Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

24 de gener de 2023
0 comentaris

“Una història d’amor i desig”, de Leyla Bouzid: fitxa i comentari

Una història d’amor i desig. Directora i guionista: Leyla Bouzid. Repartiment: Sami Outalbali (Ahmed Ouannas), Zbeida Belhajamor (Farah Kallel). Vista el dia 19.01.2023, en VC, per FilminCat.

Sinopsi: L’Ahmed, de 18 anys, francès d’origen algerià, ha crescut a l’extraradi de París. A la Sorbona coneix la Farah, una noia tunisiana plena d’energia que acaba d’arribar a París. Mentre descobreix una col·lecció de literatura àrab sensual i eròtica que mai va imaginar que existís, l’Ahmed s’enamora perdudament de la Farah i, encara que se sent literalment aclaparat pel desig, intentarà resistir-s’hi.

Comentari.

Pel·lícula senzilla, petitoia, que es capbussa en la relació de la cultura àrab amb l’amor i la sexualitat.

En un moment del metratge, una professora universitària explica que hi ha dues tradicions en la literatura, en relació amb l’amor i el sexe: d’una banda, la platònica -recerca de l’amor pur- i, per altre cantó, la que canta els plaers de la carn i el desig. L’Ahmed encarna el vessant platònic i la Farah el sensual i eròtic.

En un altre moment del film, hi ha un comentari clau en l’evolució del personatge de l’Ahmed. Està parlant amb un seu parent jove i company de feina i li diu que ha trobat una antiga novieta que és a punt de casar-se amb un altre home. Aquest company li diu: “encara bo que no la vas tocar!”. I és així que l’Ahmed, pregonament enamorat de la Farah, malda per “no tocar-la” abans d’hora. Tot i els orígens algerians, l’Ahmed s’ha fet a França, no parla ni sap llegir l’àrab -que sí havia parlat de petit, a casa-, però queda ben sorprès quan descobreix un passat en la cultura àrab en què es cantava la sensualitat i l’erotisme, una època d’esplendor -com li comenta son pare-, perquè ell més aviat se sent proper a l’actual integrisme islàmic quant a les relacions amb les dones -i ho demostra amb l’actitud que té envers sa germana, oberta a la sexualitat-. En contraposició, la Farah, tunisiana com qui diu acabada d’arribar a la ciutat, vol allitar-se amb l’Ahmed, acariciar-lo i fer-hi l’amor, gaudeix dels plaers del cos -tot ballant- i li regala a l’Ahmed un llibre d’alt contingut eròtic, que el noi -amb pulsions sexuals pròpies de l’edat, malgrat tot- llegeix amb fruïció.

Som a l’època de les revolucionàries primaveres àrabs, que omplen d’esperança el pare de l’Ahmed, fugit fa anys d’Algèria on feia de periodista, per acabar a França tractat com a simple mà d’obra, per la qual cosa procurà que el fill s’integrés del tot al país d’acollida. Fill que tanmateix li retreu que no li hagi transmès el patrimoni de la cultura àrab que ell atresora. Així doncs, a la pel·lícula es toca també aquests aspectes sobre l’emigració nord-africana i la política.

Un dels aspectes més bonics d’aquest film és fer-nos compartir el plaer per la lectura i els llibres dels protagonistes i la vida que descobreixen en aquelles pàgines.

Atenció: espòiler!

Si la cineasta demostra que sap filmar els cossos, excel·leix en l’escena final de sexe, molt bonica, expressiva de l’allau de sentiments i sensacions que experimenten els joves amants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!