… però un vespre, el pare embríac torna i, com sempre, s’encara al fill, el maleeix per haver nascut i li desitja la mort. Això és massa. En Sumida no pot més i, près de ràbia i tristesa, es deixa endur per l’impuls i mata el pare. Adonant-se’n que ja no li queda cap possibilitat d’esdevenir la persona normal i corrent que sempre ha volgut ser, el noi s’obsessiona a actuar contra diversos membres de la societat potencialment més dolents que ell i així és que, de mica en mica, va entrant en una espiral de follia i desesperació. La Chazawa, que n’ha notat el canvi, mira de retornar-lo al seu estat mental normal. En Sumida, veurà realitzat el seu delit obscur o la seva ànima es curarà i veurà l’alba de la seva nova vida al costat de la Chazawa?

Vídeos [x] Webs oficials [Himizu] Facebook oficial [x]

Mostra de Venècia 2011 [Competició: Himizu (it / ang)]  Premis Mostra de Venècia 2011 [Premi Marcello Mastroianni a intèrprets emergents -Shôta Sometani i Fumi Nikaidô-] Festival de Toronto 2011 [Contemporary World Cinema: Himizu (ang)]

Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]

Més informació [MyMovies (it)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [Sensacine (esp)]

Vendes internacionals [GAGA Corporation] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [Fandango]

***

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Venècia 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Venècia 2011 [x]

***

FOTO Himizu, de Sion Sono

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!