Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

23 de gener de 2023
0 comentaris

Uns Gaudí molt repartits i equilibrats

Aquesta edició dels Gaudí ha acabat amb una llista de guanyadors molt repartida i equilibrada (artísticament i lingüística).

L’esperat èxit d’ Alcarràs ha quedat reduït triomfalment a les categories importants de Millor Pel·lícula, Direcció, Guió i Direcció de Producció. Els apartats interpretatius secundaris o revelatius, en què aspirava a premi, han estat per a actors professionals o amb més projecció dins del gremi. I les seves candidatures tècniques han anat a parar a rivals molt competitius en cada cas. Alcarràs ha guanyat també el premi del públic.

La sorpresa de la nit ha estat el Gaudí a Millor Pel·lícula en Llengua No Catalana per a Pacifiction. Fins al moment de rebre’l, el film d’Albert Serra semblava destinat a quedar-se com a convidat de pedra, en haver obtingut només el premi a l’excel·lent Fotografia d’Artur Tort i el guardó a la Direcció Artística, mentre que Un año, una noche havia acumulat ja 5 estatuetes (Guió Adaptat, Muntatge, Música original, Efectes visuals i So), destacant entre totes les nominades, i durant força estona havia tingut per davant bones cartes per a sortir de la gala com la gran victoriosa. Però finalment, la d’Isaki Lacuesta s’ha hagut de conformar amb els reconeixements majoritàriament tècnics, perquè no ha anat més enllà (en la cursa pels Gaudí “importants”) que el del Guió Adaptat. Cal tenir en compte els estira-i-arronsa històrics entre el bocamoll de l’Albert Serra i els acadèmics (i els anteriors presentadors de les gales dels Gaudí), que a l’hora de la veritat no han frenat que la magnífica obra del de Banyoles s’endugui el merescut guardó. Val a dir també que, en recollir el premi, les productores de Pacifiction han fet pujat a l’escenari tot l’equip del film, com a potent demostració de la catalanitat de la pel·lícula, rodada en francès a la Polinèsia.

Suro ha fet també un bon paper, enduent-se’n 3 premis: Millor Direcció Novella (Mikel Gurrea) i millors Actriu (Vicky Luengo) i Actor (Pol López). Tot un reconeixement a aquest film. Val a dir tanmateix que, en l’apartat interpretatiu, els acadèmics no tan sols han apostat per a votar professionals, sinó que també han escombrat cap a casa (no han guardonat Benoît Magimel, per exemple…).

Al decurs de la gala, fins ben bé la meitat, les produccions en castellà anaven acaparant estatuetes (cosa fins a cert punt previsible, en comptar amb un més alt nombre de nominacions), però en la recta final la qüestió s’ha equilibrat raonablement, amb els reconeixements a Alcarràs, Pacifiction i Suro.

Repartits ho han estat aquests Gaudí. Los renglones torcidos de Dios, Maquillatge/Perruqueria i Vestuari. La maternal: Actriu secundària (Ángela Cervantes) i Interpretació revelació (Carla Quílez, amb un bon discurs d’acceptació, banyat de llàgrimes). Historias para no contar: Actor secundari (Alex  Brendemühl). Cinco lobitos: Millor Pel·lícula Europea (el gran ridícul de la nit). Harta: Millor Curtmetratge.

El Millor Documental, El sostre groc; la Millor Pel·lícula d’Animació, Tadeu Jones 3. La taula maragda (única nominada); el Millor Film per a TV, Sis nits d’agost.

La gala ha transcorregut de manera prou fluïda, conduïda sense les grolleries d’altres anys i amb ofici per Llum Barrera, ben acompanyada per l’orquestra simfònica Franz Schubert Filharmonia, i els premis han anat lliurant-se de dos en dos, de forma dinàmica. Amb emotius homenatges a Agustí Villaronga i el record pels artistes i gent de cinema que ens ha deixat en el darrer any. I amb el reconeixement merescudíssim i sentit a Jaume Figueras, que va rebre de mans de la seva veterana col·lega Ana García Siñeriz el Premi d’Honor Miquel Porter i Moix. Diversos guardonats han fet reivindicacions de diversa mena des de dalt de l’escenari, lligades als continguts dels seus films (Harta, La maternal, El sostre groc). I la presidenta de l’Acadèmia i el seu vicepresident han pronunciat un discurs entre celebratiu i reivindicatiu (molt bo envers el cinema en català) i amb un moment especial (tota la sala dempeus, fent un fort aplaudiment) dedicat a Agustí Villaronga.

Per cert, les productores d’Alcarràs fan fer pujar dalt de l’escenari tota la “família Solé” i tota la família de l’equip del film, donant lloc a una escena final multitudinària!

I un detall, no gens menor: els premiats van fer en català els seus discursos, amb puntuals incursions al castellà o al basc.

No hi pot haver premi per a tothom, i unes quantes pel·lícules se’n van anar de buit, malgrat que atresorin valors dignes de guardó: El fred que crema, Nosaltres no ens matarem amb pistoles, Mantícora, La casa entre los cáctus

La notícia a Vilaweb: Els Gaudí homenatgen Agustí Villaronga, en una nit en què ‘Alcarràs’ ha estat la gran triomfadora.

La notícia al diari El Punt Avui: ‘Alcarràs’ triomfa als Gaudí. Article d’Imma Merino al diari El Punt Avui: Prou ben repartit. Entrevista de Bernat Salvà a Carla Simón, ran de l’èxit d’ “Alcarràs” als Gaudí: “Sentim que parlem d’una cosa que realment s’acaba”.

La notícia al diari Ara: Els Gaudí acomiaden Agustí Villaronga amb el triomf esperat d”Alcarràs’. Article de Mònica Planas al diari Ara: Cap gran moment a la gala dels Gaudí. Article de Xavi Serra al diari Ara: Pol López i Vicky Luengo, la parella d’or dels Gaudí.

La notícia a Diari de Girona: «Alcarràs» i «Pacifiction» manen en uns Gaudí afligits per la mort de Villaronga.

PS: Per què, a la gala, es van passar els clips d’ Un año, una noche doblats al català, quan aquesta no n’és la llengua original?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!