Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

23 de maig de 2013
0 comentaris

Una història d’amor lèsbic causa sensació a Canes 2013

FOTO © Wild Bunch Adèle Exarchopoulos i Lea Seydoux, a La vida d’Adèle, capítols 1 i 2, d’Abdellatif Kechiche

Just acaba de començar La vida d’Adèle. Capítols 1 i 2, d’ Abdellatif Kechiche, i ja te n’adones de tres “coses” que la resta del metratge -gairebé 3 hores- va confirmant magníficament: la càmera, el temps i la jove protagonista, Adèle Exarchopoulos. La càmera transmet les emocions de la noia, amb la manera com la segueix i com l’enquadra amb sensibilitat i sensualitat. El temps de cada seqüència és dilatat, no pas perquè s’allargassin els plans, ni s’hi entretinguin; sinó perquè gasta el metratge que cal per a acompanyar la protagonista en la seva vivència i fer-te’n compartir els sentiments. Adèle Exarchopoulos, un nom fins ara desconegut, d’una naturalitat i lliurament absoluts davant la càmera i d’un cos esplendososament juvenil. Així com fa amb ella, aviat Kechiche igualment farà amb Lea Seydoux, que encarna l’altre personatge del film. I no cal dir que l’estil es manté vigorosament i sòlidament en les seqüències que protagonitzen ambdues.

De manera cadenciosa, la pel·lícula va passant per totes -totes- les etapes de la història d’amor entre una noieta (Exarchopoulos) i la xicota de cabells blaus (Seydoux), més madura, amb qui descobreix el seu lesbianisme, després d’haver tastat mascle amb un company d’estudis. L’ amor a primera vista i la seducció donen pas a la passió plenament viscuda -amb escenes de sexe explícit de considerable durada-, mentre la joveneta mira d’amagar l’homosexualitat al seu entorn, a diferència de l’amant, que l’ha assumida. El pas del temps i les diferències esquerden aquesta parella. Una es mou per un àmbit artístic més elitista i l’altra, d’adscripció més proletària, aspira a ser mestra d’infants. I s’esdevé la ruptura que du al dolor de la separació.

Per a molts, La vida d’Adèle. Capítols 1 i 2 és la gran pel·lícula de Canes 2013. Per mi, el millor treball de direcció que hem vist fins ara a la competició. A part que es tracta d’una relació lèsbica, aquesta història d’amor no té res d’especial. Precisament un dels mèrits és el de la normalitat amb què Kechiche la mostra. Ell que, al decurs de la seva filmografia, ha parlat sempre dels “diferents” en relació amb un cert concepte de “normalitat”, aquí ha optat per a parlar d’amor homosexual com una cosa ben natural, fins al punt que ben poc se n’hauria de retocar si es tractés d’un vincle heterosexual. Tanmateix, no ha volgut amagar la realitat social i tangencialment toca els conflictes que la qüestió planteja -amagar o no la tendència sexual a companyes i família, les manifestacions d’orgull gai…-. Com deia, doncs, al marge del seu caràcter lèsbic, aquesta història d’amor no té res d’especial. El que està és molt ben explicada. Per bé que no és cinema eminentment narratiu, sinó expressiu, com ja he comentat.

Se’n parlarà, de les escenes de sexe explícit, que esdevenen un exemple molt gràfic de la mena de cinema madur d’Abdellatif Kechiche. Gràcies a la manera pictòrica com filma la bellesa dels cossos d’Adèle Exarchopoulos i Lea Seydoux, transforma el sexe descarnat en celebració vital, i el desfici eròtic en expressió de la passió amorosa que viuen. Talment com amb el joc de mirades i moviments dels cossos abans n’ha mostrat l’enamorament a primera vista i la mútua seducció.

Les bones intencions d’Alexander Payne.

Decebedora, Nebraska, d’Alexander Payne. Si al final d’ Els descendents, George Clooney era un pare de família de Hawaiï que es reconciliava amb les filles; ara el veterà Bruce Dern és un pare amb símptomes senils que desperta en el seu fill petit les ganes de donar-li una darrera satisfacció en aquesta vida. La tirada de Payne cap a la figura paterna i, en particular cap a la gent gran, ja la deixà clara també a Sr. Smith, amb Jack Nicholson, i ara els ha fet gairebé un homenatge. Molt ben intencionat; però amb les bones intencions no n’hi ha prou.

Efectivament, Dern és un home gran de Montana que, en rebre una carta de marqueting on se li anuncia que ha guanyat una milionada, s’entossudeix a anar a cobrar-la a Illinois (Nebraska), fins al punt que el seu fill petit decideix dur-li en cotxe. Comença així un trajecte que ha de fer marrada a la població d’on és originari el pare i permetrà descobrir molts aspectes del passat d’aquest home i la seva dona, que ajuden a comprendre’n el present.

Alexander Payne ho tracta com una comèdia per moments entranyable i es mira amb tendresa encomanadissa tots els seus protagonistes. És com si recorrés a aquesta ficció per a parlar de les seves pròpies sensacions respecte als progenitors. Com si es projectés en el personatge del fill petit, que contempla i va descobrint al seu pare. Fins al punt que el bonisme d’aquest noi – encarnat de manera tova i poc dúctil pel televisiu Will Forte- empelta la pel·lícula. De fet, Payne ho ha rodat a la seva Nebraska natal i ho ha filmat en un blanc i negre evocador d’un passat que, alhora, li dóna també un aire de conte irreal.

Tarda molt a aconseguir que la pel·lícula agafi cos. Més de la meitat del metratge és un insubstancial i gens atractiu anar endavant reiteratiu a base la dèria de Bruce Dern per fer cap a Illinois i el Will Forte posant-hi cara de resignat -per acabar d’adobar, la banda sonora, recorda letalment la de The Straight Story, de David Lynch, film també “geriàtric” i molt superior-. I fins que no arriba una trobada familiar, plena d’oncles i tietes -a més d’algun cosí poc recomaanble-, no s’arriba a un estadi narratiu i dramàtic sòlid, en què es fan tangibles la història i els conflictes dels personatges -amb els consegüents tocs d’humor o nosaltàlgia-. Però és qua aviat el miratge s’esvaeix i finalment tampoc acaba de ser destacable, més enllà de la confirmació que el fill petit, sí, vol donar a son pare una darrera satisfacció en aquesta vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!