Club 7 Cinema

Jaume Claret Muixart fa que sentim la palpitació sensual de la vida mentre ens explica una bella història d’aprenentatge, a Estrany riu, la revelació plena d’un cineasta: la crítica Imma Merino ha vist la pel·lícula al Festival de Sant Sebastià i n’ha escrit coses precioses com aquesta. Divendres que ve, 3 d’octubre, arriba finalment a les nostres pantalles, després d’haver-se estrenat mundialment (i amb fort èxit) a la secció Orizzonti de la Mostra de Venècia. Estrany riu és un film en català, òpera prima d’un jove i molt prometedor director de casa nostra, a qui alguns vam ‘descobrir’ amb l’excel·lent curtmetratge Ella i jo.

Hi ha pel·lícules que fan present que, encara que expliquin una història, el cinema té la capacitat essencial i pròpia de capturar la vida en el seu moviment, que comporta una transformació –escriu Imma Merino, al diari El Punt Avui-. La vida dels humans (com la d’altres espècies) i la de la naturalesa com a manifestació de la bellesa del món. És el cas d’”Estrany riu”, primer llargmetratge de Jaume Claret Muixart, que, després de presentar-se a la secció Orizzonti de la Mostra de Venècia, s’ha projectat a la secció Zabaltegi del festival de Sant Sebastià, ciutat on el jove cineasta català va formar-se a l’Elias Querejeta Zine Eskola i va gestar el seu primer curt, “Ella i jo”, inspirant-se en la relació de la mare i l’àvia quan la primera va fer una estada en un altre país. En aquest cas, com ell mateix ha explicat, poua d’una pròpia vivència: un viatge que, quan era adolescent, va fer amb la seva família per un tram de la ribera del Danubi tot pedalant en bicicleta i dormint en càmpings / A partir d’aquest record, explora en l’experiència de ser adolescent, quan el cos experimenta un canvi que fa que s’avivi el desig sexual, amb neguit, amb incertesa, amb por i, és clar, també amb el plaer que pot procurar. Però no és només una qüestió de sexe: en aquest moment de la vida, com el film fa sentir d’aquella manera amb la qual el cinema també és capaç de mostrar allò extern i a la vegada revelar alguna cosa interior, el cos sembla especialment sensible i exultant en el seu contacte amb el món. Un adolescent, encarnat pel debutant Jan Monter, és, doncs, el protagonista del relat, que també dona joc als seus dos germans i als seus pares: una actriu, interpretada de manera brillant per Nausicaa Bonnín, i un arquitecte que assumeix Jordi Oriol. Però, amb una mirada atenta a la vibració de la naturalesa i una sensibilitat per capturar-la en el moviment dels arbres i la fluïdesa de l’aigua, Jaume Claret Muixart fa que sentim la palpitació sensual de la vida mentre ens explica una bella història d’aprenentatge / “Estrany riu” , en la mesura que suposa la revelació plena d’un cineasta, mereix destacar-se entre la programació recent del festival de Sant Sebastià (..).

***

FOTOS: “Estrany riu” (Elastica Films)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!